El PSC reclama a Aragonès que la taula de partits no se centri en el referèndum

El PSC sí que continua reclamant –i tornarà a redoblar la seva ofensiva per a això– una taula de partits amb representació al Parlament en la qual s’abordi el que considera que és un «plet entre catalans». Aquesta taula, insisteixen fonts del partit, ha de ser «sense apriorismes» i amb l’objectiu que totes les formacions polítiques amb representació a la Cambra catalana puguin fer «les aportacions que creguin oportunes». Parlant clar: el que vol el PSC és que cadascú plantegi el que consideri i que no només es parli d’un camí per al referèndum que assenyalen que no té suport, perquè només ERC i els Comuns el secunden.

Malgrat que, fruit de la necessitat aritmètica i dels vots d’ERC, els socialistes reconeguessin, en la legislatura passada, l’existència d’un conflicte polític que l’independentisme assenyala que és entre Catalunya i l’Estat, a la seu de Pallars mantenen que el nus gordià és intern. Una altra cosa és que Aragonès citi els partits a una trobada que no estigui circumscrita a la seva proposta i que tingui un títol més ampli que permeti que totes les parts trobin una col·locació. En aquest cas, el partit d’Illa reconsideraria el seu rebuig d’asseure’s, però mentre no sigui així els seus plans passen per minoritzar una taula en la qual compten que tampoc Junts pensa participar, ja que suposa recolzar el pla d’ERC quan falta menys d’un any i mig per a les eleccions catalanes.

Un deute de la taula de diàleg

Si els republicans recorden sovint que el que va quedar pendent de la taula de diàleg va ser que se sotmeti a consulta l’acord al qual s’arribi entre les dues parts, Illa no ha deixat d’insistir des que va assumir les regnes del PSC fa dos anys que el president català no ha complert la convocatòria d’un espai d’interlocució entre les formacions catalanes. Una taula en la qual els socialistes consideren que cal parlar, preferentment, de prioritats econòmiques i infraestructures, així com d’agenda social, i no de «votacions divisives». Si la taula de diàleg entre governs es manté com demana ERC, el PSC entén que es mantindrà vigent també el deute per part del president.

«El risc que correm és que el Govern continuï pensant que aquest és un conflicte entre la seva Catalunya i l’Espanya de Vox», remarquen des del PSC, i recorden que en les últimes eleccions van obtenir més vots –1,2 milions– que els tres partits independentistes junts. Un resultat del qual dedueixen que no hi ha una majoria de catalans que recolzin un referèndum i que, per tant, el projecte dels independentistes ha fracassat en el seu intent. A ulls dels socialistes, que estiguin negociant l’amnistia i que ressuscitin carpetes del preprocés com Rodalies o el dèficit fiscal ho corrobora. La defensa del referèndum l’emmarquen en el terreny retòric fruit d’una pugna que mantenen ERC i Junts per emportar-se la major part del pastís de l’electorat independentista.

Mutis sobre la reforma de l’Estatut

Notícies relacionades

Aquestes són les cinc fórmules de referèndum que proposa el Consell Acadèmic per l’Acord de Claredat

El PP torna a utilitzar el Senat per denunciar la negociació de Sánchez amb els independentistes

Aragonès emplaça sovint el cap de l’oposició a explicar quina és la seva proposta per resoldre el conflicte. Illa va defensar, el gener de l’any passat, que calia resoldre l’«anomalia de l’Estatut» i avançar cap a un finançament «just» per a Catalunya. No obstant, per ara no ha tornat a esmentar la primera consideració. La reforma de l’Estatut és una proposta que, tenint en compte la demoscòpia, no genera passions en l’electorat, però sí que cou en un PSOE que té molt present el punt de partida del procés amb la sentència del Tribunal Constitucional i que confia garantir-se l’estabilitat pactant una amnistia.

Però el cap de l’oposició sí que s’ha esforçat a demanar al Govern que no s’absenti de la reforma del model econòmic, carpeta que Sánchez sí que està disposat a obrir amb l’aspiració d’apaivagar per a anys el conflicte territorial i d’estrènyer la mà a Illa com a president de la Generalitat.