El boom de l’habitatge mostra els seus primers signes de fre: menys vendes i pujades de preu

En els primers tres mesos de l’any es van registrar 178.473 compravendes, un 2,5% menys que en el mateix període del 2025, segons l’INE. Tot i que aquestes dades podrien marcar un abans i un després, la realitat és que es tracta d’un dels millors trimestres de la sèrie històrica. No obstant, malgrat l’anterior, en els últims mesos, els augments interanuals en el nombre de cases venudes ha anat a poc a poc esborrant-se, de manera que ja no es bat un nou rècord cada poques setmanes.

En els mesos del confinament de la covid, es va produir una forta caiguda en el nombre de compravendes, que va arribar al 42% en el segon trimestre. Posteriorment, la recuperació va ser a ‘V’ i es van firmar pujades superiors al 80%. El 2022 i el 2023, després de la pujada dels tipus d’interès arran de l’esclat de la guerra entre Rússia i Ucraïna, van tornar els retrocessos interanuals, però ràpidament –amb les primeres baixades de l’euríbor– el mercat es va tornar a accelerar. Ara la tendència és similar a la de tres o quatre anys enrere, amb un clar esgotament, almenys, ha arribat a un punt d’inflexió.

Des de la consultora Atlas Real Estate recorden que el temps mitjà necessari per vendre un habitatge s’ha anat dilatant progressivament a les grans ciutats, especialment en els últims sis mesos. Per exemple, a Barcelona i Madrid el període mitjà ha passat de menys de 30 dies a acostar-se i superar, respectivament, els 50. Entre els motius que assenyalen hi ha que les taxes d’esforç elevades redueixen la mida efectiva del mercat, hi ha menys oferta disponible i més competència entre compradors i, com que les transaccions es fan a preus molt alts, els compradors s’ho pensen més.

L’euríbor, primer factor que alenteix

En els últims dos mesos, arran dels esdeveniments internacionals, l’euríbor –índex al qual es referencien les hipoteques– s’ha disparat des de l’entorn del 2,25% fins a fregar el 2,85%: més de mig punt que es traduiria en un encariment de la quota d’uns 450 euros l’any en un préstec mitjà. Això, clarament, té les seves repercussions en l’activitat del mercat. «Lògicament, refreda els compradors més dependents de finançament variable. Pot moderar el nombre d’operacions», comenta Héctor Tramullas, director general de Gilmar.

Encara això no s’ha traslladat al nombre d’hipoteques concedides. En el primer trimestre –segons l’INE–, es van firmar 131.554 crèdits vinculats a l’habitatge, un 9,65% més que en el mateix període del 2025. Tot i que es tracta d’un creixement espectacular, és més baix al registrat entre mitjans del 2024 i la meitat del 2025, quan es van arribar a augments interanuals entre el 15% i el 32%. Igual com en les compravendes, els creixements interanuals tendeixen a zero.

Els preus no donen treva, ¿per ara?

Notícies relacionades

Una dona haurà de retornar 22.918 euros d’una pensió per tenir el fill empadronat a casa

Els milers de milions que mou el Mundial 2026

Malgrat l’anterior, hi ha una realitat indubtable: els signes de debilitat no s’han traslladat del tot als preus de venda encara, que segueixen a l’alça. És més, segons la font, els creixements interanuals de la vivenda en venda superen el 10 %. CaixaBank Research justifica que aquesta situació es deu al «persistent i creixent desequilibri entre oferta i demanda». «Els visats d’obra nova van créixer un 9% interanual, arribant a les 141.135 unitats; mentrestant, pel costat de la demanda, es van crear 242.200 noves llars», desenvolupa al seu últim article l’economista de la casa d’anàlisi de l’entitat, Pedro Álvarez Ondina.

Al contrari, on sí que es comença a detectar un lleuger canvi de tendència és en el lloguer, que sol anticipar les tendències dels preus de venda. En aquest mercat, els creixements interanuals estan en el 4%, lluny de les cotes de gairebé el 14% del 2024 i de l’11,5% el 2025, prenent com a base les dades d’Idealista, que són només d’oferta (anuncis), però que són un dels pocs disponibles en aquesta matèria. La relaxació en dades comparatives anticipa uns mesos per davant de certa relaxació, en part perquè l’esforç per lloguer estan arribant ja a cotes importants. Segons dades de Fotocasa i InfoJobs, l’espanyol mitjà va destinar el 50 % del seu sou brut al pagament del lloguer del seu habitatge el 2025, davant del 47 % del 2024.