Els assessors d’Aragonès per a l’acord de claredat plantegen cinc fórmules de referèndum

Els experts apunten que el referèndum «organitzat de manera políticament i legalment adequada» podria ser «un bon mecanisme per buscar una solució democràtica i legítima al conflicte, tot i que és important deixar clar que no és necessàriament l’única via democràtica i legítima possible». «En el marc d’un sistema liberal representatiu com el nostre, la capacitat d’arribar a solucions acordades i acceptables pels actors implicats en un conflicte polític és, finalment, l’element crucial», remarquen en el document. Afirmen que el pacte entre institucions representatives és «condició necessària» per a la legitimitat política de la consulta i «un element que contribueix al seu encaix legal».

Les propostes de referèndum

El consell acadèmic planteja cinc propostes de referèndum, però no s’inclina per cap i diu que poden ser complementàries. La primera és un «d’inici al territori subestatal» que preveu consultar a Catalunya sobre la conveniència que el Parlament aprovi iniciar un procés de reforma constitucional. La segona és un «de ratificació al territori subestatal» que suposa que els catalans votin un acord polític prèviament assolit sobre la independència o sobre una reforma de l’Estatut, per exemple.

La tercera és un «d’inici a tot l’Estat», això és que es convoqui una votació a tot Espanya en virtut de l’article 92 de la Constitució i es pregunti si s’estaria d’acord que el Govern autoritzés una consulta a Catalunya sobre la independència, i la quarta és un de «ratificació al conjunt de l’Estat», és a dir, aprovar a tot Espanya els termes de la desconnexió. Finalment, la cinquena preveu un referèndum «al territori subestatal i al conjunt de l’Estat», que combinaria totes les possibilitats analitzades i que es convertiria en una votació doble. La tercera i la cinquena opció, opinen els acadèmics, són inusuals i generarien un possible xoc de voluntats.

Sobre si han de votar només els catalans o tots els ciutadans espanyols, consideren que això ha de quedar delimitat amb caràcter previ i ser el resultat d’un procés polític de negociació i acord, tot i que inquireixen que en la política comparada es tendeix a apostar per «votar només els ciutadans del territori potencialment independent», si bé destaquen que si es requereix una reforma constitucional hauria de ser extensible a tot Espanya.  

El marge de la Constitució

Per als acadèmics, el referèndum hauria de complir els principis de democràcia, constitucionalisme i imperi del dret, federalisme i protecció de les minories. També assumeixen que la viabilitat legal d’un referèndum «genera controvèrsia dins del marc legal espanyol». Conclouen que els referèndums consultius estan previstos en l’article 92 i en la llei orgànica 2/1980 i que «el seu encaix jurídic ha sigut defensat per part de la doctrina en el marc d’un referèndum que fos de caràcter acordat i que es pogués celebrar d’acord amb els procediments jurídicament establerts». Ara bé, sí que recorden els límits addicionals que ha imposat el Tribunal Constitucional. Quant als referèndums de ratificació, conclouen que no haurien de suposar cap problema jurídic si es limiten als articles 167 i 168 de la Constitució i al 222 i 223 de l’Estatut, com ho va ser la consulta a Catalunya el 2006.

Els avantatges i els inconvenients

L’avantatge dels referèndums respecte a les eleccions, concreten, és que permeten identificar amb més precisió les preferències de la ciutadania sobre una qüestió concreta i que ho fan mitjançant el sufragi universal, directe i secret, de manera que s’aconsegueix «un grau elevat de legitimitat democràtica». Però «no és l’única manera d’identificar la voluntat popular».

En la part de les «dificultats», destaquen que poden resultar «excessivament simplificadors», perquè redueixen situacions complexes a una pregunta concreta –preferentment amb resposta binària– i «difícilment proporcionaran una resolució única, simple i efectiva per resoldre el conflicte amb tota la seva complexitat». A més, «poden soscavar les dinàmiques favorables a la construcció d’un consens polític», i causar competició entre guanyadors i perdedors, i per això «generen habitualment dinàmiques polaritzadores que poden tenir l’efecte d’aprofundir en la divisió social ja existent», i a això s’hi suma el «perill de manipulació política».

Els requisits de la votació

Els requisits de la votacióMés enllà de les tipologies de referèndum, l’informe també cita els principis generals que hauria de tenir una votació així, sigui quina sigui la modalitat escollida, i, malgrat que no renega ni del 9-N ni de l’1-O, sí que es desprèn que aquelles dues votacions no van complir els requisits acceptables. En aquest sentit, estableix que el referèndum hauria de tenir «el màxim consens polític possible» perquè no pot ser concebut com una operació «de part». També parla de la necessitat que respecti «l’ordenament jurídic vigent» i que tingui un «finançament públic adequat».

A més, considera que la pregunta hauria de ser «clara i concreta» i té dubtes de si seria necessari fixar un «llindar» d’un mínim de participació o d’un mínim de vots a favor del ‘sí’, perquè això significaria que una «minoria» podria «bloquejar» la voluntat majoritària. Finalment, arriba a una conclusió que s’ha de tenir en compte: si el resultat fos favorable a «un canvi d’estatus territorial» –fos la independència o una altra fórmula–, totes les parts haurien d’actuar amb diàleg i «bona fe».

Alternatives al referèndum

Alternatives al referèndumEl document també recull els mecanismes «anàlegs i complementaris» al referèndum, és a dir, les alternatives que hi hauria en el cas que, com fins ara, sigui impossible celebrar una votació reconeguda per les dues parts en conflicte. N’esmenta fonamentalment dues: En primer lloc, un «acord polític entre institucions representatives», entre les quals inclou el Parlament i el Congrés i els governs de Catalunya i Espanya. En definitiva, un pacte bilateral.

Notícies relacionades

Que jo no tinc la culpa de veure’l caure

El jutge cita a declarar per via telemàtica Rovira el 22 de maig

En segon lloc, cita la celebració d’unes eleccions en clau plebiscitària. En aquest punt fa una menció destacada. Avisa que «les principals forces polítiques» haurien d’estar d’acord amb els termes del plebiscit –la qüestió central que cal dirimir–, ja que això permetria fer una «interpretació compartida dels resultats» de les urnes. Altrament, seria el mateix escenari que el del 2015, quan només els partits independentistes ho van interpretar en aquesta clau.

¿I ara què?

¿I ara què?Ara el president Pere Aragonès haurà d’estudiar a fons el document i després explicarà la seva posició i els passos següents. Si es compleix el pla inicialment previst, ara el Govern hauria d’obrir tres processos de deliberació en paral·lel: un entre els partits, un altre en les entitats socials i finalment un altre entre els ciutadans a través de ‘focus group’, un mètode de recerca acadèmica. Quan tot s’hagi fet, hauria de sortir un informe final amb una proposta que és la que Aragonès vol negociar amb el Govern espanyol a la taula de diàleg.