Què se n’ha fet de Berta García, l’alumna que va treure la millor nota a la selectivitat catalana: «El pitjor de la universitat és Rodalies i els mals professors»

L’any passat, la Berta va compartir el 9,9 amb dues noies més de la demarcació de Barcelona, les dues estudiants d’escoles vinculades a l’Opus: Catalina Goytisolo, del centre Canigó de Barcelona, i Raquel Giménez, de La Vall de Bellaterra. Amb la seva impressionant nota d’admissió, Berta va entrar al setembre en el grau que volia: Enginyeria Biomèdica a la Universitat de Barcelona (UB), un grau que combina continguts de Medicina i d’Enginyeria i amb una nota de tall de 12,47. «És una carrera que té moltes sortides laborals. Pots treballar en una empresa privada, en un laboratori, en un hospital... Jo encara no tinc clar què faré», explica la universitària, que reclama més orientació tant als instituts com als campus.

La Berta gaudeix d’una beca del Ministeri d’Educació i FP. «Espero que me la continuïn donant durant tot el grau», diu amb un somriure. En plena època d ’ exàmens (l’últim el té el 19 de juny), fa un lloc a la seva atapeïda agenda per parlar amb aquest diari. Vol animar tots els nois i noies que estan aquests dies immersos en la selectivitat o a punt de fer-la, com passa a Catalunya, on la PAU se celebrarà els pròxims dies 9, 10 i 11 de juny. «M’agradaria transmetre’ls calma. A la ‘sele’ només entra el que has estudiat a batxillerat, així que, si l’has avingut, no s’ha de preocupar. És només un tràmit. A més, gairebé el 95% de nois i noies l’aprova. Quan acabin, estic convençuda que disfrutaran d’un gran estiu», destaca.

Un gran estiu

En el seu cas, l ’ estiu després de la PAU va ser espectacular. Se’n va anar de viatge amb un grup d’amigues a Corfú (Grècia) i va passar la resta de les vacances amb la seva família. La Berta té un germà de 16 anys que estudia 4t d’ESO i que també treu notes brillants. No tant com ella perquè ell dedica molt temps a l’esport. Ella també és esportista. De petita va fer natació i després es va apuntar a un gimnàs per conciliar millor amb els horaris de l’institut, la seva absoluta prioritat.

Va cursar batxillerat científic i va elaborar un treball de recerca d’Enginyeria Química sobre com extreure fòsfor de les aigües residuals. «Ho vaig fer a través del Programa Argó de la UAB, que em va permetre anar als seus laboratoris i treballar amb tutors que eren ja investigadors universitaris, va ser una molt bona experiència», recorda.

Professors que no saben explicar

La Berta explica que el grau que està estudiant aquest any és difícil. «Molt difícil», afegeix amb un somriure. Molts companys necessiten pagar una acadèmia privada per a alguna assignatura que se’ls entravessa. Ella, de moment, no ho necessita. Però reconeix que alguns professors, molt pocs, no són el que s’esperava. I aquí entra en escena el problema del qual tant es parla als campus catalans en les últimes setmanes: l’absentisme.

Notícies relacionades

Lola Valiente, 19 anys, després d’intentar dues vegades accedir a Medicina: «Tinc un 9,4 de batxillerat, però a la sele la pressió per la nota pot amb mi»

Quan amb 10 no n’hi ha prou: l’FP superior guanya terreny entre bons brillants que no aconsegueixen la nota per a la universitat

«No són majoria, però hi ha professors que saben moltíssim de l’assignatura que imparteixen, però no la saben explicar, no l’ensenyen bé, no la transmeten. Amb aquest panorama, alguns companys s’han apuntat a acadèmies, que s’han convertit en un veritable negoci. I d’altres, com jo, busquem a internet apunts d’aquesta assignatura d’altres universitats i d’altres docents. Me’ls llegeixo i els rellegeixo fins a entendre-ho tot. És un rotllo, perquè arribes a casa i sembla que has de començar de zero», critica.

La «jaleo» de Rodalies

En una aula de només 50 estudiants (les poques places és un dels motius que explica les elevades notes de tall), la Berta ha fet grans amics a la facultat i continua mancant la seva quadrilla de l’institut de Vilanova, on viu la seva mare. Ella resideix ara a Barcelona, amb el seu pare, i considera una sort immensa ser a prop del campus. «M’estalvio el lloguer i també el xivarri de Rodalies. Tinc companys que viuen a 30 quilòmetres de Barcelona i tarden dues hores a arribar a la universitat», es lamenta.