La proposta d’amnistia de Sumar inclou els CDR acusats de terrorisme i tinença d’explosius
2
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +

La proposta d’amnistia de Sumar, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, pretén exonerar de qualsevol responsabilitat penal tota «acció o omissió» comesa des del 2013 amb l’objectiu d’aconseguir la independència de Catalunya. Però més enllà de l’exposició genèrica, el text inclou expressament un total de 13 causes, entre les quals figuren una de les diligències que van donar origen al sumari obert contra els membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) processats per terrorisme i fabricació i tinença de substàncies explosives.

El primer article de la proposta normativa que es presentarà oficialment dimarts conclou amb un apartat que detalla que «queden en qualsevol cas compresos en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei, entre altres, els fets investigats en la causa especial 20907/ 2017, seguida davant el Tribunal Suprem», que va acabar en condemnes a penes de fins a 13 anys de presó que després van ser indultades pel Govern de Pedro Sánchez.

A més d’incloure els procediments seguits davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra els aforats jutjats per aquests fets, com els que van formar la Mesa del Parlament sota la presidència de Carme Forcadell, se cita expressament el «procediment abreujat 99/2018, seguit davant el Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional». Aquestes diligències van donar origen al sumari 5/2021 en què van ser processats 12 membres dels CDR per integració en organització terrorista i nou d’ells també per un delicte de tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista.

L’altre procediment de l’Audiència Nacional que se cita també expressament és el «sumari 7/2019, seguit davant la Secció 1 de l’Audiència Nacional», dades que coincideixen amb el seguit contra el major dels Mossos Josep Lluís Trapero, tot i que amb un número ballat, perquè va ser investigat en el sumari 7/2018. Es dona la circumstància que tant ell com els seus companys de banc dels acusats van ser absolts per l’Audiència Nacional del delicte de sedició pel qual estaven acusats.

Les altres causes esmentades en el text són, entre d’altres, el sumari 5/18, seguit davant el Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, contra els càrrecs intermedis de la Generalitat per la seva responsabilitat en el referèndum il·legal de l’1-O i les actuacions prèvies 80/2019 seguides davant la Secció d’Enjudiciament del Tribunal de Comptes, relatius al procediment per la consulta i l’acció exterior del Govern contra l’expresident Carles Puigdemont i uns altres 34 encausats per responsabilitat comptable.

Notícies relacionades

La proposta d’amnistia, que d’aquí a dimarts encara podria incloure algun canvi, almenys per reparar el ball de números detectat, també esmenta el «procediment abreujat 478/18, seguit davant el Jutjat Penal número 11 de Barcelona» contra els membres de la sindicatura electoral i les «diligències preliminars 576/2019, seguides davant el Jutjat d’Instrucció número 4 de Figueres», pels talls que es van fer a l’AP-7 i que va acabar en arxivament.

Els procediments que no se citen amb el seu número judicial al document són els seguits contra policies per la seva actuació l’1-O i per l’única querella admesa a tràmit, almenys de moment, per l’Operació Catalunya: la relativa a Sandro Rosell, en què l’excomissari José Manuel Villarejo, principal imputat en la causa en què s’investiguen les clavegueres policials, no va aportar al jutge detalls que permetessin endinsar-se en la investigació.