El Barça es perd

De vegades no sé quin equip és el Barça. Ahir a la nit va ser alhora el pitjor equip del món i el millor equip del món, es va trencar al principi, es va refer, es va tornar a perdre, va deixar que fos un de sol, Lamine Yamal, qui jugués, i després es va convertir en un equip amateur desencantat i trist, com si estigués purgant els encerts del passat. Ara no juga el Barça de l’últim any, ni la samarreta és la mateixa, ni les ambicions són semblants a les que van fer l’exBarça el millor equip d’Europa, o gairebé.

Vaig viure aquest moment trist, o almenys perillós, del Barça com si em vinguessin els pitjors temps de les meves pors barcelonistes, des d’aquella tarda de Berna, quan ens va guanyar el Benfica, fins a les successives malaurances de les diverses formacions blaugranes. Ara potser patim com sempre, però vivíem en un miratge del qual ara, rebuscant en el que passa, només se salva, i no sempre, Lamine Yamal.

La sensació que tinc és, com a barcelonista, que el Barça ja no s’entrena amb alegria, i així surt al camp vestit perquè el partit es jugui sol. De tant en tant, i això va ser el que va passar ahir a la nit, els futbolistes s’adonen del perill que corre la formació, i llavors tornen al camp com si haguessin estat insomnes trobats fora de les seves demarcacions, potser fent la migdiada al vestidor. Vaig sentir, de tota manera, que aquell Lamine Yamal que va salvar l’equip almenys dues vegades en el partit manté l’alegria de demanar la pilota i de col·locar-la, quan va poder, a prop de les voluntats del passat.

Notícies relacionades

Laporta defensa el Barça sobre el cas Negreira: «Estic segur que el Reial Madrid també ho va fer»

L'Ajuntament concedeix la llicència 1C al Barça: 62.000 espectadors podran acudir al Camp Nou aquest diumenge d'eleccions

A hores d’ara és inevitable pensar que Raphinha i Pedri han sigut lesionats per la història perquè l’equip prengui consciència de les seves fallades i perquè l’entrenador i els que miren des de la llotja s’adonin que així el Barça és com qualsevol equip. I qualsevol equip no és el Barça.

Aquest Barça que no és s’ha d’aixecar d’on respira per mostrar que les fallades d’aquest moment són tan sols una mena de migdiada que, si continua així, ens donarà aquest any més ensurts i menys alegries.