La teva paella podria estar danyant les teves hormones: els experts alerten sobre els disruptors endocrins

Accions tan habituals com escalfar el menjar en un recipient de plàstic o cuinar en una paella ratllada poden costar-nos la salut de les nostres hormones.

Ambdós objectes estan compostos per disruptors endocrins –també coneguts com a disruptors hormonals–, substàncies naturals o químiques sintètiques, que interfereixen amb les hormones de l’organisme de diferents maneres:

• Les augmenten.

• Les disminueixen.

• Actuen com una hormona.

• Les bloquegen.

• En modifiquen l’acció.

Afecten, per tant, el bon funcionament del sistema endocrí, que és el conjunt de glàndules i òrgans que elaboren hormones i les alliberen directament a la sang perquè arribin als teixits i òrgans de tot el cos.

I tal com detalla el doctor Ángel Nadal, catedràtic de fisiologia a la Universitat Miguel Hernández d’Elx:

• «Els disruptors endocrins augmenten la probabilitat de desenvolupar determinades malalties com l’obesitat, la diabetis i els càncers hormonodependents (sensibles a les hormones), com el de pròstata o el de mama»,

«Podrien agreujar també –afegeix Nadal– malalties que ja es pateixen, i augmentar-ne la prevalença».

¿Què poden produir els disruptors endocrins en l’organisme?

Segons assegura la doctora Gemma Sesmilo León, membre de l’Àrea de Neuroendocrinologia de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN), el sistema endocrí s’encarrega de nombrosos processos biològics, que poden veure’s alterats davant la presència d’aquests disruptors. Aquests processos inclouen, entre d’altres:

• El creixement.

• La pubertat.

• La fertilitat.

• La reproducció.

• La resposta immunitària.

Per a una imatge més clara del que aquests disruptors suposen per a l’organisme, aquesta endocrina explica que les alteracions poden englobar:

• Un mal desenvolupament fetal, ja que «durant el període fetal, la seva acció és més crítica i pot produir efectes que es mantinguin durant tota la vida. Igualment passa durant la infància, almenys els primers tres anys».

• L’aparició de ginecomàstia (mames en homes).

• Tumors.

• Trastorn per dèficit d’atenció (TDA).

• Hiperactivitat.

• Alteracions metabòliques.

• Malalties tiroïdals.

Evident en l’àmbit oncològic: Càncer a edats més precoces

Per la seva banda, la doctora María José Echarri, del Servei d’Oncologia de Mama de l’Hospital Severo Ochoa de Leganés, apunta que els efectes negatius dels disruptors s’estan fent evidents en la societat.

Sobretot, si ens fixem en l’edat de la primera menstruació, «cada vegada més primerenca».

• «Si preguntem a les nostres àvies (80-90 anys) a quina edat els va venir la regla, el més freqüent és que ens diguin que als 14 o als 16 anys. No obstant, avui dia, els 10 anys ja es consideren una edat normal. Això és un reflex que estem sotmesos a disruptors hormonals».

I no només això. Aquesta oncòloga també adverteix que aquests canvis estan provocant que es diagnostiquin càncers de mama a edats més precoces.

Així mateix, l’exposició diària a aquests químics també pot provocar un increment del risc d’aquest tipus de càncer en els homes.

¿On estan presents els disruptors endocrins?

Els químics elaborats pels èssers humans són molts, però ¿quins són els que interfereixen en el sistema endocrí?

Segons apunta la membre de l’àrea de Neuroendocrinologia, la doctora Sesmilo:

• «Dels més de 85.000 químics sintetitzats per l’home, es calcula que uns 1.000 podrien ser disruptors endocrins».

Els més comuns, enumera l’experta, són:

• Atrazina. Es troba en els herbicides.

• Bisfenol A. També denominats BPA, estan presents en els plàstics de tipus policarbonat: Joguines,cotxes,resines, ampolles d’aigua…

Fins al 2011, el BPA també es trobava en els biberons de plàstic, però diversos estudis van demostrar que podia tenir efectes negatius en el desenvolupament del nen, en la resposta del seu sistema immunològic, i un foment de l’aparició de tumors, per la qual cosa es va deixar d’utilitzar.

• Dioxines. Es troben en els herbicides i en els blanquejadors de paper, entre d’altres.

• Organoclorats - DDT. Pesticides en aigua contaminada, al terra i al peix.

• Perclorat. Explosius i focs artificials, entre d’altres.

• PFOA. Famós per estar present a les paelles antihaderents i alguns tèxtils.

• Ftalats. Es troben en la cosmètica. «Es relacionen amb toxicitat testicular i reproductiva», comenta la doctora Sesmilo.

• Fitoestrògens. Presents en plantes, com la soja.

«És un tema controvertit, però no estan aconsellats en grans quantitats en dones amb càncer estrogen-dependents (sensibles als estrògens). Un consum elevat podria generar una resposta estrogènica inadequada, per la qual cosa s’han de consumir amb cautela», detalla l’experta.

• Retardants de flames. Són barreges de químics artificials que s’afegeixen a una àmplia varietat de productes, fins i tot per a ús industrial, amb l’objectiu de fer-los menys inflamables.

• Triclosan. Presents en alguns sabons i gels de bany.

• Substàncies naturals. Com l’oli de lavanda o l’oli d’arbre de te. «Aquests poden actuar com a disruptors per la seva acció semblant als estrògens».

A través de l’aire, de la pell i de l’alimentació

Tot i que puguem pensar que la intoxicació només es produeix si s’ingereixen aquests químics a través de l’alimentació i l’aigua (que també), Sesmilo explica que els disruptors endocrins ens afecten de la mateixa manera mitjançant:

• Via aèria (respirant-los).

• Via cutània (contacte amb la pell).

El risc de les paelles amb PFOA

Ara parlem d’un disruptor endocrí en concret: el PFOA (àcid perfluorooctanoic, component de l’antiadherent).

Tot i que ja hi havia estudis que verificaven els perills d’aquest químic, les xarxes socials se n’han fet encara més ressò en els últims anys.

¿Per què? Perquè es tracta d’una substància present en milers de paelles. En les quals cuinem, en les quals els nostres aliments es contaminen i, és clar, el consumim sense adonar-nos-en.

Això passa, indiquen els experts, quan les paelles es ratllen (bé per l’ús o bé perquè hem utilitzat materials inadequats per cuinar-hi).

Es deu al fet que, aquest químic, es troba a la part interna del tefló que revesteix la paella. És a dir, no es troba a la superfície d'aquests objectes, sinó a sota.

És llavors, diuen, quan és imprescindible no utilitzar més la paella. Perquè si ho fem, estarem intoxicant-nos amb PFOA.

Per això, els experts assenyalen la importància d’invertir en una paella sense tòxics, com les de ferro fos o acer quirúrgic. Que, tot i que tenen un preu més elevat, no posaran en risc la nostra salut per ‘quatre duros’.

El cas de Parkersburg

Seguint amb el PFOA, ja el 2010 es va donar el cas de Parkersburg, a Virgínia Occidental (EUA), que va posar en relleu els riscos que portava aquest químic.

Llavors, la multinacional Dupont (dedicada a diverses branques industrials de la química) va contaminar les aigües pròximes a Parkersburg amb PFOA, cosa que va portar més de 3.500 persones a patir greus malalties.

Malgrat ser un problema localitzat, les seves conseqüències es van fer mundialment famoses, i van arribar, fins i tot, a les pantalles de Hollywood (‘Aguas oscuras’).

Arran d’aquest succés, es van realitzar diferents estudis relacionats amb aquest disruptor endocrí, en els quals es va trobar «de manera irrefutable» una relació estreta entre el PFOA i més de sis malalties, inclosos diversos tipus de càncers.

«La població va mostrar dents negres, altíssims índexs de morts per càncers i malformacions en nadons de treballadors del tefló», relata Sesmilo. 

Altes concentracions de BPA en població europea

Davant la irrefutable evidència científica, hi ha inciatives com la comissió Biomonitorització Humana(HBM4EU), en la qual participen la Comissió Europea, l’Agència Europea de Medi Ambient i institucions de 28 països, i s’encarreguen de monitoritzar aquests químics.

«L’HBM4EU ja ha avançat que molts europeus tenen en el seu organisme altes concentracions de bisfenol A», detalla Sesmilo.

El problema que hi ha en moltes ocasions, diu aquesta endocrina, és que se substitueix un plàstic que té disruptors endocrins (com el BPA), per un altre que aparentment no ha demostrat encara la seva nocivitat (bisfenol S o F), tot i que també podria tenir-la.

Per exemple, és el cas dels biberons infantils. Es va prohibir l’ús de BPA per fabricar-los, però no el d’altres químics que podrien afectar de la mateixa manera.

Una afirmació que avala Ángel Nadal: «És una tasca difícil, ja que hi ha més de 100.000 compostos químics al mercat i se n’alliberen de nous cada any».

• «És necessari –afegeix– que les autoritats europees i nacionals imposin normatives perquè es prohibeixin determinats compostos presents en menjars i begudes que actuen com a disruptors endocrins».

Segons conclouen els experts, «tot apunta que ens exposem a nivells més elevats dels que es consideren segurs».

Recomanacions per evitar els disruptors endocrins en el nostre dia a dia

Notícies relacionades

Pots emmalaltir de pesta porcina per menjar carn de porc o embotit? Tot sobre el brot que alerta el món

DKV reuneix 200 experts per donar impuls a la salut del futur

Segons el document ‘Una revisió sobre els disruptors endocrins i el seu possible impacte sobre la salut dels humans’, de l’Hospital Clínic Universitari de Santiago, hi ha algunes recomanacions que podem seguir en el nostre dia a dia, per estar menys exposats a aquests químics:

• Entre els aliments més contaminats estarien les fruites i verdures.

S’hauria de prioritzar el consum de productes ecològics. És preferible consumir fruites i verdures fresques que congelades. Abans de consumir-les, rentar-les exhaustivament i, quan sigui possible, pelar-les.

• Utilitzar materials inerts com el vidre.

• Utilitza fibres naturals.

• Reduir el consum d’aliments enllaunats.

• Reduir el consum de precuinats.

• Els aliments frescos han de ser el pilar de la dieta i cal evitar els processats (amb molts ingredients en el seu etiquetatge).

• Llegir bé les etiquetes dels cosmètics i dels productes de neteja.

• No escalfar aliments en recipients fabricats amb bisfenol A.

• Limitar el consum de peix blau de grans dimensions. Com la tonyina vermella, el mero, el peix espasa i el tauró.

• Dins del possible, consumir carns sense hormones,pesticides i fertilitzants.

• Renteu-vos les mans amb freqüència, ja que en la vida diària ens exposem a multitud de disruptors endocrins.

• Procurar evitar adherents (tefló) en els estris de cuina.

• Evitar l’ús d’insecticides a la casa i voltants.

• Utilitzar productes d’higiene lliures de parabens. No abusar de les tovalloletes higièniques.