Lamine salva la cara al Barça

El Barça va de mal en pitjor, però Lamine Yamal, el mateix que insisteixen a disfressar de dimoni, és qui li salva la cara. Si no hagués sigut per ell, l’equip de Flick hauria pagat car el seu horrible acompliment defensiu contra el Bruges, el segon classificat de la lliga belga i contra el qual l’equip blaugrana mai havia perdut. Lamine va treure els seus companys del forat i, almenys, va rescatar un empat amb aroma de sofre. No va perdre perquè el VAR va convidar l’àrbitre Anthony Taylor a anul·lar per falta el gol del triomf al Bruges després d’una greu imprudència de Szczesny davant Vermant.

Va prometre Laporta en la seva volta flamenca que ell cuidarà l’adolescent Lamine. Que ja ho està fent. I que estant sota la seva falda, "el geni" –així el va anomenar el president– podrà seguir sent-ho per punyeteres que siguin les temptacions. A Bruges o a Montjuïc, a Milà o a Croàcia, a les discoteques del carrer de Tuset, en aquesta Rocafonda que tan a dins porta, a l’apartament de solter amb els col·legues, o en aquesta mansió a l’estil Scarface en la qual Piqué i Shakira van sargir i destrossar el seu amor. Que faci el que li vingui de gust perquè, amb o sense pubàlgia, continua sent el gran element diferencial d’aquest Barça. Més fins i tot amb Pedri i Raphinha fora de combat.

Per moments va semblar que hi havia dos partits jugant-se a Bruges. Un en el qual els futbolistes de Flick es quedaven quiets, sense saber on posar-se, on passar i cap a on córrer. I tot, amb la línia defensiva al centre del camp. L’altre partit depenia de les aparicions marianes de Lamine, que sense haver arribat encara a la punta de velocitat necessària per a la sortida dels regats, se les apanyava per reconstruir en el no-res. Va enginyar un gol, en va fer un altre i va provocar el de Tzolis en pròpia meta.

Ja en el tenebrós primer acte barcelonista va ser Lamine el punt de partida a què Fermín i Ferran Torres van donar continuïtat, i també qui va fer la vida impossible al seu defensor, Seys, incapaç de poder aturar-lo, però alleujat al veure com el mateix Ferran errava l’un contra un davant el porter en l’última jugada abans del descans. Hauria sigut el momentani empat. I a Flick se l’emportaven els dimonis. Amb raó.

Perquè si bé és responsabilitat de l’entrenador oferir solucions als seus futbolistes i orientar-los en un posicionament que a Bruges va ser caòtic i sense cap sentit, poc pot fer Flick quan hi ha qui no fa una carrera de més, qui no assisteix el company en l’emergència o qui no fa faltes quan caldria (De Jong i Casadó, l’última frontera abans d’arribar a la cel·lofana de la defensa, estaven advertits i es jugaven no ser a Stamford Bridge). Després, clar, segueix sense haver-hi cap solució a la fugida a l’Aràbia d’Iñigo Martínez, sense que hi hagi manera que algú prengui el seu lideratge. O mala llet.

Sense Cubarsí en l’equació

Notícies relacionades

L’Espanyol s’acosta més que mai al seu somni: «Hem de lluitar per entrar a Europa i arribar a dalt de tot»

Lamine Yamal, una estrella que encara creix

Flick ha tret Cubarsí de l’equació i, com contra l’Elx, van ser Eric Garcia i Araujo els responsables del centre de la defensa. Amb un crepuscular Koundé en una banda, i un Balde lent i d’escassa responsabilitat en l’altra, allò va ser una revetlla que va començar amb barra lliure per al Bruges. Prou temps perquè els belgues fessin dos gols en transicions amb nul·la oposició: en l’1-0 marcat per Tresoldi, Koundé va trencar el fora de joc i a Szczesny li va passar la pilota sota la panxa; en el 2-1, el gol de Carlos Forbs va arribar després d’un córner mal botat per Lamine. Mai abans algú havia marcat i assistit tan ràpid contra el Barça en la història de la Champions. Ho va fer en 17 minuts Forbs, un portuguès de 21 anys que al seu dia apuntava amb força al planter del Manchester City i que, en el segon temps, va continuar fent-li la vida impossible a Balde. El VAR el va salvar d’un penal, però Forbs va continuar corrent més que Balde per marcar una altra vegada.

Si bé el Barcelona va fer enviar fins a tres vegades la pilota als pals (Fermín, Koundé i Eric), de ben poc va servir que Flick regués la seva moixa planta amb Olmo o Lewandowski. Lamine, aliat amb Fermín, va sorprendre en el seu gol. Va obligar el Bruges a marcar-se en pròpia porteria. Però no va ser capaç d’aconseguir tapar totes les vergonyes a un equip que va despullat..