Europa suspèn en la cobertura dels trastorns mentals

Un dels integrants de l'estudi és Jordi Alonso, especialista en medicina preventiva i salut pública i Investigador a l'Institut Hospital del Mar. Alonso troba a faltar més dades d'aquests països, però amb la informació de què es disposa, afirma clarament que “tota la regió suspenen en la cobertura dels problemes de salut mental i només els trastorns greus com la psicosi tenen una; depressió el nivell de cobertura baixa molt i només un terç dels afectats tenen contacte amb recursos sanitaris.

En concret, la cobertura per als trastorns psicòtics és generalment més gran, sovint superant el 90% en alguns països, però varia àmpliament. Per al trastorn depressiu més gran, el tractament mínimament adequat oscil·la entre menys del 10% a Bulgària, Tadjikistan i Turkmenistan i més del 35% a Alemanya i la República Txeca. La cobertura dels trastorns d'ansietat oscil·la entre el 7% a Bulgària i el 47% a Suècia; la majoria de les estimacions per als trastorns per consum de substàncies van ser inferiors al 15%, i la cobertura per al TDAH en adults és generalment inferior al 10%.

Lluny dels objectius

Amb les dades a la mà, l'objectiu de l'OMS d'incrementar un 50% la cobertura dels tractaments d'aquí a 5 anys s'allunya. L'estudi, publicat a la revista The Lancet, regional Health-Europe, constata que Espanya és a la mitjana dels països occidentals. En concret, un terç de les persones afectades no rep tractament i només el 12% dels qui el reben es pot considerar que han obtingut un tractament adequat.

Es considera un tractament adequat el fet que es facin servir criteris de pràctica clínica per decidir la durada del tractament, es disposi del nivell despecialitat adequada en cada cas i que el mètode utilitzat per millorar la salut del pacient sigui la correcta dacord amb les guies de pràctica clínica. "Espanya es comporta com altres països occidentals, no dels millors, però amb una taxa de cobertura similar a ells", apunta Alonso, que indica que les dades de Catalunya són semblants a les del conjunt de l'Estat. En depressió major, un 28% de les persones afectades tenen contacte amb el sistema de salut i un 18% té l'abordatge adequat.

Un problema d'oferta i de demanda

Alonso crida l'atenció sobre un problema doble, que està a l'origen d'aquestes xifres: "A la part de l'oferta, hi ha pocs serveis i pocs professionals, poc integrats a l'atenció primària ia la comunitat. I resulta difícil accedir-hi i als serveis de diagnòstic; però després hi ha l'estigma, un factor cultural que fa que les persones amb trastorns se sentin rebutjables i els costi apropar-se a un centre de salut".

Col·lectius més vulnerables, menys atesos

L‟estudi detecta que els col·lectius amb pitjors resultats d‟atenció id‟atenció adequada són les dones, les minories sequals i ètniques, els immigrants i les persones sense llar. "És així perquè aquests col·lectius acumulen factors de risc a patir amb més freqüència un trastorn mental i hi ha vulnerabilitats que s'associen a un contacte menor amb els serveis sanitaris", explica Alonso, que reclama identificar la població vulnerable per facilitar-los l'accés als serveis de salut mental.

Notícies relacionades

Brian L. Mishara, psicòleg expert en suïcidi: "La primera pregunta no hauria de ser què et passa, sino qui ets"

Carlos González, pediatre, explica les diferències entre malsons i terrors nocturns en els nens: «Es desperta plorant com si el matessin»

La conclusió de l'estudi no pot ser més contundent: "Ampliar i millorar els serveis de salut mental mitjançant reformes polítiques, l'augment de la plantilla, la descentralització de l'atenció i les intervencions financeres serà fonamental per aconseguir accés equitatiu i millorar els resultats en salut mental a tot Europa".

Què fer

En aquest sentit, l'investigador de l'Hospital del Mar proposa dos tipus d'accions concretes. D'una banda, més oferta, més personal, més centres de salut, més integració a l'atenció primària. "I, d'altra banda, davant de l'estigma, cal fer promoció de la salut mental, del benestar, i separar allò que és un malestar d'un trastorn mental". Per això, el treball en centres educatius i l'apoderament de la ciutadania en general perquè sàpiga identificar símptomes és, segons aquest expert, crucial.