El Tribunal de Comptes rebutja parar la causa contra Puigdemont per tramitar el suplicatori

La consellera del Tribunal de Comptes que determinarà si hi va haver responsabilitat comptable per l’1-O i l’acció exterior del Govern, Elena Hernáez, va rebutjar la pretensió de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí d’intentar eludir el procediment en contra seu per no haver sol·licitat el corresponent suplicatori al Parlament Europeu per rebre autorització per poder jutjar-los junt amb els altres 32 encausats.

El fiscal en cap davant el Tribunal de Comptes, Manuel Martín-Granizo, igual que havia fet l’advocat de Societat Civil Catalana (SCC), Juan Ramón Chapapría, va negar la necessitat de sol·licitar el suplicatori, perquè els procediments per responsabilitat comptable no precisen per a la seva tramitació la seva detenció ni el seu ingrés a la presó, fet que evita la necessitat de demanar autorització per investigar un eurodiputat i fer-ho «seria contrari al mateix dret de la Unió Europea».

L’advocat dels tres eurodiputats, Gonzalo Boye, que es va remetre a la vista celebrada a finals de novembre al Tribunal de Justícia de la Unió Europea –tot i que allà no se cités la responsabilitat comptable–, va defensar la suspensió del procediment o almenys per als seus clients a la vista que constitueix l’última oportunitat de les defenses per evitar el judici, a l’assegurar que només el Parlament Europeu pot aixecar la immunitat del seu client. També va al·legar que amb ells s’incomplia el principi de ‘nos bis in idem’, pel qual no es pot jutjar una persona dues vegades pels mateixos fets, cosa que en aquest cas va passar, segons la seva opinió, amb la causa del procés del Suprem i el procediment comptable.

La seva al·legació, compartida pels advocats dels imputats al Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, on van haver d’aportar fiances, va ser rebutjada per Hernáez en funció de la diferent naturalesa de les dues accions, la penal i la comptable. El fiscal en cap, que va assenyalar que forma part de l’«essència» de l’òrgan actuar junt amb la jurisdicció penal fins a la condemna, va recordar que el mateix Suprem li va encomanar l’execució de la sentència del procés.

Un de lliure

El que ja va quedar fora al començar la vista va ser un altre dels encausats, Jaume Mestre Anguera (que feia el número 36), a l’estar sol acusat de la despesa produïda a la campanya Civisme, a la qual es van gastar 326.000 euros, i al renunciar la fiscalia a aquesta quantitat a la seva demanda, de manera que la quantitat que reclama a la seva demanda és de 3,1 milions d’euros.

L’acusació que exerceix Societat Civil Catalana es va sumar, però eleva la quantitat que s’ha de restituir a la Generalitat en 5 milions. El seu advocat, Juan Ramón Chapapría, va assenyalar que la diferència entre les reclamacions de la seva demanda i les de la fiscalia obeeix al fet que aquesta es basa en la sentència del Suprem per fixar la seva petició de restitució, mentre que SCC considera que els dos procediments, el penal, per malversació, i el comptable, per la desviació de diners públics no constitutiva de delicte, són compatibles i en aquest últim es poden reclamar quantitats que no van donar lloc a condemna a l’alt tribunal.

Notícies relacionades

ERC reivindica el lideratge davant la «decadència» de Junts i PSC

Sánchez ‘enfanga’ la campanya

Chapapría es va remetre a l’argumentació de la mateixa consellera que presideix la vista, Elena Hernáez, per negar que, per actuar contra Puigdemont, calgui sol·licitar un suplicatori al Parlament Europeu, així com per negar la prescripció al·legada per les defenses i que se’ls estigui jutjant dues vegades pels mateixos fets. En aquest sentit, va assenyalar que ni tan sols una sentència penal absolutòria crea cosa jutjada de cara a un procés comptable, tret que es declari provat que el fet mai va ocórrer.

La consellera va anunciar que resoldrà en cinc dies l’al·legació exercida pel mateix Francesc Homs sobre l’incompliment de cosa jutjada en el seu cas o en el de l’expresident de la Generalitat Artur Mas per haver sigut ja condemnats pel mateix Tribunal de Comptes pel 9-N, cosa que no ha impedit que tots dos tornin a estar encausats per l’acció exterior. Els 35 encausats van anunciar la interposició d’un recurs de reposició.