El 23J deixa Feijóo en xoc i dirigents del PP esperen que faci canvis en la cúpula

Feijóo va rellevar Casado i va aconseguir aixecar l’ànim dels populars en temps rècord. El partit es va unir entorn d’ell i els millors auguris van contagiar tothom al PP. El líder del partit pensava disfrutar aquest agost tancant el seu Consell de Ministres i repartint les presidències de les empreses públiques i el passarà mesurant molt bé els seus passos per recompondre’s ell, personalment, i recompondre el seu partit. Va guanyar les eleccions amb 136 escons, però sense aliances possibles per aconseguir governar.

Després de converses amb els barons més rellevants del partit i una desena d’alts càrrecs i lampistes entre aquest dimecres i divendres, es pot arribar a dues conclusions principals. La primera és que la majoria dels que tenen una cosa a dir al PP creuen que Feijóo ha de continuar al capdavant del partit, qualsevol altra opció (variable Ayuso inclosa) perjudicaria encara més les sigles, consideren. I, la segona, el polític gallec ha de donar un cop d’autoritat que visualitzi el seu lideratge.

La renovació de Rajoy el 2015

Diversos càrrecs populars coincideixen que Feijóo ha de copiar al més aviat possible l’estratègia que va portar a terme Mariano Rajoy el juny del 2015 i fer canvis en la cúpula. En aquella data, el PP acabava d’obtenir un resultat preocupant en les eleccions municipals i autonòmiques amb l’entrada als territoris dePodem i Ciutadans, que li va treure desenes de milers de vots a la dreta i al centre. Rajoy era president del Govern central i s’havia d’enfrontar a unes generals a finals d’any. Per renovar energies i agafar impuls, el llavors líder del PP va decidir canviar el seu equip de Génova. Va ser el moment en què van arribar a la direcció Casado (com a vicesecretari de Comunicació), Fernando Martínez Maillo (coordinador general), Andrea Levy (vicesecretària d’Estudis i Programes) i Javier Maroto (vicesecretari de sectorial). En van sortir Carlos Floriano (Organització) i Esteban González Pons (Estudis i Programes).

Ara, el PP té desafiaments semblants. No se sap encara si hi haurà repetició electoral en els pròxims mesos i el partit s’enfronta (es continua enfrontant) a amenaces en el seu espai electoral; Ciutadans ja ha abaixat la persiana, però és el torn de Vox. 

De fet, en les converses amb els alts càrrecs del PP es remarca la situació de debilitat en la qual han quedat Cuca Gamarra, secretària general, i Elías Bendodo, coordinador general, per un dels errors que els conservadors han detectat: el desgavell del PP a l’hora de realitzar els pactes autonòmics amb Vox per aconseguir les presidències del País Valencià i Extremadura. 

En el primer cas, Carlos Mazón, amb discreció i rapidesa, va arribar a un acord amb la ultradreta sense fer soroll. En el segon cas, no obstant, María Guardiola va carregar durament contra el partit d’ultradreta per banalitzar la violència masclista i el seu discurs antiimmigració i va assegurar que no inclouria mai consellers de Vox al seu Govern, una cosa que, no obstant, va acabar fent i que li ha permès convertir-se en presidenta de la Junta. 

Sense un missatge clar

«¿No ens havíem vantat sempre de tenir un sol discurs a tot Espanya? ¿On ha estat la secretària general? ¿I el coordinador general?», es pregunta una de les fonts, un comentari plantejat de diferents formes per diversos dirigents. Dos diputats també assenyalen que la relació de Bendodo amb Miguel Tellado, vicesecretari general d’Organització, és pèssima i això ha perjudicat la presa de decisions estratègiques.

Un dels objectius en aquesta nova etapa és analitzar com el PP pot neutralitzar la formació de Santiago Abascal. I Feijóo haurà de decidir si marca un full de ruta o deixa llibertat d’acció com fins ara: ¿poden continuar convivint les picades d’ullet d’Ayuso a Vox amb la bronca que li ha clavat Moreno aquests dies, quan li ha dit que és el millor aliat del PSOE? 

Una altra de les persones assenyalades dins del partit pels errors recents és Borja Sémper, portaveu. La seva roda de premsa per presentar la campanya ‘Verano azul’ descalç i en una platja ‘fake’ a Madrid es va veure com un desencert per part d’alguns barons, perquè donava la imatge que tot estava fet, que guanyaven de carrer. 

Sémper va deixar el PP el gener del 2020 justament per l’acostament del seu partit a Vox i se’n va anar a una consultora. L’arribada de Feijóo al capdavant de la formació el va animar a tornar-hi fa set mesos. El seu to moderat, no obstant, s’ha vist arrossegat pels argumentaris. Ara alguns en el partit l’han vist desaparegut. Sémper i els vicesecretaris, apunta un veterà lampista del PP, haurien «d’haver donat la cara per Feijóo i la foto amb Marcial Dorado [el narcotraficant] perquè ell no hagués de dir ni mu del tema». «Alguns es veien de ministres i no es volien cremar. Si estàs cremat, no et nomenen», apunta. 

Vendre el projecte

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Cinc (insòlits) dies d’abril

Feijóo, que ha desaparegut uns dies dels focus, ha d’acabar de decidir si vol anar a una investidura fallida tot i que no tingui els suports parlamentaris que la facin viable. Aquesta opció, a més de posar en marxa l’anomenat ‘rellotge de la democràcia’, perquè als dos mesos es dissolguin les Corts i es convoquin noves eleccions si no hi ha cap altre president investit, li permetria vendre el seu projecte polític i contraposar-lo a Pedro Sánchez, que si revalida el càrrec serà gràcies als nacionalistes i els independentistes.

Aquest mes d’agost també haurà de decidir quins presidents i portaveus vol en les comissions del Congrés i el Senat, cambra en la qual el PP té majoria absoluta i des de la qual pot allargar i complicar l’aprovació de lleis al futur Govern central. Aquests càrrecs parlamentaris, amb plus econòmics i visibilitat, són utilitzats pels líders moltes vegades per compensar alguns cessaments i apartaments de la primera línia. Sánchez ho va fer recentment amb José Luis Ábalos i Carmen Calvo. Feijóo donarà pistes del seu pla per al partit quan es coneguin els noms. El líder del PP ha desaparegut uns dies dels focus. Té molt en què pensar per tornar a treure el cap malgrat les desil·lusions.