Complexitat a les aules

L’escola catalana té només un educador o integrador social per cada 1.000 alumnes vulnerables

La Fundació Bofill denuncia que «aquesta ràtio inabordable tensa encara més la vida als centres, limita les oportunitats educatives de l’alumnat i dificulta la recuperació dels resultats»

¿Qui és l’alumnat amb necessitats educatives específiques (NEE) i com es decideix la seva atenció a l’escola?

Aula de una escuela catalana este curso.

Aula de una escuela catalana este curso. / Sandra Román

4
Es llegeix en minuts
El Periódico

Catalunya té pràcticament un miler d’alumnes amb necessitats específiques per cada educador o integrador social. En el curs escolar amb més complexitats a l’aula, aquesta ràtio inabordable tensa encara més la vida als centres, limita les oportunitats educatives de l’alumnat i dificulta la recuperació dels resultats del país. La Fundació Bofill calcula que aquest curs 2025/26 hi ha un educador social per cada 4.590 alumnes amb necessitats socioeconòmiques o socioculturals i un integrador social, amb una titulació diferent però tasques similars, per cada 1.147 alumnes en aquesta situació. Així, entre I3 i 4t d’ESO, i comptant conjuntament aquests dos perfils, hi ha un professional per cada 918 alumnes que el necessiten.

Per als 275.400 alumnes amb necessitats socioeconòmiques o socioculturals (2024/25), per a aquest curs i el que ve només hi ha 60 educadors i 240 integradors. La desaparició del finançament europeu i del Pla de Millora d’Oportunitats Educatives (PMOE – PROA +) ha comportat una caiguda dràstica de professionals (d’uns 415 a 300) just quan un de cada tres alumnes té alguna necessitat específica, el 35% de l’alumnat és pobre, la matrícula viva s’ha duplicat en una dècada i l’estrès docent s’ha disparat.

Més concretament, hi ha el doble de matrícula viva que fa 10 anys (amb dades del curs 2023-24 representa un 3% del total als municipis de més de 10.000 habitants, quan fa una dècada era l’1,5%). D’altra banda, l’últim informe TALIS assenyala que l’estrès docent s’ha duplicat en sis anys (del 7% el 2018 al 14% el 2024).

«Combinació explosiva»

Per a la Fundació Bofill, aquesta «combinació explosiva» impedeix atendre correctament la creixent diversitat de l’alumnat català i consolidar un sistema inclusiu. L’entitat alerta que el Pla d’acció contra l’abandonament escolar prematur presentat al novembre no concreta ampliacions d’aquests perfils, malgrat reconèixer que són una mesura recomanada per la Comissió Europea. El Pla tampoc fixa objectius per al personal orientador en els serveis educatius o territorials. «En un context d’urgència, la falta de compromisos i xifres i limitar-se a mantenir els recursos actuals és insuficient», consideren a la fundació.

L’últim Anuari de l’Educació de la Fundació dedica precisament un capítol a la diversitat de professionals que necessita el sistema educatiu per atendre l’actual realitat escolar. Detalla 15 propostes, entre les quals garantir la integració estable dels professionals d’atenció social, psicopedagògica i de salut als centres de més complexitat i assegurar una atenció integral a tot l’alumnat amb necessitats educatives, al marge del centre en què assisteixin.

Unificar condicions laborals

A més de la integració d’aquests professionals en les plantilles, la Fundació Bofill també proposa definir mapes de recursos i personal no docent extern per zona educativa, ajustats a les necessitats dels centres, per millorar la planificació, la coordinació i el treball conjunt. Alhora, que es tendeixi a unificar horaris i condicions laborals de professionals docents i no docents, així com regular i clarificar funcions i responsabilitats en l’atenció socioeducativa de l’alumnat.

La Fundació Bofill calcula que fan falta 702 integradors i 357 educadors per cobrir els centres amb més complexitat: 329 de màxima complexitat (218 de primària i 111 de secundària) i 401 d’alta complexitat (266 de primària i 135 de secundària). Permetria garantir dos educadors per a cada centre de màxima complexitat de secundària i dos integradors per als de primària, i un professional de cada tipus també per als d’alta complexitat. La mesura tindria un cost total d’uns 32 milions d’euros, tenint en compte el programa temporal que finança els 300 professionals actuals.

Les polítiques públiques lineals agreugen les diferències

La Fundació Bofill recorda que, segons les últimes dades disponibles, a Catalunya hi ha fins a 18 punts de diferència en els resultats en competències bàsiques en funció de la complexitat del centre. Les dades PISA també assenyalen un augment de les diferències de resultats entre l’alumnat d’estatus socioeconòmic alt i baix (s’ha passat de 81 a 96 punts de diferència en matemàtiques entre el 2018 i el 2022 o de 77 a 94 en competència lectora entre el 2015 i el 2022).

Notícies relacionades

En l’Anuari l’entitat assenyala com la linealitat en les polítiques de reducció de ràtios i de l’horari de docència dels últims anys fa perdre capacitat d’equiparar condicions entre l’alumnat. De fet, denuncia que menys del 5% del professorat està destinat a compensar les condicions dels centres públics de més complexitat. En aquest sentit, insisteix en la urgència de finançar els centres a partir de les seves complexitats i necessitats.

En aquest context, la Fundació Bofill s’ha adherit a la crida de les 85 educadores i educadors socials per consolidar aquesta figura estratègica. L’entitat recorda que exerceixen un paper clau per reduir desigualtats, enfortir la relació amb les famílies, acompanyar trajectòries educatives i descarregar el professorat, en un moment d’estrès creixent.