Juan Rodríguez Teruel, director del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO): "Seria un error pensar que hi ha més joves de dretes que mai"

Veient el baròmetre del CEO, ¿significa que hi ha una amenaça ultra a Catalunya?

Jo no parlaria d’amenaça, sinó d’alerta. El baròmetre ens mostra molta continuïtat en les tendències de canvi que ja havíem detectat: hi ha una opinió bastant favorable i transversal de l’acció del Govern i de la figura del president que contrasta amb el que hem vist durant els últims anys. ¿Què ha canviat? Sobretot, la pèrdua de lleialtat a Junts en un context en el qual una part dels catalans de centredreta estan apostant per partits nous que impugnen tot l’establishment polític. Això es tradueix en una transferència directa del 20% dels vots de Junts a Aliança Catalana i, en menor mesura, del PP a Vox. Però aquest creixement té una base social bastant plural, diversa i més heterogènia del que de vegades es presumeix.

¿Per què Aliança Catalana capta tant vot no independentista? ¿És només per la immigració?

La immigració té un pes rellevant, però la preocupació no és majoritària ni tampoc aclaparadora. Només un 30% dels votants d’Aliança la consideren com el principal problema del país. Els nous votants d’Aliança, sobretot els que provenen de Junts, solen ser més crítics amb el Govern i amb les esquerres, però també més optimistes en l’àmbit econòmic, perquè tenen una situació econòmica més bona. Això fa que percebin la immigració com una amenaça a la seva identitat, cultura i llengua, no tant a l’economia ni a la seva qualitat de vida.

¿Què està passant amb els joves? Molts sondejos reflecteixen una dretanització d’aquest segment de població.

Una part dels joves solen definir-se políticament per oposició a les idees dominants o a la identitat del Govern. El patró general és que els fills tendeixen a ser més o menys com els pares, i que hi ha més fills d’esquerres de pares de dretes que fills de dretes de pares d’esquerres. És a dir, no es percep una gran transferència generacional de l’esquerra a la dreta. El que està passant és que una part de votants joves se situen ara més a la dreta de la que cosa se situaven abans, com a reacció als governs actuals a Catalunya i Espanya. Però seria un error pensar que hi ha més joves de dretes que mai. Això no està tan clar perquè és una etapa en què les primeres orientacions ideològiques es van modificant segons el panorama polític i l’experiència laboral.

Sense eleccions a curt termini, ¿es pot augurar un auge ultra en el pròxim cicle electoral?

Afirmar-ho seria molt aventurat per part meva. Les dades del CEO ajuden a intuir fins a quin punt pot passar això, però s’ha d’anar amb molt de compte, perquè no hi ha un escenari electoral, i això marca molt el comportament dels votants indecisos i dels que no revelen la seva intenció de vot, que és un cosa que es produeix molt entre els votants que recolzen el Govern. A més, hi pot haver també successos d’aquí que es convoquin les eleccions que condicionin l’evolució dels nous partits. El baròmetre no confirma un canvi de Govern, però sí que apunta que hi ha línies de canvi, de manera que serà la reacció dels partits la que determinarà si hi haurà un canvi de cicle polític.

Però la majoria d’Illa només es manté en la forquilla més alta.

Seré molt caut amb la interpretació política que donen les forquilles, perquè, en el fons, són una especulació fins que no arriben les eleccions. Amb tot, mostra exactament el resultat de les eleccions del 2024: una majoria ajustada que podria ampliar-se un o dos escons o perdre’s per un escó.

¿Creu que a Aliança i a Vox els pot passar el mateix que a Podem i Ciutadans? Un ha perdut força i l’altre ha desaparegut.

Són casos i moments diferents, i hi ha un factor determinant: els nous partits han tingut més bona informació de la seva experiència i de la inestabilitat que experimenten. No tenen per què passar per la mateixa situació.

De vegades, el PP, per competència amb Vox, i Junts, per competència amb Aliança, copien estratègies i discursos. ¿Creu que és bona idea per recuperar vots?

És una opció, però no està clar quin ha de ser el manual d’acció. No està totalment desaconsellat, perquè en alguns casos ha funcionat, però, en d’altres, donar la imatge que en un tema es fa seguidisme pot ser contraproduent. D’entrada, no obstant, no necessàriament perden més votants per competir amb els partits d’ultradreta en el tema d’immigració.

I existeix un altre dilema: els cordons sanitaris. Els catalans també estan dividits al respecte. ¿Vostè què opina?

Depèn. L’experiència comparada no ens dona un resultat gaire concloent sobre si són bons o no. Són més efectius quan els partits que els recolzen tenen incentius per col·laborar entre ells. Tampoc hi ha hagut un cordó sanitari gaire intens aquí, perquè hem vist coalicions de tota mena. Però hi ha una experiència interessant: en la política espanyola, la col·laboració del PSOE amb Podem va ajudar que el PSOE recuperés el suport que havia perdut cap a Podem. En canvi, no està tan clar que la col·laboració del PP amb Vox hagi impedit que el PP continuï perdent vots cap a Vox.

Notícies relacionades

El Govern català estudia invertir més en la llei de barris com a antídot a l’auge ultra

Feijóo clama pel final de Sánchez davant desenes de milers de persones

Junts diu ara que el director del CEO hauria de ser elegit pel Parlament i no pel Govern. ¿Diria vostè que això permetria guanyar independència?

He sigut elegit de la mateixa manera que els meus tres predecessors. Potser no soc la persona més indicada per saber-ho.