FUTBOL

El Reial Madrid de Xabi pateix la ‘síndrome de l’impostor’

La victòria en el clàssic va enfonsar els blancs (sis punts de 12 de possibles) i va empoderar els de Flick (12 de 12)

El Reial Madrid de Xabi pateix la ‘síndrome de l’impostor’

AFP7 vía Europa Press / AFP7 vía Europa Press

5
Es llegeix en minuts
Fermín de la Calle
Fermín de la Calle

Periodista

Especialista en Esports

ver +

Quan Xabi Alonso va aterrar al Bernabéu el madridisme va celebrar efusivament el fitxatge del de Tolosa. Un tècnic exitós i àmpliament preparat arribava al vestidor blanc per modernitzar un equip ple d’estrelles. Res podia sortir malament. No obstant, quatre mesos després la ‘síndrome de l’impostor’ s’ha apoderat del Reial Madrid de Xabi. De sobte, el tècnic i les seves estrelles han abandonat la seva aura i apareixen envoltats per una sensació fraudulenta que desperta molt de recel entre rivals i seguidors. Fins i tot les explicacions d’Alonso a la sala de premsa sonen a excuses buides i a tòpics sense cap indici d’autocrítica ni explicació futbolística.

El clàssic, punt d’inflexió… negatiu

El 26 d’octubre, Xabi Alonso va fer el cim amb el Reial Madrid al guanyar el clàssic al Bernabéu. Els blancs tornaven a doblegar els blaugranes en un partit després de passar tota la temporada 2024-25 sent sotmesos pels de Flick amb golejades doloroses per a la parròquia blanca i per a la presidència del club, que va acabar obrint la porta de sortida a Carlo Ancelotti. Els fiascos davant l’enemic culer li van passar factura a l’italià, més per la forma en què es van produir que pels resultats, tot i que alguns van cridar molt l’atenció.

Més enllà de ser un triomf sobre el Barcelona, el Reial Madrid, i especialment el de Xabi, necessitava guanyar un partit gran després de ser golejat pel París Saint-Germain i per l’Atlètic. Per això el de Tolosa va voler convertir el triomf davant el Barça en un punt d’inflexió en el calendari. «L’equip necessitava la sensació de guanyar un partit gran», va advertir orgullós en sala de premsa Alonso, després de treure’s un enorme pes de sobre. Aquell dia Xabi va presumir «de la connexió que hi ha hagut entre els jugadors, i amb els aficionats. L’equip estava molt motivat. No només pels tres punts, sinó per d’on veníem, el que podia suposar guanyar un partit gran, merèixer-ho. Els nois necessitaven la sensació de poder guanyar en un dia gran. El triomf ha sigut fins i tot curt. Per al futur, necessitem molt del que hem fet avui». Aquell diumenge molts van donar per tancat el capítol de les ensopegades en «partits grans» i van aventurar una rutina triomfadora per als blancs.

No obstant, el clàssic va operar un efecte contrari a l’esperat. Des del 26 d’octubre, el Reial Madrid ha sumat sis punts de 12 de possibles, amb una sola victòria, a casa davant el València, i tres empats lluny del Bernabéu contra el Rayo, l’Elx i el Girona. Mentre que el Barcelona ha fet un ple guanyant els 12 punts que ha posat en joc amb victòries contra l’Elx, el Celta, l’Athletic i l’Alabès. El Reial Madrid de Xabi s’ha construït a cop de digerir derrotes difícils. Primer va ser la golejada en la semifinal del Mundial de Clubs, davant el PSG, que a més va inaugurar l’episodi de topades entre Vinícius i el tècnic. Després va arribar la del Metropolitano, amb l’aposta per un Bellingham fora de forma en un plantejament erroni del de Tolosa. I l’última va ser la d’Anfield, de la qual el Madrid encara no ha acabat d’aixecar el cap i en què Courtois va evitar un resultat vergonyós.

Víctimes de l’NFL

Des que els blancs van ser empesos a la diàspora per prioritzar la celebració del partit entre els Miami Dolphins i els Washington Comanders de l’NFL al Bernabéu, Xabi sembla haver perdut el rumb a la pissarra. El Madrid encadena tres partits lluny de la Castellana en Lliga sense una sola victòria. Els empats contra el Rayo, l’Elx i el Girona li han fet perdre el liderat i la fe del madridisme en el projecte del de Tolosa. Són moltes les preguntes que envolten la proposta de joc del tècnic i els dits que l’assenyalen a ell i a jugadors com Valverde, Bellingham o Camavinga, molt lluny del rendiment que han donat en temporades anteriors.

Els blancs s’aferren a un Kylian Mbappé que ha marcat 23 dels 41 gols (14 de 29 a la Lliga) del Reial Madrid en aquesta temporada, és a dir, el 56%. El francès negava que hi hagi Mbappé-dependència al Madrid després de marcar quatre gols a Atenes, però ahir ho rebatia amb certa inquietud Jorge Valdano: «El que s’ha de preguntar el Reial Madrid és on seria en aquests moments sense Kylian Mbappé». El francès és el salvavides al qual s’ha aferrat Xabi per mantenir a la superfície un equip que fa aigües.

«Confiança en Xabi, però…»

Notícies relacionades

Als despatxos s’insisteix que «es manté la confiança en Xabi, però els partits a San Mamés i contra el Manchester City al Bernabéu marcaran el seu futur». La campanya que va desplegar la setmana passada el club després de la victòria a Atenes, venent l’acostament de l’entrenador a la plantilla després de la conversa que dimarts van mantenir Florentino i el tècnic, ha durat quatre dies. El que va de partit a partit. En les altes esferes continuen preocupats per les caòtiques decisions del basc, que no acaba de trobar la tecla en la tàctica i que ha acabat per confondre uns futbolistes que no saben a què juguen quan salten a la gespa.

El Reial Madrid viatja a Bilbao, on dimecres s’enfrontarà als lleons en el partit que s’avança per la disputa de la Supercopa d’Espanya al gener. Un partit exigent que inquieta per la mala imatge de l’equip a Girona. Els tres partits que ha encadenat a la Lliga després del partit de l’NFL han sigut un fiasco. I aquest quart sembla, a priori, el més exigent de tots amb un Athletic que lluita per reenganxar-se a les posicions europees en aquesta temporada en què conviu amb dificultat a la Champions i la Lliga.