El Govern català estudia invertir més en la llei de barris com a antídot a l’auge ultra

Que els veïns tinguin pis a preu assequible, que quan vagin pel carrer percebin que estan protegits i que, a més, se sentin segurs amb agents patrullant. Aquesta recepta, resumida amb el lema Cases, barris i mossos, s’ha convertit en la bíblia del Govern de Salvador Illa per fer front a l’ascens de l’extrema dreta amb la incògnita de si arribarà a temps de cara a les eleccions municipals de 2027. Conscients que s’està en compte enrere, la Generalitat estudia augmentar la inversió en la llei de barris, una decisió que estarà condicionada per si s’aconsegueixen o no nous pressupostos per al 2026.

A més d’augmentar el parc públic d’habitatge i d’incrementar els efectius de la policia catalana, el president està disposat a convertir la recuperació de zones degradades en un vaixell insígnia del seu mandat. És per això que va anunciar al maig que s’invertiran 1.000 milions d’euros en els pròxims cinc anys, que s’afegiran a 600 més que aportaran els municipis. La primera convocatòria, a la qual es van presentar 83 municipis, està pendent de resolució, però ha quedat clar que la demanda és alta, tenint en compte que es beneficiaran de la subvenció una vintena. Per això, en una setmana marcada pel baròmetre del CEO que pronostica que el vot a Aliança Catalana i a Vox es dispara, el Govern estudia la possibilitat d’augmentar aquesta partida per als barris si aconsegueix aprovar nous comptes.

¿Per què considera Illa que això pot ser eficaç per contenir el suport a la ultradreta? L’objectiu d’aquesta injecció de recursos és promoure rehabilitacions d’edificis, millora de l’espai públic i l’impuls de projectes sociocomunitaris, entre d’altres. Projectes de caràcter integral que suposin un rentat de cara i, en conseqüència, una nova vida per a més d’un centenar de barris amb alta vulnerabilitat. Es tracta, asseguren fonts del Govern, de reforçar el sentiment de pertinença i de transmetre expectatives de progrés.

Quan es refereix a l’extrema dreta, Illa s’aferra sempre al terme "esperança", perquè considera que la convicció que és possible un futur millor dissuadeix la penetració dels discursos d’odi. "No ens preocupen els partits d’extrema dreta, sinó les causes que hi ha al darrere. Som conscients que creix perquè el sistema no ha donat resposta a les necessitats de la gent", argumenten des del Govern. I deixen caure que, durant el procés, el país va estar "adormit" en termes de gestió. Es tracta, insisteixen des de Presidència, d’"empoderar els alcaldes". Entenen que el combat contra l’extrema dreta comença per l’àmbit local.

Notícies relacionades

El cap de gabinet de Mazón va intervenir en l’ES-Alert: "Salo, de confinar res, sisplau"

La querella contra Martínez Arrieta

Multireincidència

Quant a l’àmbit de la seguretat, el Govern creu que té encarrilada la situació gràcies a la incorporació de 5.000 mossos més i al pla Kanpai, que vol fer extensiu a tot el territori català. De la mateixa manera que afirmen que els 60 nous jutjats previstos contribuirien a fer front al problema de la multireincidència. Més lent és resoldre l’emergència de l’accés a l’habitatge, tot i que l’Executiu d’Illa reivindica que està treballant en això tant promovent nova construcció com amb mesures per frenar l’especulació.