Claus

Puigdemont i les altres causes judicials de Junts que impacten en la negociació per a la investidura de Sánchez

Puigdemont i les altres causes judicials de Junts que impacten en la negociació per a la investidura de Sánchez

EFE/ACN

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, l’expresidenta del Parlament Laura Borrás o l’exconsellera Clara Ponsatí. Els dirigents de Junts per Catalunya amb causes pendents amb la justícia són diversos, tot i que les seves situacions judicials siguin tan diferents que resultaria difícil aclarir el seu panorama judicial, i encara més el de càrrecs intermedis o el de mers afiliats o simpatitzants, amb una actuació que estigui en mans del Govern a canvi d’aconseguir el suport d’aquests diputats a la investidura de Pedro Sánchez.

No és gens fàcil sobretot tenint en compte el resultat que va tenir la reforma del Codi Penal que va derogar la sedició i va modificar la malversació, pactada entre l’Executiu de Pedro Sánchez i ERC. El canvi legislatiu va beneficiar la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i l’eurodiputada de Junts Clara Ponsatí, que van veure com l’acusació en contra seu quedava reduïda a una desobediència, que les lliurava definitivament de la presó sigui quin sigui el resultat del judici a què s’enfrontin.

Puigdemont

Però la reforma penal no va servir per lliurar de l’amenaça de ser empresonats Carles Puigdemont, que, tot i que fugit de la justícia espanyola, continua processat pel tipus de malversació més greu, que pot suposar-li 12 anys de presó. Tampoc va aconseguir lliurar de la pena d’inhabilitació imposada als condemnats per aquest delicte pel procés, com el president d’ERC, Oriol Junqueras, o el dirigent de Junts Jordi Turull. Els líders del procés van poder abandonar la presó gràcies a l’indult que els va concedir el Govern.

Segons la llei de l’indult, només es pot concedir aquesta mesura a qui ha sigut condemnat en sentència ferma i està a disposició del tribunal sentenciador, condicions que l’expresident català incompleix. La fiscalia ja ha demanat al jutge Pablo Llarena que reactivi les ordres internacionals contra Puigdemont per intentar que sigui posat a disposició de la justícia espanyola.

A més del procés penal que espera en letargia al Tribunal Suprem, l’expresident també té pendent un procediment comptable al Tribunal de Comptes en el qual, junt amb 34 encausats més –la majoria d’ERC, però també de Junts–, haurà de respondre pels diners públics presumptament malgastats en l’organització de l’1-O i a l’acció exterior del Govern.

En una situació molt semblant a la seva es troben els exconsellers que el van acompanyar en la seva marxa a l’estranger el 2017 Toni Comín i Lluís Puig, els dos processats en rebel·lia pels delictes de desobediència i malversació de cabals, aquest últim en la seva modalitat més greu i que pot estar penat amb fins a 12 anys de presó.

Laura Borràs

Per la seva banda, l’expresidenta del Parlament Laura Borràs va ser condemnada a quatre anys i mig de presó i 13 d’inhabilitació pels delictes de prevaricació i falsedat documental per fraccionar 18 contractes menors per beneficiar un amic quan ella dirigia la Institució de les Lletres Catalanes. Tot i que la seva conducta s’emmarca dins del que es considera corrupció i la seva condemna s’ha basat en el testimoni dels coacusats i en els correus electrònics que es van intercanviar, ella sempre s’ha presentat com una víctima del ‘lawfare’, que és una estratègia de repressió amb què es combat l’enemic polític.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sol·licitava per a ella l’indult parcial de la pena imposada perquè quedés limitada a dos anys de presó, cosa que li evitaria entrar a la presó. No obstant, no es pot sol·licitar ni concedir la mesura de gràcia mentre la sentència no sigui ferma, cosa que no es produirà fins que no sigui revisada pel Tribunal Suprem. La condemna la va privar de la presidència del Parlament.

Altres procediments

Notícies relacionades

Tot i que al Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, en què s’instrueix la causa contra els dirigents de segon nivell que es considera responsables del procés, la majoria dels imputats són d’ERC també hi ha de Junts. Una cosa semblant passa amb altres causes, com la de Tsunami Democràtic, en què encara s’està perfilant qui ha de ser imputat i quin tribunal ha d’assumir la competència.

De moment només apareix en aquesta condició l’empresari Oriol Soler, però durant la instrucció els informes de la Guàrdia Civil han apuntat a l’entorn de l’expresident català, com Xavier Vendrell, Josep Lluís Alay i Josep Rius Alcaraz, un dels diputats més pròxims a l’expresident.