Escarabats, gentrificació i turistes al Gòtic

Una Barcelona que ha allunyat els veïns de tota la vida del Gòtic és la protagonista de Hi, I’m Steven, una imaginativa proposta de la Les Pinyes. Amb un llenguatge pluridisciplinari i molta broma ofereixen una visió extrema de la gentrificació al cor de Barcelona. Els antics veïns de la zona del nucli antic s’han convertit en escarabats i per evitar ser trepitjats pels guiris que s’instal·len a la ciutat han convertit el subsol en la seva nova llar. La majoria està resignada a la vida d’escarabat però una d’elles, farta d’amagar-se, decideix sortir a la superfície i recuperar allò que tant enyora.

La companyia Les Pinyes ha creat l’obra a partir de trobades, converses i treball de camp al barri on es troba El Maldà, el petit gran teatre que ha acollit l’estrena del muntatge, el vuitè a la carrera d’aquesta jove companyia formada fa sis anys per Marta Asamar Garcia, Cèlia Castellano Algaba i Noelia Fajardo Franch. El primer va ser ‘La favera màgica’, un conte infantil que van crear sense recursos aquestes actrius i creadores que es van conèixer en l’Institut del Teatre.

Barcelona i més enllà

Noelia és de Vilarreal (Castelló), Marta és de Sant Esteve de Palautordera i Cèlia és de Viladecans. "La gentrificació no només afecta el Gòtic. Per desgràcia també ho veig a Viladecans i en altres àrees metropolitanes. La gent que no hi cap aquí, se’n va als afores. I així, el problema es va estenent". I apunten que si bé es parla del tema "ningú sap què fer per canviar això". ¿Què pot aportar el teatre? Almenys una visió distesa i amb humor.

"Ens agrada la comèdia però amb un punt crític, que et faci pensar. A Hi, I’m Steven utilitzen un to irònic i exageren la situació portant al límit de la paròdia la situació dels residents habituals davant l’horda de turistes i expats que assolen el barri.

El títol de l’obra ve precisament de la seva trobada amb un nord-americà que va residir-hi una temporada. Podia permetre’s els preus que li demanaven per viure a la zona on es va instal·lar un temps amb ganes de fer fotos i disfrutar de la vida. ‘Hi, I’m Steven’ els va dir abans de preguntar-los si podia immortalitzar-les amb la seva càmera. Evidentment, també el van utilitzar com a material d’investigació per entendre què passa en el Gòtic. "Mostrem el que passa a través d’una fantasia. El nostre retrat és tan exagerat que els veïns del barri no són ni tan sols persones sinó escarabats. És extrem, sí, però és que hi ha situacions molt extremes en aquest barri".

També va ser extrema la manera en què es va construir un barri que de gòtic només en té l’aparença, no és d’una arquitectura gòtica d’època. És un fake en tota regla. "¡El Gòtic es va construir amb aquesta aparença per atraure els turistes!", exclamen. I ho han aconseguit. "¿Quanta gent és realment del Gòtic i quants són turistes o visitants de pas? Aquí els locals són minoria respecte a altres barris de la ciutat; aquesta és la impressió que es té del barri", observen.

Una forma de militància

Notícies relacionades

El musical ‘trans-gressor’

La nova bogeria per la salsa

Per a molts veïns quedar-se a casa seva és un acte de resistència. "Viure al Gòtic és per a molts una forma de militància perquè hi hagi alguna cosa autèntica al barri. Que es mantingui el poc que queda d’una vida que ells sí que han construït aquí. No volen que quedi enterrada", assenyalen . Recorden que als carrers del Gòtic les veïnes de tota la vida són l’excepció. "Les pobres passen desapercebudes entre la marabunta de gent que hi ha".

És la segona producció d’El Maldà en relació amb el Gòtic després del projecte Herois anònims (2023), una obra de Catalina Font i Joan Agulló.