L’Espanyol celebra el seu aniversari amb festa grossa

La va tenir Jofre en la primera jugada del partit, un avís per a navegants. Iñaki Peña, exporter del Barça, va irrompre per evitar que els periquitos s’avancessin i fessin anar el marcador al seu gust. En més ocasions de les que hauria volgut Eder Sarabia, el porter va haver d’actuar per aturar els envits locals. I és que el conjunt de Manolo González ho té tot de cara: el futbol i la sort. Va dominar un primer temps en què, amb poques accions reals de perill, va sembrar el control que la segona part donaria els seus fruits. Una de les més clares la va tenir en el minut 21, quan va estar a punt de convertir en celestial una jugada màgica.

Es va reprendre el partit i Carlos Romero va decidir que ja havia esperat prou. Va colar una pilota just pel buit restant després de l’estirada de Peña per tapar el pal de la porteria, i va aconseguir que la pilota arribés fins a la xarxa sense oposició. El deliri va ser total. Les cartolines que a l’inici del partit van servir per crear un mosaic blanc-i-blau van volar pel cel entre abraçades.

Felicitat

Notícies relacionades

Un subcampionat històric

Sense Flick, però amb Lamine

Cadascun dels 125 anys d’història ha regalat alguna cosa a l’Espanyol. Esperança, lluita, dolor, resignació, rebel·lia... I aquest, si tot continua igual, pot ser el de la felicitat. Ha passat moltes coses el club per arribar fins aquí, però sembla que aquesta travessia pel desert ha arribat a la fi. L’afició, l’equip i la nova propietat del club, comandada pel nord-americà Alan Pace, creuen que és així. I aquesta és la clau. Perquè no canvia res si tu no canvies, i aquest club ha fet una passa ferma cap a una altra versió, una de més conscient i creient.

De moment, per l’aniversari, els jugadors blanc-i-blaus van oferir el primer regal a l’afició. Tres punts que no només permeten mantenir la calma, sinó que incentiven a somiar amb un club que pot arribar a dalt de tot.