«Paquet no entregat per no ser a casa»: el volum de feina i les penalitzacions, darrere d’aquest ‘truc’ dels repartidors

El relat de Mario T., madrileny, segur que li sona. A qui més qui menys li ha passat una cosa semblant amb alguna de les nombroses empreses de paqueteria que treballen a Espanya. El servei de repartiment avisa que no es va poder entregar el paquet perquè el destinatari no era a casa i que el client haurà d’esperar al següent dia o anar a buscar-lo a una oficina de Correus o al centre de conveniència, normalment un comerç del seu barri que tingui acord amb l’empresa d’enviament.

«Aquest tipus de problema es dona amb més freqüència a Correos Express», assenyala un portaveu de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) sobre l’estratagema de reportar que no s’és a casa. «Correos Express és, a més, una de les empreses de serveis postals que més consultes i reclamacions acumulen, de tot tipus. En total, 155 des de començament d’any. Altres empreses amb moltes consultes i reclamacions dels seus usuaris són Seur (178) i Correus (130)», afegeixen des del col·lectiu que defensa els consumidors i la web del qual està plena de queixes a les companyies.

«Es van inventar un número d’identificació»

«El van marcar com a entregat quan ningú el va rebre i es van inventar un número d’identificació», «em diuen que és a Correus, però no m’han donat PIN ni res per recollir-lo», «ningú va intentar ni l’entrega, ni va trucar al mòbil per confirmar res, i a més és una finca amb porter que també hi era en el moment de l’entrega». Aquestes són algunes de les denúncies que persones afectades han fet arribar a la web de l’OCU.

¿Què està passant amb el repartiment de paqueteria? ¿Això és una cosa generalitzada? Nombroses fonts del sector neguen que sigui així, però admeten que sempre es produeixen incidències per «mala praxi» dels conductors i perquè el volum d’entregues és «ingent».

El cert és que les xifres de l’‘e-commerce’ són aclaparadores. Segons les dades de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV),el comerç electrònic va facturar uns 100.000 milions d’euros a l’any a Espanya. Són centenars de milers d’enviaments diaris.

«Des de la pandèmia ha sigut una bogeria. Si és que fins i tot a les dues de la matinada hem rebut peticions per portar gel a una festa. El problema, en veritat, és de la societat, que s’ha acostumat a comprar-ho tot per internet des de casa en comptes de baixar al carrer», lamenta el Juan (nom figurat), responsable d’una empresa de repartiment madrilenya que té més de deu conductors, la majoria autònoms.

«Jo he hagut de penalitzar, però perquè el conductor aprengui. Si el client denuncia i s’obre una auditoria, amb el geolocalitzador és molt fàcil saber si el repartidor estava per la zona o no», assegura el responsable, que incideix que «de vegades es pot donar» que no s’entreguin paquets programats per al dia per pur cansament. «Potser són les sis de la tarda, i el repartidor fa tot el dia que treballa i n’està fart, posa incidència i els deixa per a l’endemà. Això passa, però no és habitual».

El Javier treballa des dels 20 anys en el servei de missatgeria i admet que té molts companys que realitzen aquestes ‘trampes’ per practicitat. «Si vas a comissió intentes sempre fer el nombre d’entregues més alt en la ruta més curta, perquè la gasolina te la pagues tu. Si tens una entrega urgent, però per la zona que estàs pots treure’t diverses entregues, poses «incidència», per exemple, i ho entregues més tard», relata el repartidor, que diu que també «és molt freqüent» que hi hagi companys que deixin anar mercaderia en els punts de conveniència per estalviar-se desplaçaments. «Jo mateix de vegades m’he hagut de desplaçar fins a la nau de l’empresa perquè em deien que no havia estat a casa quan sí que hi era. He tingut bones emprenyades per això», assegura el repartidor.

Sancions per mala praxi

Les sancions per mala praxi, que cauen en efecte cascada des de l’empresa de l’‘e-commerce’ a la de repartiment, depenen de la companyia i de la urgència d’entrega del paquet [les sancions més grans són per serveis prèmium], però oscil·len entre els dos i els 40 euros. Una xifra relativament alta tenint en compte que aquests repartidors cobren entre 80 cèntims i 1,30 euros per paquet entregat [les que menys paguen són les comercialitzadores xineses, Temu i AliExpress].

Si et multen per un paquet mal gestionat pots perdre la meitat del sou del dia. «Jo fa molts anys que treballo en això i m’han posat diverses sancions, la veritat; és normal, aquí ningú vol perdre. Fa temps que no em sancionen», admet un repartidor de Correous Express que diposita un paquet en un lloc de conveniència del districte madrileny de La Latina i que ha anat aprenent, com diria Serrat, a força de desventures. Diu que reparteix una mitjana de cent paquets al dia i que, després de pagar la quota d’autònoms, li queda un sou d’uns 1.500 euros.

«Ho fan totes les empreses; si un repartidor no entrega en els marges es penalitza», confirma Juan Carlos Gutiérrez, portaveu de la Federació Estatal d’UGT, que coincideix que l’‘e-commerce’ ha generat un «estrès» important en la professió, «sobretot en determinades dates on es concentra la feina [Nadal, rebaixes, Black Friday...]».

Sense «prou» repartidors

A més, precisa, hi ha una pressió afegida perquè les empreses «competeixen en baixades de preus» i condicions. Hi ha empreses de repartiment, per exemple, que ja no treballen amb Amazon malgrat perdre bona quota del mercat pels alts nivells d’exigència de compliment. «Si és que cap empresa del sector té prou cobertura de repartidors per entregar l’enviament en temps i forma», aprecia el portaveu sobre un sector massiu i en creixement. Les principals empreses de paqueteria manegen milers d’empleats directes –diversos milers només les quatre o cinc persones més grans– i molts milers més en subcontractes i serveis logístics associats.

Des de CCOO, per la seva banda, insisteixen que «la precarització del sector és sistèmica», ja que és un «exemple» de «com s’intenten eludir drets laborals mitjançant el ‘fals autònom’ i l’abús de la subcontractació, malgrat avanços com la llei Rider». Segons càlculs del sindicat, el 66% de les empreses de transport de mercaderies són d’autònoms (unes 155.000), «cosa que reflecteix la internalització massiva» en el sector.

Segons Agustín López, portaveu de CCOO de la secció de Logística i Carretera, els treballadors s’exposen a jornades molt llargues «de manera habitual i fraudulenta». «La jornada s’excedeix perquè no es computen correctament les hores de presència i tasques associades (càrrega, descàrrega, preparació de ruta), superant els límits legals (màxim de 56 hores setmanals de conducció i 48 hores setmanals de treball efectiu de mitjana)», aprecia López, que afegeix que des del seu sindicat es treballa per «erradicar el frau de l’autònom» i «sancionar els excessos de jornada».

«Màxima qualitat i eficiència»

Notícies relacionades

Les subhastes de maletes perdudes en aeroports s’estenen per Europa: «El preu de sortida són vuit euros»

¿Quin dia és el canvi d’hora a Espanya? L’horari d’hivern 2025 és a tocar

Les plataformes del sector defensen, mentrestant, que treballen amb la «màxima qualitat i eficiència», i en el cas de Correos Express xifren en el nivell de compliment «de la qualitat del nostre servei» en un 98%. «Quant als nostres col·laboradors, només cobren si s’entrega l’enviament. A més, pels paquets que no entreguen, poden ser penalitzats per contracte», confirmen fonts de la companyia, que recorden que els enviaments no entregats tenen diferent casuística, des de l'absència de destinatari, dades incorrectes o «falta de resposta fins a les anomenades automàtiques que realitza el sistema de la PDA dels repartidors».

Des de Corros Express recorden, a més, que gestionen «més de 500.000 enviaments diaris» i disposen de mecanismes de control i auditories internes «que garanteixen la traçabilitat i la millora contínua del servei». Aquest diari va mirar sense èxit d'obtenir la versió de Seur, una altra de les empreses amb més nombre d’incidències segons l’OCU.