Maria José Valiente, psicòloga: "Si estàs malament a la feina, parla, no et rendeixis"

-¿Com gestionar aquesta situació?

-El primer que cal tenir clar és que una persona no és la seva feina sinó que té diferents àmbits. Però es focalitza tant en la feina que estan emocionalment esgotada. No és que tingui mandra, és que ja en té prou. Aleshores el que cal fer és parar, prendre consciència -la consciència sempre és clau- i dir: què puc fer per millorar el temps que em queda. I no dir 'quan em jubili seré feliç, aniré a tal lloc, faré tal cosa...' No, perquè el que et passa és la vida, i es tracta de com millorar ara i aquí.

-Quan recordes que 'no som la nostra feina'. Com fer-ho?

-Per exemple, moltes persones en fer-se grans es penedeixen de no haver dedicat més temps als amics, a la família, als paisatges, a la natura, a si mateixos. Aprofitem aquesta saviesa. No cometem tots els mateixos errors. Es tracta de dir: la meva feina és aquesta, però després tinc una vida, uns amics... Es tracta de donar més importància a la teva vida personal. I a la feina, també crear ambients bonics.

-En aquest sentit, en com millorar la nostra relació amb la feina, hi ha un exemple divertit de com capgirar la rutina...

-En un hospital de Pennsilvània [Estats Units], les persones que netejaven els vidres veien que tenien una feina rutinària. Un va proposar vestir-se d'herois i així a la planta de pediatria els nens en lloc de veure la persona que neteja els vidres, que et pot molestar fins i tot a la teva intimitat, se sentien millor. Van posar un punt divertit i alegre. I aquestes persones van passar de netejar vidres a sentir que ajudaven i aportaven un moment de joia a les persones.

-Proposes també petits espais personals, més enllà de la feina, per trobar motivacions...

-Segur que hi ha coses que ens hagués agradat fer. Diem sovint 'm'hauria agradat saber tocar el piano, parlar anglès' Mai no és tard! Estem encarrilats, de vegades, acceptant que la vida és d'una manera, i la vida pot ser de moltes maneres. Intenta organitzar bé el teu temps i fer més del que t'agrada i reduir una mica la importància del treball. La té, però no tanta.

-Parlem de la jubilació o la prejubilació. Com afrontar-la bé, com preparar-se bé, com gaudir-la?

-La clau és, amb temps, preparar la part econòmica, financera, que es cobreixin les necessitats bàsiques, que no t'agafi desprevingut, assessorar-te bé. I després tenir clar què faràs. Perquè hi ha persones que es jubilen i en acabat senten un buit, no se senten útils. O es queden a casa i la seva parella que estava tranquil·la amb les seves coses, diu 'oh que pesat, tota l'estona està donant lliçons, quan mai no ha estat aquí'. Per tant, tenir cura del respecte. Preparar les relacions socials: què faré, com ompliré el meu temps. I no passar de tot a res.

-Parlant del tot a res, hem parlat en altres etapes com les vacances de la situació tan radical que es pot donar: de deixar de treballar després de 40 anys i l'endemà trobar un abisme...

-Sí, però has de ser molt conscient que ets una persona, que potser no t'has pogut dedicar a l'esport, observar la natura, trucar als amics... Fes-ho! S'obre un espai preciós de la vida, potser el més bonic i el teníem infravalorat. Tenia una connotació negativa la jubilació. Ens hauríem de jubilar als 50 o 60, dedicar la primera part de la vida a treballar, estudiar, donar-ho tot però després viure. I cal trobar l'equilibri.

-¿Per viure una jubilació feliç, què és important, arribar-hi amb diners, amb salut, amb èxit professional? Segurament la resposta és una altra...

-Arribar amb amics, amb bons vincles, amb relacions socials, amb relacions humanes. Ho diu un estudi de Harvard. No descuidar mai que som un ésser humà. No fa més feliç arribar amb diners, arribar amb molts èxits. El que et fa feliç són els detalls quotidians del dia a dia, anar d'excursió, jugar amb els nets, estar amb tu mateix... Les persones som una relació.

Notícies relacionades

El biopic d'Springsteen i la salut mental: música per calmar el soroll

La IA entra a Urgències per prevenir el suïcidi

-Tornant a l'inici de la conversa: segurament a aquesta persona frustrada a la feina, que no gaudeix, que no es pot prejubilar, les relacions humanes és el que segurament li pot servir de compensació.

-Que intenteu potenciar el vostre àmbit humà, familiar i d'amistat. I a la feina si estàs molt malament, parla. Molta gent aguanta i aguanta, i les persones hem de parlar més, atrevir-nos, amb respecte. Parla amb el teu cap i digues-li 'no m'acabo de sentir bé, el meu dia a dia, com podríem fer-ho'. No et rendeixis, perquè encara que aconsegueixis petits canvis, et faran la vida més amable.