Un subcampionat històric

"Doncs sí, sí, ho he aconseguit: soc el primer dels perdedors [rialles infinites]. He guanyat una cosa molt important, gran, que per a alguns, no sé, per exemple per a en Marc [Márquez], és normal, però que per a mi és un premi a la meva cursa i a una temporada extraordinària. Tot em tremolava en les últimes quatre voltes, però em sento terriblement feliç per tota la meva família, per la família Gresini i per Ducati, que tant i tan bé han confiat en mi".

El català Àlex Márquez Alentà, de 29 anys, bicampió del món de Moto3 i Moto2, es va proclamar ahir subcampió del món de MotoGP, en substitució del tricampió italià Pecco Bagnaia (Ducati). Se sentia, sens dubte, l’home més feliç del món. "Acabar segon en tot un Mundial de MotoGP, quan ningú donava un duro per nosaltres, m’enorgulleix moltíssim", va explicar El Pistoles davant el micròfon d’Izaskun Ruiz, de DAZN.

Acabava d’arribar segon en la cursa esprint de Malàisia després de Bagnaia [avui tindrà lloc la cursa llarga, a partir de les 7.00 hores]. "Em tremolaven les pestanyes en les quatre últimes voltes, quan no vaig pilotar gens bé. Però cal estar molt contents i, sobretot, sentir orgullosos de la gran feina feta en el team Gresini, com a família" que som, des del primer any que vaig arribar, el 2023".

I tot seguit el petit dels Márquez Alentà, que va rebre un whatsap del seu germà Marc, orgullós del que havia aconseguit ("ja no podem guanyar res més, Àlex"), va explicar alguns dels motius pels quals ha fet una campanya tan extraordinària i ha conquerit el títol dels altres, de la resta. Els Márquez Alentà són els primers germans de la història a ser campió i subcampió de MotoGP.

Notícies relacionades

Cas Negreira: Laporta rebutja davant la jutge que el Barça pagués als àrbitres perquè era un «exemple al món»

Els consells del Rashford solidari

L’Àlex va explicar que, tot i trobar-se en un equip satèl·lit, amb la Desmosedici de l’any passat, l’avantatge que han tingut és que l’equip de fàbrica no ha fet el pas gegant que va fer l’any passat.

I la reflexió final d’Àlex Márquez va ser impressionantment i dolorosament (o no) certa: "Jo soc molt, molt, autocrític i, per exemple, no em sé vendre. Per això molta gent no em valora gaire, però això és perquè no sé enganyar; dic el que penso. Hauria d’aprendre a vendre’m perquè la gent em valorés més del que em valora, sí".