ERC s’afegeix al govern de la Diputació de Barcelona presidit pel PSC

ERC s’afegeix al govern de la Diputació de Barcelonapresidit per l’alcaldessa socialista de Sant Boi, Lluïsa Moret, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO. La decisió es fa pública just dos dies després de les eleccions generals, un moviment que implicarà que el partit de Oriol Junqueras porti conjuntament la batuta de la institució amb el PSC, els Comuns i els díscols de Junts després de quatre anys criticant l’aliança dels postconvergents amb els socialistes en l’anterior mandat.

Els republicans, que compensen amb l’assumpció de pes institucional dos revessos consecutius a les urnes, ostentaran dues vicepresidències i quatre àrees en el ple de cartipàs que se celebrarà aquest dimecres. Una responsabilitat amb què completa la seva presència al govern de les quatre diputacions, a més de presidir-ne dues: Tarragona i Lleida. Els postconvergents, que es queden fora de l’òrgan de control, tindran una «vicepresidència institucional», una figura de representació però sense poder executiu.

ERC ha argumentat la seva entrada al govern de la diputació per la «pluralitat política» que el compon. «Volem tornar a la Diputació l’esperit de ser un ajuntament d’ajuntaments, l’eix tractor que ha de ser exemple per a les polítiques innovadores, polítiques de servei i de proximitat, i per ser un referent del municipalisme més avançat i progressista», han assegurat en un comunicat. Moret, per la seva banda, ha celebrat que el govern de la diputació es consolidi com a «ampli, plural i de progrés». I els Comuns han aprofitat l’ocasió per defensar que aquesta és la fórmula de govern que volen tant per a l’Ajuntament de Barcelona com per a Espanya.

L’entesa, en canvi, ha caigut com una galleda d’aigua freda a Junts, que ha posat en «dubte l’honestedat» d’ERC a l’hora de fer un front comú independentista per pactar la investidura de Pedro Sánchez. Així ho ha advertit el portaveu de la formació, Josep Rius, que veu el moviment com una «pinça entre ERC i PSC per intentar destruir Junts». Els postconvergents han acusat els seus exsocis al Govern d’haver pactat per la «porta de darrere» i d’haver intentat «amagar-lo» fins després de les eleccions del 23J perquè no els perjudiqués a les urnes. Els republicans van perdre més de 400.000 vots respecte al 2019.

Les crítiques han arribat també des de les mateixes files republicanes. L'alcalde d’Arenys de Munt, Josep Sànchez, i l'exalcalde i regidor de Llançà Guillem Cusí han carregat a les xarxes socials davant el que consideren una falta de coherència del partit perquè fins al passat 28 de maig ERC havia carregat contra Junts per haver fet el mateix en l’anterior mandat amb Núria Marín com a presidenta. Es pot dir que els postconvergents tenien pràcticament tancat amb el PSC la reedició del pacte en aquesta institució i que va ser la jugada amb què els socialistes van aconseguir arrabassar-li l’alcaldia a Xavier Trias el que va canviar el guió sense unanimitat interna.

Al govern de las 4 diputacions

Ara, amb la seva incorporació al govern de la de Barcelona, els republicans estan a l’òrgan que regeix les quatre diputacions, dues d’elles, les de Tarragona i Lleida, ostentant la presidència amb un acord amb el PSC, un poder institucional amb què miren de compensar el correctiu sofert a les urnes i preparar els quarters d’hivern per si, arribat el moment, cau també la presidència de la Generalitat. Per contra, Junts té només la presidència de la de Girona, l’úncia en la qual ha quallat una aliança independentista. Els ens supramunicipals suposen sempre una suculenta injecció de recursos per als partits i els municipis on governen.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

Feijóo apel·la als votants que el 2017 van donar la victòria a Cs

Va ser en el ple de constitució de l’ens que ERC ja va preparar el terreny per al moviment que avui ha consumat. «Mà estesa, col·laboració i diàleg. No mirem enrere, iniciem una nova etapa i toca construir basant-nos en la confiança i l’entesa sense pegar voltes a coses que ja no ens porten enlloc», va dir el 13 de juliol Dionís Guiteras malgrat que ERC no va votar la investidura de Moret. Cal dir que ja llavors tant el PSC com En Comú Podem esperaven incorporar els republicans al govern una vegada es tanqués la contesa electoral, una actuació que s’ha executat ràpid davant el risc que Junts tingués la temptació d’anticipar-se per fer el mateix. Els postconvergents s’han limitat a pactar, per ara, una vicepresidència fora del govern.

I és que, en aquest mateix ple, Neus Munté també va oferir «mà estesa» a la nova presidenta malgrat lamentar no haver aconseguit teixir una majoria alternativa. Les relacions entre ERC i Moret –a diferència de les que hi havia amb la seva antecessora, Núria Marín– són fluides, cosa que les dues parts van constatar durant les negociacions, condicionades pel clima electoral de les generals. Tant, que els republicans van evitar el pacte abans de la cita amb les urnes i després que els postconvergents hagin vist frustrades les seves expectatives de presidir la Diputació amb els republicans. Els seus díscols, el ‘sí’ de Tot per Terrassa al PSC i una connivència del PP rebutjada per ERC ho van impedir.