Feijóo i la falta d’iniciativa: Mazón segueix i Abascal colla

El dolor, la ràbia i la indignació que es van posar de manifest la setmana passada en el funeral d’ Estat per les víctimes de les inundacions van obligar Alberto Núñez Feijóo a pressionar Mazón perquè deixi els seus càrrecs. Feijóo va assistir a la cerimònia a València i ho va viure en directe. Durant 12 mesos la premsa ha remarcat la impossibilitat que té el líder del PP nacional de treure al polític alacantí el càrrec a la Generalitat. Només li pot arrabassar el seu altre lloc rellevant, el de cap del PP al País Valencià, però Feijóo no ho ha fet per ara. No li ha muntat una gestora (direcció interina), una eina amb què podria haver-ne remarcat la censura a Mazón: alguns barons i alts càrrecs diuen que pel respecte sacramental del gallec a l’autonomia del partit a cada territori (tot i que ara està negociant directament amb Abascal el País Valencià...); d’altres consideren que per por d’una revolució dels dirigents provincials. 

Si Feijóo no va arribar a la Moncloa a les eleccions del 202 3 va ser en gran part per culpa de Mazón i el seu pacte exprés amb Vox. L’acord va permetre que Pedro Sánchez (PSOE) fes de la por de la ultradreta un dels seus eixos de campanya. Aquella fotografia no dista massa de la que estan oferint ara els populars, que, després de l’anunci de Mazón que deixarà la Generalitat, estan buscant-li un substitut que també beneeixi Vox, ja que els seus vots són necessaris per a la investidura. 

Crida l’atenció que, per un mal càlcul polític del PP, un any després de la tragèdia, s’estigui retransmetent en directe la negociació amb la ultradreta. Abascal pot voler allargar aquest estira-i-arronsa per demostrar que té poder d’influència i guanyar força davant les primeres eleccions a l’horitzó: les d’ Extremadura. Just un dia abans del funeral d’Estat de València, María Guardiola va convocar les urnes per al 21 de desembre. 

Al partit saben que, per la sociologia extremenya, el pacte i les possibles cessions de Feijóo a Vox tindran impacte en els ciutadans i el PSOE intentarà aprofitar-lo. En aquests moments, la mitjana de les enquestes donen empat a 28 escons per a populars i socialistes. Al març s’esperen les eleccions a Castella i Lleó, i, abans del juny, les d’Andalusia. A més, el País Valencià és un calador clau per al PP en les generals. Les conseqüències tindran abast nacional.

A principis de maig, Feijóo tenia decidit fer el congrés intern del PP al juliol i negociar la sortida de Mazón a l’estiu, l’estació més propícia en política per rentar els draps bruts. El 12 de juny, no obstant, amb la caiguda del llavors secretari general del PSOE , Santos Cerdán , per corrupció, Feijóo va augurar per enèsima vegada que Sánchez estava acabat i va posar fre a la seva decisió. «Si algú tenia dubtes que hi havia una trama mafiosa darrere del Govern, suposo que s’hauran dissipat», va dir.

Els greus indicis de corrupció sobre Cerdán i el seu antecessor en el càrrec, José Luis Ábalos, van portar Feijóo a no moure fitxa ni distreure l’atenció sobre el PSOE. ¿Per què activar la delicada operació per rellevar Mazón si Sánchez havia de saltar? 

Notícies relacionades

PP i Vox acosten postures per rellevar Mazón amb Pérez Llorca com a favorit

La ‘condemna’ a García Ortiz com a ‘fals culpable’

Si no es vol arribar a eleccions al País Valencià (i Feijóo no vol: els populars podrien ser tercera força, una mostra de debilitat terrible davant el nou cicle electoral), el PP ha de tancar en els pròxims dies un acord amb Vox sobre el candidat a succeir Mazón. Els dos noms més ben posicionats són el de Juanfran Pérez Llorca, secretari general del PP de la Comunitat Valenciana, i María José Catalá, alcaldessa de la capital. Aquesta última és la favorita de Feijóo, però Vox no la vol ni veure, així que Llorca és el que té més possibilitats. El temor a Génova és que Abascal, per fer-se valer, rebutgi una investidura ‘ràpida’ i, en comptes de recolzar-lo en la primera volta (es necessita majoria absoluta), surti a la segona volta (amb majoria simple)

«Queda’t en silenci tot el temps que puguis». És un lema del polític gallec, segons ha revelat ell mateix en un pòdcast («CEO d’Espanya»). El temps dirà si, per als valencians, per al PP i per al seu propi lideratge, els mesos que Feijóo ha aguantat callat han sigut massa.