Les negociacions entre el Pakistan i l’Afganistan fracassen i obren la via a una guerra oberta: 5 claus d’un conflicte amb més de 400 morts en un mes

El Pakistan, no obstant, havia avisat prèviament que un mal resultat en les negociacions significaria una guerra oberta entre els dos països, en disputa pels atacs i atemptats constants dels talibans pakistanesos, albergats en sòl afganès. A continuació desgranem les claus d’aquest conflicte.

«Durant les xerrades, el costat pakistanès ha intentat transferir totes les seves responsabilitats en matèria de seguretat al Govern afganès, mentre no ha demostrat cap intenció d’assumir la seva responsabilitat respecte a la seva pròpia seguretat i a la de l’Afganistan. Aquesta actitud irresponsable ens ha portat que no hagi resultat en les negociacions», ha assegurat aquest dissabte al matí el portaveu de l’Executiu talibà de Kabul, Zabihullah Mujahid.

Des d’un primer moment, Islamabad ha reclamat al Govern afganès que no permeti la presència al seu país dels talibans pakistanesos, que en els últims mesos han augmentat el seu nombre d’atacs i atemptats contra territori pakistanès. L’Afganistan nega donar protecció al grup integrista pakistanès.

El conflicte entre els dos països va començar a principis d’octubre, quan el Pakistan va bombardejar Kabul, la capital afganesa. L’objectiu d’aquest atac van ser els líders dels talibans pakistanesos, que des de la victòria dels talibans afganesos, l’agost del 2021, s’amaguen i s’aixopluguen en sòl del país centreasiàtic.

Aquest atac del Pakistan contra la capital afganesa va desencadenar una resposta de l’Afganistan a la frontera amb el seu veí del sud. En total, en escaramusses a la frontera –tancada amb pany i clau des d’aleshores– han mort una mica més de 400 persones, sobretot talibans afganesos i soldats pakistanesos. 

Kabul i Islamabad, així, van arribar a un primer acord d’alto el foc el 19 d’octubre, a Doha, sota la mediació de Qatar i Turquia. Des d’aquest acord, els combats han disminuït, però no parat del tot: mentre han continuat les xerrades per portar l’alto el foc a un acord final, en aquest cas a Istanbul, els combats, petits bombardejos i escaramusses han seguit a la regió fronterera. 

L’últim d’aquests episodis va passar aquest mateix dijous: els dos països s’han culpat d’atacar mentre les delegacions afganesa i pakistanesa han estat reunides a la gran metròpolis turca. El Pakistan, que des d’un primer moment ha amenaçat amb una guerra oberta si no s’arriba a un acord, assegura voler una certesa que els talibans afganesos no permetran que els talibans pakistanesos utilitzin l’Afganistan per atacar el seu veí del sud.

Malgrat que tots dos són grups independents entre si, els talibans afganesos i pakistanesos comparteixen la seva ideologia salafista i gihadista i, de fet, una història d’origen: els talibans de l’Afganistan –talib, en àrab, significa estudiant– van néixer dins de la mateixa Pakistan, a les madrasses ultraconservadores del nord del país durant la dècada dels 70 i 80, d’on van néixer també, anys més tard, els talibans pakistanesos, a imatge i semblança dels seus veïns del nord.

A partir de la seva creació, els talibans afganesos, ja a l’Afganistan, van començar la seva lluita, primer contra la Unió Soviètica i, després, contra els Estats Units des del 2001. Des del 2021, amb els talibans afganesos instaurats de nou en el poder a Kabul, el lideratge dels talibans pakistanesos ha passat a territori afganès. El Govern del país centreasiàtic assegura no donar-los protecció ni permetre’ls realitzar atacs a l’estranger. 

Notícies relacionades

La retallada de la capacitat en aeroports dels EUA deixa més de 1.700 vols cancel·lats

Creixen les acusacions de neteja ètnica de tribus no àrabs al Sudan

Quan l’actual president nord-americà, Donald Trump, va pactar amb els talibans el 2020 la retirada dels EUA del país centreasiàtic, un dels punts clau reclamats per Washington va ser, precisament, això: que l’Afganistan no pogués servir com un paradís per planejar, organitzar i realitzar atacs gihadistes a l’estranger, com ja va passar en l’atemptat de les Torres Bessonesde NovaYork, l’11 de setembre del 2001.

Les tensions a la regió, així, estan pujant a màxims dels últims anys, sobretot després de les amenaces de Trump contra l’Afganistan en les últimes setmanes: el multimilionari nord-americà ha repetit en diverses ocasions la seva intenció de recuperar la base aèria de Bagram, on els EUA tenien el seu centre d’operacions en sòl afganès. Trump ha amenaçat amb la força els talibans si aquests no accepten tornar la base a uns Estats Units que la van abandonar molt de pressa l’estiu del 2021.