El PSC s’assegura el control de la Diputació de Barcelona amb els Comuns i Tot per Terrassa

No són imprescindibles numèricament, però la deliberació sí que és d’alt calat polític, perquè la possible ruptura en l’espai postconvergent donaria compte no només de la divisió entre Junts i ERC, que no han aconseguit teixir una majoria alternativa, sinó de la maror interna al partit que lideren Laura Borràs i Jordi Turull i que, al galop de la pèrdua de pes institucional, amenaça d’esclatar en plena campanya de les eleccions generals tot i que Junts minimitzi la discrepància.

Amb el pacte amb els Comuns completat amb el vot favorable de Tot per Terrassa –moviment avançat per EL PERIÓDICO–, el PSC té garantit que l’alcaldessa socialista de Sant Boi de Llobregat, Lluïsa Moret, es converteixi aquest dijous en la nova presidenta de la institució supramunicipal. Tot i que els socialistes aspiren a un govern més ampli amb els dos independents agrupats sota el paraigua d’Impulsem Penedès que es van presentar a les municipals en coalició amb Junts: l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, i l’alcalde de Torrelles de Foix, Sergi Vallès. Tant ERC com el PP, que ha negociat a banda i banda amb el PSC i amb Junts, es votaran finalment a ells mateixos en el ple de constitució.

L’activació del pla b

La intenció inicial del PSC era donar continuïtat a l’aliança amb Junts que ha operat en els últims quatre anys a la Diputació de Barcelona amb l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, com a presidenta. Les dues parts tenien intenció de reeditar el pacte malgrat que Borràs sempre n’ha renegat, però tot es va torçar després del gir de guió ordit pels socialistes a l’ajuntament de la capital catalana i que va acabar amb Jaume Collboni desbancant Xavier Trias com a alcalde. Sense unanimitat interna, Junts va advocar per trencar el vincle amb el PSC a l’ens i el partit de Salvador Illa va activar el pla b amb els Comuns i amb Ballart com a peça clau, però també amb els dos independents de Junts que des del principi van discrepar de la decisió de la direcció del partit al qual estan coalitzats.

L’acord amb l’alcalde de Terrassa, que justament va tenir carnet del PSC fins al novembre del 2017 i que després va fundar el seu propi partit local, no implica l’entrada de TxT al govern. Ballart ha negociat partint d’un document de 25 pàgines amb mesures concretes per a la seva ciutat en un escenari en el qual tenia la clau i situat entre dues aigües. Si ha acabat formant part d’aquesta equació malgrat governar amb ERC i Junts en l’àmbit municipal, és per la falta d’acord entre els independentistes. «Només hi ha hagut una majoria articulada», argumenten fonts de la formació, que des del principi va estar oberta a negociar amb els uns i els altres.

Els esforços infructífers de Junts

És la mateixa constatació que estan valorant Castells i Vallès per decidir si s’afegeixen a l’aliança liderada pel PSC per no perdre influència i recursos a l’ens. Les diputacions suposen un suculent finançament perquè els partits puguin mantenir la seva estructura territorial, a més d’inversions per als municipis. La direcció de Junts s’ha arremangat en l’última setmana per mirar de retenir els dos alcaldes sabent que fa més d’una setmana que tenien pràcticament tancat l’acord amb el PSC.

En el seu intent per articular una majoria alternativa, Junts va arribar a oferir al partit de Ballart la presidència de la institució per aconseguir atraure’n una que el PP es mantingués neutral votant-se a si mateix amb l’argument que votarien un no independentista per liderar l’ens i assegurar-se el govern de la mà d’ERC. Amb aquesta fórmula, el bloc independentista hauria sumat un vot més que el liderat pel PSC, sempre que el PP no entrés en joc per decantar la balança. Però cap de les reunions entre Junts i ERC, tampoc la que es va produir dimarts entre les cúpules dels dos partits, han arribat a bon port.

«No participarem mai i en cap circumstància en una operació que inclogui la dreta o extrema dreta», asseguren fonts d’ERC, que afegeixen que el pacte que Junts els va posar sobre la taula incloïa una vicepresidència per als populars. L’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, l’equip de negociació del qual admet haver tingut interlocució a dues bandes, sempre ha posat a sobre de la taula aquesta condició tot i que fos amb una fórmula fora del govern però que li garantís reconeixement institucional i recursos. Els republicans asseguren que van oferir a Junts partir-se la presidència dos anys cada un, però que els «números no sortien» perquè els postconvergents no tenien assegurats els dos independents que finalment s’han sumant al pacte de govern del PSC i dels Comuns.

Mà estesa a ampliar el pacte

Notícies relacionades

¿García Ortiz ha de reflexionar?

Un fitxatge cuit a foc lent

Així doncs, aquest dijous el PSC continuarà tenint les regnes de la tercera institució del país. Moret serà investida presidenta en segona volta i els socialistes continuaran allargant la mà a altres partits per garantir un govern «ampli i estable». Així ho ha manifestat Illa, que ha assegurat que a l’hora de teixir aliances només veta l’extrema dreta. L’esperança dels Comuns, que aquesta vegada van advertir el PSC que desfarien l’acord si pretenien repetir la triangulació que sí que va funcionar a l’Ajuntament de Barcelona amb el PP, és que ERC entri en l’aliança després de les eleccions del 23 de juliol.

Passi o no, el PSC, que va ser el partit més votat en les passades municipals, surt victoriós amb la seva estratègia de guanyar poder a costa de fer palanca en l’esquerda entre els independentistes. A més de pactar alcaldies tant amb republicans com amb postconvergents, els socialistes governaran en tres de les quatre diputacions catalanes –a Lleida i a Tarragona amb ERC al capdavant de les presidències– i també tenen sota la seva batuta tres de les quatre capitals catalanes. Girona n’és l’excepció i es consolida com la reserva d’una unitat independentista més proclamada que consumada.