Gabriel Rufián: «El preu a Sánchez ha de ser consensuat amb Junts i la CUP»

En l’última legislatura, ERC ha sigut un dels principals socis del Govern.¿Ha valgut la pena?

Una llei d’habitatge, apujar les pensions i treure medalles a feixistes val la pena. Del que em sento més orgullós és d’haver tret nou persones de la presó. Només per això, em moriré sentint-me molt orgullós d’haver sigut participi d’aquesta negociació. 

Junts diu que ha sigut «a canvi de res» i la CUP que li han «pres el pèl». 

Jo no soc el seu adversari ni el seu enemic. Moltes vegades compartim diagnòstic. Tot és millorable. L’Estat no compleix mai. Fa 45 anys que passa, l’única diferència és que, de cop, ara el culpable és ERC, no els governs espanyols. Cal passar del diagnòstic a les solucions.

Reivindica els indults quan abans negava que fossin pactats. ¿ERC s’han desacomplexat?

Fa dos anys que jo ho reivindico, però som gent prudent. Crec que forma part de la nostra manera de ser i de fer. Durant quatre anys pensàvem que amb la gestió i la negociació n’hi havia prou, que la gent veia el que es feia. I ara arribem aquí i ‘que et voti Txapote’ i ‘a canvi de res’. En campanya has de reivindicar la seva oportunitat. Forma part de la nostra responsabilitat. 

La derogació de la sedició, per ara, no ha canviat la situació de Carles Puigdemont o de Marta Rovira.

Nosaltres no podem canviar el poder judicial, només l’hi podem posar difícil. A qui li sembli insuficient, que ens ajudi. No hi ha solucions o formules màgiques, no podem canviar els poders fàctics. Em sembla miraculós que un partit amb només 13 vots hagi aconseguit canviar el Codi Penal. Entre tots, segur que podem avançar. 

Puigdemont diu que li van oferir un indult i el va rebutjar, que desdenya solucions ‘personals’. 

Tot el respecte. Només un matís: els indults es donen, no es poden rebutjar. Et fan fora de la presó, literalment.

¿Què li han semblat les crítiques de Clara Ponsatí a l’estratègia judicial i política de Junts?

Cap independentista és el meu adversari. 

Si Pedro Sánchez depèn dels seus vots per ser president, ¿el preu que posarà ERC és, de nou, amnistia i referèndum? 

És una proposta política que espera contrapropostes. La solució ha de ser via urnes i acabar amb la repressió. Tan senzill com això. Crec que després de quatre anys, que ERC posés tot el que tenia per crear aquest espai de diàleg i negociació, el preu a una hipotètica investidura de Sánchez ha de ser consensuat entre totes les forces polítiques independentistes, progressistes i sobiranistes.

¿En pot concretar el preu?

La defensa de Catalunya. Sé que és un eslògan, però no volem telegrafiar les nostres negociacions o propostes. El que proposem a la resta de formacions independentistes és que ens posem d’acord.

¿L’estan negociant? 

Jo dono la benvinguda a la CUP, que ja ha mostrat la seva intenció. I si hi ha altres espais que ho volen, segur que ens posarem d’acord, tot i que aquesta unitat d’acció que ara es demana, en realitat, ja existeix. Moltes vegades, de forma inconscient. Nosaltres hem votat un 89% de les iniciatives del Govern espanyol després de negociar-les; Junts, sense negociar, el 85%. Indirectament, la unitat existeix. 

Junts i la CUP demanen un referèndum. ¿Exigiran data i pregunta a canvi de la investidura?

Som els de l’amnistia i el referèndum. Junqueras, a Durango, ja va expressar la nostra voluntat de votar, fins i tot de manera simultània amb Euskal Herria. Però més enllà de la llibertat del nostre país, que és crucial, hem de parlar de serveis, d’infraestructures, de llengua... Estic convençut que ens podem posar d’acord.

Aquest referèndum simultani que planteja, ¿és una proposta consensuada amb Bildu?

Seria irrespectuós ficar-nos en la política basca, més enllà de reivindicar la coordinació que tenim amb Bildu. Crec que Bildu i ERC poden agradar molt poc a segons qui, però som clars i meridians dient que és necessari votar. El que diem és que és una bona opció intentar votar l’estatus polític també d’Euskal Herria, però seria irrespectuós per la meva banda anar més enllà.

Sánchez ja ha tancat la porta al referèndum.

No pot ser que el PSOE i el PSC no tinguin un projecte de resolució del conflicte a Catalunya. Sánchez i Yolanda Díaz hauran d’escollir entre el que planteja l’independentisme basc d’ERC i Bildu –Catalunya o Vox o entre Euskal Herria o Vox– o el dilema que planteja Feijóo –abstenció o Vox–. El votant socialista mereix saber què passarà amb el seu vot. Hi ha molta gent que segurament es planteja votar el PSOE amb la creença que així s’atura la dreta espanyola, quan és bastant possible que el PSOE acabi facilitant una investidura de Feijóo. La millor manera que el PSOE no dubti és que ERC i Bildu l’obliguin a mirar a la seva esquerra. 

També Sumar ha deixat de reivindicar el referèndum.

El dret a l’autodeterminació és de primer d’esquerres. Després de set anys al Congrés, em pregunto per què he trobat més afinitat amb un diputat d’Unides Podem de Zamora que amb un diputat dels Comuns de l’Hospitalet. La presència d’ICV explica moltes coses. Que ICV hagi fagocitat tot el que va sortir del 15-M a Catalunya és una explicació. ¿Què diferencia el PSOE de Sumar o el PSOE dels Comuns? Negar el referèndum perquè et votin a no sé on em sembla tan del PSOE que és sorprenent. 

¿Per què tanta hostilitat amb Sumar?

Amb els teus has de ser més exigent fins i tot que amb la resta. Em fa mal quan els meus no són clars en determinades coses. Ada Colau m’ha comparat amb un feixista, misogin i racista com Santiago Abascal. Intento no respondre, i em fa mal, perquè em sembla terriblement injust.

Si governa el PP, ¿també intentarà mantenir la taula de diàleg?

Hem de respectar l’acord, que va més enllà de la legislatura i dels partits, va de governs. Crec que seria poc democràtic i poc intel·ligent limitar-lo només al PSOE i a Europa no s’entendria. Ara, com a independentista, tinc molt clar que el projecte de Feijóo és ficar-me a la presó. La pregunta no és si nosaltres negociaríem amb uns o altres, sinó qui negociaria amb nosaltres. 

Més enllà del procés, ¿què ha tret Catalunya d’aquesta negociació? No hi ha hagut traspàs de Rodalies, no s’ha complert l’execució pressupostària...

Des que tinc ús de raó, els governs no compleixen amb Catalunya, però, ¿què fem? Junts tenia una carta brutal per fer que el PSOE complís, que era la Diputació de Barcelona. Podrien haver dit que si no complien trencaven.

¿Veu Junts canviant ara d’estratègia, davant la possibilitat d’un Govern del PP i Vox?

No és cert que Junts no hagi negociat o arribat a acords amb el PSOE, a nivell municipal o de diputacions, ho ha fet. Però aquesta és una pregunta més per a ells que per a nosaltres. La política s’ha de premiar. Em nego que no es premiï fer política, implicar-te, no intentar passar del diagnòstic. M’hi nego. 

Una part de l’independentisme diu que s’abstindrà en aquestes eleccions. ¿Creu que el pragmatisme d’ERC desmobilitza els carrers? 

No podem deixar que guanyin els de ‘que et voti Txapote’ o ‘a canvi de res’. Crec que és antipolítica i només pots plantejar-t’ho des d’una posició de privilegi. És abstenir-te de la realitat. Només des del privilegi pots arribar a pensar que el que passi no t’afecta, principalment si governa la dreta i la ultradreta. 

Sembla que la Diputació de Barcelona és l’enèsima prova de la falta d’unitat de l’independentisme. 

Per a mi va ser molt exemplificatiu el procés de negociació de Xavier Trias i Ernest Maragall. Van marcar camí. Van fer una negociació silenciosa i discreta, amb molt programa. Van demostrar que era possible. 

Notícies relacionades

La batalla europea de Puigdemont i els indults d’ERC: així serà la campanya independentista del 23J

Feijóo, eufòric després del debat amb Sánchez: «Perdran per molt»

¿I què passa ara?

No tinc ni idea de què passarà a la Diputació. No és per no respondre. Però sempre que hem pactat amb un altre partit, perquè amb Junts no ha pogut ser, ha sigut a canvi que ERC governi. Mai farem que el PSC presideixi la Diputació de Barcelona i no participarem en cap tipus de presidència del PSC, del PSOE de facto. El PSC no existeix. Hem de ser conscients que els adversaris són els que ens volen a la presó. Seria bo trobar espais d’entesa i deixar segons quines guerres.