Elma Saiz: «Davant la sinistra prioritat nacional del PP i Vox, la nostra prioritat és la igualtat d’oportunitats»

Dimecres vam fer una reunió molt productiva, en la qual eren presents el conjunt del teixit social i productiu de la comunitat autònoma, sindicats, patronal i per descomptat entitats col·laboradores en matèria d’estrangeria. Aquest és un bon reflex. És una política important, una de les principals fites de la legislatura que concita el consens i el suport i aquest agraïment mutu, perquè jo vaig traslladar a totes les entitats que han participat en la reunió aquest agraïment. La política està al servei de la ciutadania i aquest és un procediment esperat i aplaudit.

¿Es plantegen estendre el termini?

Estem en ple cor del procés, a l’equador, perquè va fins al 30 de juny. Hem preparat amb moltíssim afecte el pla operatiu perquè estigui a l’altura i perquè totes les persones que compleixin els requisits puguin demanar en temps i forma. Va segons el previst i el termini és fins al 30 de juny.

¿Arribaran a la fita del mig milió de persones regularitzades?

Jo estic veient que darrere de cada xifra hi ha una història. Cal referir-se a aquest procediment amb el cas a cas, amb històries d’èxit. Venint per aquí m’ha parat una dona que ho agraïa i mostrava l’esperança amb què afronta tenir per fi drets, també obligacions, per deixar de ser invisible. L’important és que el procediment té uns requisits molt clars i que pugui donar resposta a tots els que ho demanin i que compleixin els requisits en temps i termini.

Hi ha institucions, en el cas d’Aragó ha sigut sobretot l’Ajuntament de Saragossa, que han acusat el Govern de col·lapsar els serveis municipals de registre i de padró amb aquest procés. ¿Hi ha hagut precipitació, falta de coordinació o algunes fallades per arribar a aquest «risc de col·lapse»?

De cap manera. Aquí cal contraposar clarament diferents comportaments o actituds. A mi em consta que a l’Ajuntament de Saragossa, el dia que començava el termini, va tancar les juntes de districte, més de catorze, per donar resposta a aquesta sol·licitud de l’informe de vulnerabilitat. Tot perquè la gent es dirigís a la plaça del Pilar i es poguessin visibilitzar unes cues de manera injustificada. No hi ha hagut caos, fins que s’ha posat el procediment i com sol ser habitual en els primers dies d’un procés tan important sí que hi ha hagut cues, però des d’aquí vull agrair la importantíssima tasca que fan les entitats col·laboradores en matèria d’estrangeria, més de 500 arreu del país.

El PP els va acusar d’activar la regularització per activar Vox, pensant en les eleccions d’Aragó i Andalusia. ¿Què opina d’aquest argument?

No el compro i combatem amb rotunditat la desinformació i les notícies falses que alguns aboquen en relació amb aquest procediment. S’ha de conèixer la llei electoral, els requisits per demanar qualsevol tipus de prestació, com l’ingrés mínim vital, per exemple. Fem una tasca important i apel·lem a la ciutadania que s’informi amb fonts oficials. La regularització té la triple legitimitat social, econòmica i política. Ha sigut aplaudit per l’Església. Així que insto el PP a mirar els ulls dels ciutadans que estan esperant aquest procediment amb esperança, perquè ja són aquí i han de tenir drets i obligacions.

¿Tenen calculat l’impacte en la recaptació de la Seguretat Social del procés de regularització?

Són estimacions. Ja hi ha hagut processos de regularització i he tingut l’oportunitat de conèixer investigadors que han estudiat l’impacte a Espanya, que és la setena vegada, i en altres països. És un win-win, perquè és una millora en els teixits productius, un benefici per als treballadors i entorn de més de 4.000 euros per persona regularitzada a l’any. Estem parlant de drets i obligacions per a les persones. Són estimacions en un procediment que forma part d’una política global, sobre migració, i que acompanya la nostra reforma del Reglament d’Estrangeria. El CES, el Consell Econòmic i Social, posava en valor aquest procediment, però hi ha les evidències i l’impacte positiu d’altres processos i dels que hi ha hagut en altres països.

¿Hi haurà un impacte positiu contra el frau fiscal?

Estem parlant de persones que ja són aquí i que tindran drets i obligacions, com tenim tots. La normativa laboral és única, nosaltres no distingim com fan d’altres i efectivament tot el que té a veure amb la protecció dels treballadors, amb el compliment de la normativa laboral i de fet en l’última reforma del reglament d’estrangeria enfortíem precisament aquesta lluita contra el frau i donant seguretat jurídica a empleats i ocupadors.

La immigració ha sigut camp de batalla per la formació de Governs autonòmics com el d’Aragó, amb la prioritat nacional. ¿Com ho veuen des del Govern? ¿ vigilaran aquesta mesura?

Davant la sinistra prioritat nacional del PP i Vox, la nostra prioritat és la igualtat d’oportunitats i l’enfortiment dels serveis públics. Sense el procediment de regularització extraordinària, el teixit social i productiu d’Aragó correria un seriós risc. Vull parlar de la verema a Cariñena, de les indústries càrnies a Binèfar o de la província de Terol, on hi ha una necessitat de més de 4.000 llocs de treball vacants sense cobrir. Som un Govern que mira als ulls de la realitat social i que sens dubte no paga un alt preu per arribar a un acord, com és la prioritat nacional. No comprem un discurs xenòfob i racista perquè som un país emigrant i d’oportunitats. Aragó perdria moltes oportunitats seguint l’estela de la prioritat nacional.

Aquesta setmana hem conegut la imputació de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero. ¿Què li sembla?

Sento tant afecte pel president Zapatero com malvolença li tenen en el PP i a la dreta. Màxim respecte al principi fonamental de la presumpció d’innocència i màxim respecte a la tasca de la justícia. Col·laboració amb la justícia i confiança en el president Zapatero.

¿Com li cau aquesta imputació al Govern de Pedro Sánchez?

Rodríguez Zapatero va ser president durant dues legislatures i va ser el president dels drets, de la igualtat, de la convivència i sota la seva presidència es va viure una importantíssima transformació social. També la societat, sota la seva presidència, va derrotar la banda terrorista ETA. Per cert, no només va saber fer Govern, sinó que va saber fer una oposició lleial i d’Estat, que avui estem veient una oposició que no té projecte i que només persegueix danyar i erosionar l’honorabilitat de les persones.

Sánchez ha dit aquesta setmana que les eleccions seran el 2027. El PSOE ve de quatre derrotes consecutives. ¿A què s’agafen per pensar que poden guanyar en les generals?

És una legislatura de quatre anys, com totes. El PP demana eleccions anticipades des del minut zero. Hi ha un full de ruta claríssim i donem resposta als diferents problemes que ens anem trobant. Vull reconèixer el prestigi internacional que ha tingut Espanya amb la gestió de l’hantavirus, o els 5.000 milions d’euros, el principal paquet de la UE, per fer front i protegir els ciutadans davant la guerra de l’Iran. Més de 200 lleis, importantíssimes reformes constitucionals, un pacte a sobre de la taula de lluita contra la corrupció, perquè ens fa mal com a societat. El Govern té un full de ruta clar i és el que està fent que Espanya creixi per sobre de la mitjana de la UE i superem els 22,3 milions de treballadors. Les eleccions autonòmiques són eleccions autonòmiques i sens dubte no és un resultat esperat, però és el moment de les federacions de fer les seves anàlisis. En el cas de María Jesús Montero, farà una oposició de defensa d'allò públic. També ho veiem aquí a Aragó, on veiem importants convocatòries en defensa de l’educació pública a tot el territori. Continuem treballant per revertir resultats que no són els esperats, però defensant un full de ruta i unes polítiques que fan créixer el nostre país sense fer un pas enrere en drets ni en protecció social.

Malgrat les dades que ha explicat, la sensació és que el Govern d’Espanya no tira endavant gaires projectes. ¿Fallen a l’hora de comptar aquestes victòries?

Estem en política per millorar la vida de la gent i allà hi ha les dades. Estem superant la barrera històrica de treballadors, en la xifra de temporalitat més baixa o en la pujada de més d’un 66% de l’SMI durant la legislatura. Aquests són els resultats d’un Govern. Som conscients d’aquesta minoria parlamentària, en un govern de coalició, però que té un full de ruta clar, que és avançar i trencar mantres que estaven molt instal·lats. Jo la setmana passada vaig ser a les Nacions Unides, en el pacte mundial de la migració, i el reconeixement era majoritari dels països de la política migratòria del govern d’Espanya. Som un far en àmbit internacional i aquesta és la realitat del país. Tot això malgrat que sempre hem tingut el vot en contra del PP al Congrés, des de la reforma laboral fins al decret per la guerra de l’Iran, on es van abstenir. El «No a la guerra» és una posició coherent amb els valors que defensem, però també de protecció del nostre país.

¿Com valora després de les derrotes electorals l’enviament de ministres com a candidats?

Nego la categoria de ministre-candidat. Som persones i aprofito per condemnar la deshumanització que estem veient contra els candidats progressistes, que es multiplica quan parlem de dones. Ho van patir Pilar Alegría i María Jesús Montero. Són persones amb uns bagatges i uns coneixements. Montero coneix Andalusia millor que el palmell de la seva mà. Els ministres no venim de Mart i som persones que donem la cara. Els territoris volen els millors i en el cas del PSOE Andalusia va voler que la millor encapçalés el projecte en defensa d'allò públic. Nego la categoria de ministre-candidat i l’important és la defensa i el compromís amb uns valors per generar prosperitat allà on es defensa el projecte socialista.

¿No veu un error haver enviat com a candidats a persones tan pròximes a Sánchez com Montero o Alegría?

Pedro Sánchez és un referent internacional i un gran líder.

A l’Aragó serà un conseller de Vox el que s’encarregui de tràmits com l’acollida de menors migrants. ¿Quina relació espera amb els nous Executius del PP i Vox?

Ja estan passant coses que Vox té responsabilitat en determinades conselleries. Aquí tenim un vicepresident que diu que «totes les ajudes públiques les rep el Mohamed». Són declaracions absolutament racistes i xenòfobes que falten a la veritat. Hi ha un gran desconeixement de les dades. Els perceptors d’ingrés mínim vital són majoritàriament espanyols, per posar-ne un exemple. Ja estan passant coses. Un altre exemple: el camp i la lluita contra la despoblació no es defensa amb eslògans ni amb persones que no creuen veritablement en la vertebració del territori o en l’estat de les autonomies. Com fa el Govern d’Espanya amb més de 900 milions d’euros d’ajuts o amb l’ordre de mòduls que suposa un estalvi de 38 milions d’euros als agricultors d’Aragó. S’han de portar a terme polítiques que protegeixen la ciutadania i no eslògans buits, com la prioritat nacional per la qual pagaran un preu alt.

Els consellers de Vox diuen que no deixaran arribar als seus territoris menors migrants no acompanyats. En el cas que el Govern d’Espanya torni a repartir-los, ¿què passarà si s’hi neguen?

Si s’incompleix la llei, hi estarem davant, igual que amb tot el que tingui a veure amb una vulneració del principi constitucional de l’article 14. ¿On és la responsabilitat del PP?

¿El Govern d’Espanya serà capaç de convèncer el PP o de fer complir i evitar un conflicte judicial?

Davant la nefasta i inconstitucional prioritat nacional, estarem davant vetllant pel compliment dels valors constitucionals que ens hem donat entre tots. Fixi’s, el PSOE arriba a pactes per avançar en drets i els pactes PP-Vox són una involució. ¿Què hi ha darrere de la desregulació? Desprotecció i el campi qui pugui. Per això és important contraposar els acords que busquen posar d’acord els diferents davant uns acords com el que hem vist a Aragó, que fan mal a la població dels territoris. És probable que el Govern d’Espanya surti en defensa per esmorteir el mal que fan aquestes polítiques que es fan en les comunitats autònomes i és una cosa de què la ciutadania ha de ser conscient.

Hi ha més de 22 milions d’afiliats, però hi ha molts treballadors amb dificultats per arribar a final de mes o per accedir a un habitatge. ¿Quin pla té el Govern per evitar que hi hagi tants treballadors pobres?

Som conscients que l’accés a l’habitatge és la principal preocupació de la ciutadania i el compromís és absolutament ferm per part del Govern d’Espanya. Però vull posar de manifest que és absolutament necessari que les comunitats autònomes exerceixin les seves competències. Però en això també vull posar de manifest que és absolutament necessari que les comunitats autònomes exerceixin les seves competències. On es compleix la llei d’habitatge, baixa el preu del lloguer. A Navarra, la meva comunitat, està baixant el preu un 8%. Aquí a l’Aragó, ha pujat més d’un 8%. És una irresponsabilitat no complir la llei d’habitatge. Al marge, hi ha moltes mesures en marxa. Vull destacar el pla estatal d’habitatge 2026-2030 i també recentment aquesta mateixa setmana aquell fons sobirà d’Espanya Creix que ha crescut on hi haurà una prioritat també en aquest destí per a habitatges o els fons Next Generation, que també han suposat més de 350 milions d’inversió a l’Aragó per construir o rehabilitar habitatge. Insisteixo, la política d’habitatge és prioritària, però necessita la conjunció de les comunitats autònomes. És un desafiament al qual hem de donar resposta entre tots.

¿Pot fer alguna cosa el Govern d’Espanya pels treballadors pobres?

La pujada del salari mínim interprofessional un 66% des que governa Pedro Sánchez és un missatge que beneficia fonamentalment els joves amb la seva primera ocupació o les dones. Per això em pregunto per què hi ha qui s’hi oposa i per què hi ha qui anunciava que suposaria un col·lapse del país. Aquest és el compromís del Govern d’Espanya i estem veient com s’estan incrementant els salaris, també de manera més important en el cas de les dones, amb rècords d’afiliació, cosa que permet reduir la bretxa en matèria de pensions. Aquesta és la política del Govern d’Espanya, amb el compromís de continuar apujant l’SMI com hem estat fent aquests últims anys.

¿Aconseguirà el Govern d’Espanya aprovar els Pressupostos?

El compromís de presentar-los el complirem. El pressupost prorrogat és un bon pressupost. No és igual qui està al capdavant dels Governs i tampoc és igual el pressupost que es prorroga. Aquest és un bon pressupost prorrogat que està permetent desplegar polítiques per respondre a necessitats de la gent, com per exemple els 5.000 milions de la guerra de l’Iran.

Notícies relacionades

La UDEF destaca que Zapatero va entregar al seu «lloctinent» un llistat de possibles clients: Florentino Pérez, Beatriz Corredor i Josu Jon Imaz

El PP exigeix a Sánchez aclarir quina influència tenia Zapatero: «És l’escàndol més gran de la política al nostre país»

¿La falta de suports al Congrés pot fer canviar el full de ruta del Govern i avançar eleccions?

La mirada és a complir la legislatura i en el 2027. Aquest Govern és el de l’acord, més de 200 iniciatives i cada setmana es produeixen acords que es treballen i s’expliquen amb transparència. Els acords s’assoleixen per millorar la vida de la gent i no per involucionar ni fer passos enrere en drets.