El futbol anglès acomiada Guardiola com "un geni"

Des que va transcendir que Pep Guardiola abaixava el teló al Manchester City han abundat els articles periodístics de reconeixement sobre el seu impacte. També les reverències de personalitats notables del futbol. La terra dels inventors de l’esport rei l’acomiada amb un extraordinari i generós aplaudiment pel seu llegat. Quan va arribar el 2016 no era difícil trobar escèptics cap al seu estil de possessió i la seva aurèola perfumada. Avui el contemplen com una figura única i transformadora. En cap lloc com a Manchester, on li posaran nom a una grada de l’Etihad Stadium i una estàtua. Ahir li va dir adeu amb l’emoció a flor de pell en l’últim partit de la temporada i d’una era [derrota contra l’Aston Villa per 1-2, que va servir també per acomiadar Bernardo Silva i John Stones].

Tres retallades breus sobre el que s’està dient del preparador català aquests dies: "Guardiola ha canviat el futbol anglès de dalt a baix", resumia The Times en un extensíssim informe. "Guardiola ha alterat el paisatge global del futbol i això és tan cert a Anglaterra com en qualsevol altra part del món", observava The Guardian. "Les seves tàctiques ho han revolucionat tot, des de la Premier League fins a les lligues semiprofessionals i el futbol base", analitzava la BBC.

Múltiples elogis

El to era el mateix entre els comentaristes de televisió, amb diversos exfutbolistes. En la roda de premsa prèvia al partit de comiat d’ahir un reporter li va dir: "Gary Neville i Jamie Carragher mai es posen d’acord, menys per afirmar que vostè és el millor entrenador de tots els temps. ¿Què li sembla?".

En el balanç es recorda com es jugava abans de l’aterratge del tècnic de Santpedor i com es juga ara. No només en l’elit. N’hi ha prou amb acostar-se des de fa uns quants anys a qualsevol camp de tercera, quarta o cinquena divisió i constatar la manera en què s’han absorbit conceptes bàsics del guardiolisme com la sortida de la pilota, els centrals oberts, els laterals interioritzats i el fals nou. En el procés s’ha amagat la puntada de peu endavant i la recerca de la segona jugada, que és tan característics del futbol anglès tradicional.

Ell mateix ha evolucionat constantment i se’l considera un entrenador únic en la seva predisposició a adaptar-se, a modificar i a canviar les funcions de les seves peces. Aquesta innovació perpètua explica que s’hagi mantingut al cim del futbol durant 18 anys. Martí Perarnau, guardiòleg per excel·lència perquè ningú ha escrit com ell sobre les maneres de pensar sobre el joc de Guardiola, avala en una trucada d’EL PERIÓDICO aquesta capacitat per a la reinvenció. "Ell s’ha adaptat i ha incorporat al seu estil els contraatacs ràpids, per exemple. Però el seu impacte ha sigut brutal. Ho veus en totes les categories". Ha transformat el futbol anglès, però el futbol anglès també l’ha modulat.

Perarnau adverteix que no tothom ha seguit els seus passos. "No s’ha de confondre un canvi brutal amb un seguiment unànime. El futbol agafa diferents formes i aquest any s’estan veient de nou equips de transició, fent servir el recurs del fora de banda llarg, per exemple. No tots l’imiten". Per al periodista i escriptor hi ha un altre element intangible sobre l’impacte de Guardiola i es refereix "a la fam competitiva que ha implantat. Vol guanyar totes les competicions, no en menysprea absolutament cap ni una. Aquest esperit l’ha contagiat".

Canvi cultural

El periodista Guillem Balagué, autor d’11 llibres de futbol, un sobre Guardiola, i establert des de fa infinitat d’anys a l’entramat mediàtic d’Anglaterra, valora la mida de l’empremta. "Igual que el gran llegat de Cruyff és que ens ha fet pensar diferent, el Pep ha aconseguit el mateix a Anglaterra, ens ha obligat a pensar sobre un esport en què es creia que no es podia anar més enllà. El canvi cultural en aquest sentit és brutal", exposa aquest diari.

I afegeix: "Entrenadors, comentaristes, reporters, jugadors i aficionats han passat d’alguna manera per la pedra del Pep. Els ha empès a estudiar i donar voltes a com es juga al futbol. Tot és més estratègic ara. El Pep ha guanyat molt i amb un futbol que no s’havia vist mai". Vint títols en 10 anys, en concret, en un hàbitat format per molts clubs amb abundants recursos, no només el City.

Balagué destaca: "Aquí saben que han tingut un geni. Fins i tot aquells que no l’entenen ho saben. I amb caràcter, un caràcter de vegades complicat. Saben que ha sigut un luxe. A Anglaterra la seva figura no divideix com a Espanya".

Notícies relacionades

El Girona dilapida 174 milions i acaba baixant a Segona

El Reial Madrid no en té prou amb l’èpica en la final de l’Eurolliga

Infinitat d’entrenadors han reconegut Guardiola com una font d’inspiració. Ho ha sigut per a Thomas Tuchel, actual seleccionador d’Anglaterra. Quan va donar la llista de convocats per anar al Mundial va tenir unes paraules reverencials: "El Pep va crear una gran revolució a Barcelona, ho va posar tot potes enlaire a Alemanya amb el Bayern i a Anglaterra ha destrossat tots els rècords. És impressionant. No hi ha paraules".

L’Etihad i els seus aficionats, amb les seves pancartes, els seus càntics i algunes senyeres, van trobar les seves ahir per canalitzar el seu sentit agraïment. Hi va haver llàgrimes. I a la grada, Valentí Guardiola, als 95 anys, va aplaudir el seu fill mentre aquest tancava una era: "Ha sigut fotudament divertit".