La Generalitat exigeix al Govern els 914 milions per a infraestructures abans de pactar la B-40

La consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha exigit aquest dimarts al Govern que compleixi la transferència de 914 milions d’euros per a infraestructures perquè la Generalitat firmi l’última proposta de conveni sobre la Ronda del Vallès –un tram de la B-40– remesa pel Ministeri de Transports.

Malgrat que a mitjans d’abril el pacte estava encarrilat, una cosa que admetien les dues parts, han hagut de passar dos mesos més, unes eleccions municipals i l’anunci d’unes de generals perquè l’acord de la B-40 torni a posar-se sobre la taula. La defenestració del conseller de Territori més bel·ligerant amb l’obra, substituït dilluns pel president Pere Aragonès, hauria sigut una simple coincidència. Sense Juli Fernàndez, la firma podria ser imminent, apunten fonts del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, però simplement perquè les posicions ja estaven fixades.

Només el fet que el Govern volgués incorporar la prolongació del quart cinturó, xifrat en 200 milions d’euros, en la llista global de les encomandes de gestió podria allargar el termini. I sempre que des de la Generalitat es vulgui assumir el risc que no es firmi res de res i, al final, hi hagi un altre inquilí a la Moncloa que trunqui la feina feta.

A la B-40 se sumen les encomandes de gestió dels intercanviadors ferroviaris del Vallès (20 milions), l’adequació de l’N-2 al Maresme (386 milions, en forma de subvenció), l’N-260 (260 milions més) i els enllaços de l’AP-7 i AP-2 (250 milions). Aquestes quatre encomandes de gestió, pactades per ERC al novembre a canvi del seu sí als pressupostos de Pedro Sánchez, haurien tingut un recorregut diferent, potser més lent, que el que exigeix el conveni de la Ronda Vallès, que caducava el 31 de març.

Les mateixes fonts de Transports asseguren que el conveni del quart cinturó està a punt per ser firmat per les dues parts, amb les característiques d’una via de sis quilòmetres com la que hi ha actualment, amb 200 milions sobre la taula que no surten de la disposició addicional tercera i que paga l’Estat i un acord perquè l’executi la Generalitat. Només caldrà veure’s si de nou les urnes retarden la plasmació de la firma.

Els pressupostos del 2024 i Ripoll

D’altra banda, Vilagrà, després de la reunió setmanal del Consell Executiu, ha assegurat que Junts serà el primer partit amb el qual s’establirà contacte per pactar els pressupostos del 2024 i ha recordat la proposta del president d’un «front democràtic», en relació amb la situació política al País Valencià i les Balears. «Treballarem intensament amb aquest partit», ha remarcat.

Notícies relacionades

Juli Fernàndez, un conseller de Territori atropellat pel quart cinturó

El Govern i la Generalitat encarrilen el conveni per executar la B-40

Ara bé, ha acusat Junts, en relació amb l’accés de la ultradreta a l’alcaldia de Ripoll, de «no estar a l’altura ni des de la direcció nacional ni en l’àmbit local, amb una negociació erràtica, plantejaments tebis». «No es pot anar amb vetos quan estem parlant de l’extrema dreta, espero que tots aprenguem de la situació», ha etzibat, i ha remarcat que s’ha de ser «sempre implacable contra l’extrema dreta, tot i que s’emboliqui en l’estelada».

La llei audiovisual

D’altra banda, el Govern ha aprovat el projecte de llei del sector audiovisual, un text que en relació amb la producció pròpia europea un mínim del 51% sigui produïda en català o aranès. La llei té 122 articles, fruit d’un procés participatiu i amb informes de diversos organismes. El projecte confluirà amb una proposició de llei al Parlament i Vilagrà ha afirmat que l’objectiu és aconseguir «la millor llei de l’audiovisual possible». Sobre les possibles sancions, Vilagrà ha admès que el text no ho preveu i haurà de ser el Parlament el que ho decideixi.