Albares: «No podem dependre de tercers, hem de controlar producció des d’Europa»

¿Com qualifiquem el que ha passat amb el dron a Moscou? ¿Parlaria d’intent d’atemptat a Putin o d’un presumpte atemptat? Ucraïna nega rotundament que ells hagin portat a terme aquesta acció i no hi ha cap motiu per no creure-se’l. No tenim en aquests moments informació exacta del que ha passat. Sí que és un símptoma més que aquesta guerra injusta, injustificada i il·legal ha d’acabar. I l’esforç del Govern d’Espanya, i el de tots els governs de la Unió Europea en conjunt, és que la pau torni al més aviat possible a Ucraïna, que és el mateix que dir que la pau torni a Europa.¿Marca un punt d’inflexió? És simplement un moment en què s’explicita una cosa que està implícita des de fa molt temps: que aquesta és una guerra que només ha volgut Rússia. Aquesta és la guerra, gairebé diria, d’un sol home, de Vladímir Putin. Ni el Govern d’Espanya, ni els governs europeus, ni, per descomptat, el govern del president Zelenski han volgut aquesta guerra. El que ha demostrat Putin és que no necessita cap excusa per escalar en aquesta agressió il·legal. ¿Estan funcionant les mesures aprovades per intentar asfixiar econòmicament el règim de Putin? Per descomptat que funcionen. Les sancions han impedit que l’esforç de guerra de Rússia sigui més gran que el que està sent. I una cosa molt important, les sancions tenen diversos prismes, diversos aspectes: hi ha l’econòmic, d’impedir que pugui finançar l’esforç de guerra amb capitals europeus. Però també un de polític i, gairebé li diria, moral. Quan s’inicia la guerra, Europa ha de donar una resposta a aquesta guerra, una resposta política, un senyal de rebuig a una guerra contrària a la Carta de les Nacions Unides davant Rússia i davant d’altres que demà puguin pensar en guerres il·legals. Les sancions també responen a aquest missatge polític de rebuig de la guerra. En qualsevol cas, ¿hi ha marge per continuar asfixiant-se sense que els ciutadans al final paguin la factura? ¿Fins quan poden els països continuar injectant diners públics per pal·liar els seus efectes? Només Vladímir Putin sap fins quan durarà la guerra, perquè és una guerra unilateral que ningú ha volgut i en què ningú hi participa, tret de Rússia. Ucraïna l’únic que fa és oferir la seva legítima defensa per defensar la seva sobirania, la seva integritat territorial, els civils indefensos. És Vladímir Putin qui decideix utilitzar béns econòmics, com poden ser el gas i com pot ser el cereal, com a arma de guerra. I el que està fent el Govern d’Espanya a nivell nacional, i també unit a tots els nostres socis europeus, és proveir d’un escut social que protegeixi els nostres ciutadans de les conseqüències econòmiques i socials. ¿Es pot parlar d’un possible escenari en què ens quedem sense gra a l’estiu de Ucrania? Farem tot el possible perquè això no sigui així i que els acords es renovin. Això és un problema per a Europa, però és un problema gravíssim per a aquelles zones que ja per si soles tenen inseguretat alimentària de manera crònica, com és bona part de l’Àfrica, com és el Sahel. Tot el que afecta el preu del gra, l’escassetat de fertilitzants, al final és el futur de la humanitat. Per Espanya no quedarà.

¿Pot tanta pressió sobre els preus, la inflació, tombar aquesta onada de solidaritat que hem tingut amb Ucraïna? Francament, no ho creo. La solidaritat envers Ucraïna és una solidaritat genuïna, un dels nostres trets d’identitat. Tenim en aquests moments gairebé 170.000 ucraïnesos entre nosaltres. Som el quart país de la Unió Europea a acollir menors ucraïnesos al nostre sistema escolar. Si aquesta guerra d’agressió de Rússia a Ucraïna triomfa, el món serà més insegur. Perquè ningú podrà estar tranquil, que el seu veí més poderós vulgui una part del seu territori. La nostra unitat i la solidaritat són les millors eines que tenim contra aquesta agressió que estem patint. Europa ha posat sobre la taula la necessitat d’una relocalització de processos productius, la no dependència d’un grup de països o d’un país en concret. ¿En què se substanciarà la tasca d’Espanya, en el marc de la presidència del Consell de la UE, per no patir les disrupcions que vam viure durant la covid o com a conseqüència de la guerra? Hi ha un element que és la reindustrialització d’Europa, que ha de tornar a impulsar-se perquè sigui competitiva. Hem descobert les nostres vulnerabilitats, al llarg de la crisi de la covid-19 i ara també amb l’agressió russa a Ucraïna, que Europa no pot dependre d’un grup de països, i encara menys d’un sol país, i per a temes sanitaris, alimentaris, energètics. No perquè, de sobte, els aliments o l’energia s’han tornat eines, armes contra la nostra pròpia sobirania. En algunes de les nostres vulnerabilitats hem de tenir un marge de control per no quedar en mans de tercers. ¿Proteccionisme? En absolut, perquè continuarem sent una societat oberta, una societat que creu en el lliure comerç. Però sí que hi ha una sèrie d’elements i un percentatge de la producció d’aquests elements que han de ser controlats per Europa per no tornar a trobar-nos, com ens vam trobar el dia que vam descobrir la covid-19, que no érem capaços de produir les nostres pròpies mascaretes o per tenir un marge de seguretat alimentària. ¿L’agenda de cara al segon semestre, amb la presidència de torn del Consell? La presidència o la manera com el Govern encara la presidència del Consell de la Unió Europea és un projecte de país. Volem portar les reunions de la presidència de la Unió Europea a totes les comunitats autònomes. A Galícia hi haurà aquest Consell Informal de Pesca a Vigo, hi haurà el Consell de Ministres d’Economia i Finances a Santiago i hi haurà una reunió molt important sobre envelliment i despoblació a Lugo. I així serà en totes les comunitats autònomes. Precisament perquè volem convertir-ho en un projecte de país. Feijóo ha dit que s’assabenta més per Suècia de quins són els preparatius que per Espanya. En el mes de juliol del 2022 em vaig reunir, junt amb la ministra de Política Territorial, amb totes les comunitats autònomes, les governades pel Partit Socialista i les governades pel Partit Popular, també de Galícia. Fa molt pocs dies vaig convidar tots els eurodiputats espanyols per informar, intercanviar, obtenir les seves opinions sobre la presidència. I tots hi van acudir; tots, menys el Partit Popular, que va escollir estar voluntàriament desinformat. Li demanaria al senyor Feijóo i al Partit Popular que no es polititzi la presidència de la Unió Europea per fer oposició. No tot s’hi val per fer oposició. Quan analitzo el perfil internacional que adopta el senyor Feijóo, no sé si és per desconeixement o si és per mala fe, sempre s’equivoca, perquè la política exterior i la política europea és una política d’Estat i ell sempre escull ser oposició. Tots els presidents del govern de la democràcia i tots els ministres d’Afers Exteriors de democràcia, incloent-hi els del Partit Popular, sempre han qualificat el Marroc com a primera prioritat de la política exterior d’Espanya. El senyor Feijóo torna als orígens del Partit Popular i critica l’excel·lent relació amb el Marroc, i vol tornar a una política de xocs, com l’etapa de Perejil. Espanya vol impulsar durant el segon semestre la famosa reforma del mercat elèctric. ¿Hi ha marge realment per fer-ho? Estic convençut que sí, és una autèntica necessitat. Europa no pot tornar a trobar-se en la situació en què es va trobar el 24 de febrer de 2022 amb el xantatge gasístic rus. I això suposa diverses coses: completar les interconnexions, continuar amb l’aposta per les energies renovables i continuar tant temps com sigui necessari amb mecanismes com el límit del preu del gas per a aquells estats on és beneficiós. Gustavo Petro ha rebut les medalles del Congrés i el Senat i va ser rebut amb honors pels reis. ¿Es faria el mateix amb López Obrador, que també ha fet manifestacions similars al «jou espanyol»? La visita del president Petro a Espanya era una visita d’Estat, oferta per Espanya i acceptada per Colòmbia. Era la seva primera visita d’Estat a Europa, i això ens singularitza. S’ha seguit el protocol que se segueix en totes les visites d’Estat. ¿Se li ha manifestat un malestar per part del Govern respecte a aquestes declaracions? La relació i la història que té Espanya amb Colòmbia, igual que la que té Espanya amb l’Amèrica Llatina, és una relació d’intercanvi mutu, de dobles nacionalitats, de riquesa compartida i, per tant, de molta complexitat. I, sens dubte, és així com treballa el Govern d’Espanya amb l’Amèrica Llatina. ¿Quin és el rol que s’està assumint amb Veneçuela o amb Cuba? És exactament igual que a Colòmbia. Jo ho he dit en moltes ocasions. Nosaltres estem a disposició dels veneçolans en allò en què creuen que podem ser-los útils, a afavorir el diàleg entre ells i que hi hagi solucions democràtiques per a la crisi de Veneçuela. ¿I Cuba? A Cuba tenim una relació com tenim amb tots els països de l’Amèrica Llatina. Tots els països de l’Amèrica Llatina són igualment importants per a Espanya, perquè tots formen part de la família iberoamericana, que és una cosa molt poderosa. La rellevància de la Casa Reial en aquest acompanyament, o aquest vincle amb Llatinoamèrica té molta trajectòria. ¿Ha patit la seva imatge pels successos que ha protagonitzat el rei emèrit? El cap de l’Estat és Felip VI i jo l’acompanyo molt sovint en els seus viatges internacionals a l’Amèrica Llatina. I el que he pogut constatar és la importància de la manera com ens representa. A l’Amèrica Llatina estem magníficament representats. ¿I està el Govern còmode amb aquestes visites de l’emèrit a Galícia? Són visites privades i, per tant, estan en l’àmbit privat. Insisteixo, el cap de l’Estat és Felip VI.

¿Quines són les prioritats per a aquest pròxim viatge del president del Govern als Estats Units? Aquest viatge posa en relleu l’extraordinària sintonia que hi ha en aquests moments entre el Govern de Pedro Sánchez i l’Administració Biden, entre Espanya i els Estats Units. Hi haurà una agenda bilateral, també hi haurà una mirada al món, perquè hi ha una seguretat atlàntica en què estem junts en el si de l’OTAN. És un moment de transformació en què ara la veu d’Espanya se sent amb molta força al món, quan més necessari és ser present a l’escenari internacional. Tan extraordinàries són les relacions, que el president Sánchez se salta la tradicional enganxada de cartells de l’inici de campanya electoral. Sempre és difícil quadrar l’agenda d’un president d’Espanya i del president dels Estats Units. Però el president estarà plenament involucrat en aquesta campanya. ¿Són bones relacions amb el país o són bones les relacions amb l’administració Biden? En altres paraules, ¿seria possible aquest viatge amb Trump al poder? És cert que en aquests moments hi ha una enorme sintonia entre l’agenda de l’administració Biden i la del Govern d’Espanya. Perquè som dos governs que creiem en el multilateralisme per fer front als desafiaments globals, que comprenem que no hi ha ni un minut a perdre en la lluita contra l’emergència climàtica, que creiem que el món funciona millor en el lliure comerç que quan prenem mesures proteccionistes. ¿No qualificaria de proteccionista les mesures de l’administració Biden ara mateix amb el seu programa per fer front a la inflació? Parlarem d’això sense cap dubte, creiem que aquesta no és la via correcta. El que hem demostrat durant la crisi de la covid-19 i el que hem demostrat davant les conseqüències econòmiques i socials de la guerra d’Ucraïna, és que units i solidaris és com millor fem front a les crisis.

Notícies relacionades

La fiscalia, en descrèdit

Alejandro Fernández: "Qui ha tancat la porta a pactar és Illa, no jo"

Abans ha esmentat el Marroc. Hi ha una cimera en agenda no prevista en aquest nou marc de relacions amb el país. Una de les cimeres que volem fer és amb el veïnat Sud. La cooperació que tenim amb el Marroc inclou molts terrenys: en el camp de la immigració irregular, han caigut més d’un 70% les arribades a Espanya, en la caiguda de xarxes gihadistes gràcies a la cooperació judicial i policial, l’increment de les nostres exportacions. Això demostra els resultats d’aquesta excel·lent nova etapa. No ha sigut així amb Algèria. Amb Algèria volem exactament el mateix: unes relacions basades en l’amistat, en el respecte mutu, en el benefici mutu. I la mà d’Espanya està estesa des del primer moment i ho seguirà estant perquè sigui l’amistat la que reprengui aquesta relació. ¿Què hem fet amb el Sàhara? –Volem una solució en el marc de les Nacions Unides que sigui mútuament acceptable. Soc el primer ministre d’Afers Exteriors que s’ha reunit amb l’enviat personal del Secretari General de les Nacions Unides per al Sàhara, Staffan de Mistura. I sempre ho he dit: Espanya està al seu costat. El que necessiti per solucionar un conflicte que fa 60 anys que està encallat i que no volem que ho continuï estant 60 anys més. Al gener entrarà en vigor un aranzel del 10% per als vehicles que s’exportin al Regne Unit i a la inversa. Sembla que hi ha sintonia entre Brussel·les i Londres, però ningú dona el braç a tòrcer. Una de les coses més importants i una de les coses que sempre en els viatges internacionals plantegem és això, que en el món diplomàtic es qualifica amb paraules en anglès del level playing field, de la igualtat de condicions.

El level playing field és una de les principals reivindicacions de la indústria. Parlem de la Xina, perquè sectors com ara la pesca i la indústria topen amb polítiques de subsidis massius. La Comissió Europea no té pensat de cap manera posar cap vedat el peix d’aquest país. ¿Tenim por de la Xina?   La Xina és un gran país, una potència econòmica, militar, demogràfica. És un membre permanent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. És un país fonamental per a la pau i l’estabilitat al món dins de les Nacions Unides. Volem tenir una relació amb la Xina basada en els mateixos principis que tenim amb la resta dels països, i que també s’apliqui el level playing field. Aquesta és la relació que tenim i que volem tenir amb la Xina. Entenc que se li manifestarà. La flota pesquera a Europa s’està reduint, però la xinesa no para de grimpar, amb subsidis públics, amb depredació provada de caladors. Hi ha una evident desigualtat de tracte.   El compromís del Govern d’Espanya amb la flota pesquera està fora de tot dubte. I nosaltres sempre acompanyarem i protegirem la flota pesquera tant a nivell nacional com en el si de la Unió Europea, dins de la Política Pesquera Comuna. De fet, un dels principals consells informals de pesca va tenir lloc a Vigo, i això és per la importància que donem al sector pesquer i el suport que tindrà el sector pesquer de manera permanent i que està tenint per part del Govern espanyol, però que també impulsarem des d’Europa. ¿Hi ha possibilitats d’impulsar un canvi de mentalitat en la Comissió Europea respecte a la pesca? Per exemple, amb les arts de fons.   Li puc garantir que el suport al sector pesquer i a impulsar el sector pesquer també a Brussel·les és absolutament constant. És un dels elements clau.