Fraccionament a la Guàrdia Civil: mig milió a dit a un empresari de ‘Mediador’ amb contractes inferiors a 5.000 euros

La trama del cas Casernes, la derivada del cas Mediador a la Guàrdia Civil, va intentar ‘volar molt baix’ per no aixecar sospites. Tant que dels 3,3 milions d’euros en adjudicacions que van aconseguir les empreses d’Ángel Ramón Tejera de León, àlies ‘Mon’, per a la reparació presumptament irregular de casernes de la Benemèrita, almenys mig milió es va moure gràcies al fraccionament de 120 contractes diferents. Un ‘trossejament’ de les quantitats tan minuciós que només va ser possible aprofitant-se d’un mecanisme del qual disposa el cos per agilitzar a dit els imprevistos del dia a dia quan es tracta de despeses inferiors a 5.000 euros.

D’aquesta manera, i segons les dades presents en la investigació d’Assumptes Interns de la Guàrdia Civil a la qual ha tingut accés aquest diari, una obra de, per exemple, 60.000 euros es podria ‘camuflar’, ja no en diversos contractes menors –és a dir, inferiors als 50.000 euros que marcava la llei en aquell moment–, sinó en quantitats que a ulls d’una eventual auditoria resultarien insignificants.

No obstant, en aquest document, que ha sigut remès ja als diferents tribunals que estan instruint el cas, a la unitat de control intern de la Benemèrita sí que li va cridar l’atenció la conveniència de la «proximitat temporal» entre les adjudicacions a tres companyies que, a més, tenen el mateix amo.

En almenys 35 ocasions les empreses de Tejera de León, àlies ‘Mon’ en el sumari del cas Mediador, van rebre dos o més contractes inferiors a 5.000 euros el mateix dia i en la mateixa comandància. No obstant, hi ha períodes com el novembre del 2016 en què aquesta activitat es torna encara més intensa.

Si el 2014 i el 2015 no se solien superar les dues adjudicacions a dit en 24 hores, el 2016 en van arribar a ser 15 a Santa Cruz de Tenerife per valor de 72.150 euros entre el 16 i el 18 de novembre. Tot just una setmana després, mateix ‘modus operandi’: set contractes més en la caserna d’Àvila per un total de més de 30.000 euros, on el cap de la Comandància en aquell moment, el tinent coronel Carlos Alonso, ha acabat sent imputat en el cas Casernes per saber, presumptament i segons un testimoni, que s’estaven pagant obres que mai s’arribaven a fer.

D’aquesta manera, és a dir, amb adjudicacions inferiors a 5.000 euros, ‘Mon’ va aconseguir per a les seves empreses 31 contractes el 2014 per valor de 100.090 euros, 29 contractes el 2015 per 127.220 euros, 46 contractes el 2016 per 210.510 euros, 15 contractes el 2017 per 59.168 euros i un últim contracte el 2018 de 3.550 euros.

Contractes en el cas Casernes inferiors a 5.000 euros

La Guàrdia Civil disposa d’un mecanisme anomenat bestretes de caixa fixa pel qual els caps de les comandàncies poden assignar lliurement fins a 5.000 euros per agilitzar les despeses menors del dia a dia com ara comprar unes bombetes, una impressora o reparar una porta.

Dels 3,3 milions d’euros que va aconseguir Ángel Ramón Tejera de León en adjudicacions presumptament irregulars per reparar les casernes de la Guàrdia Civil entre el 2008 i el 2019, almenys mig milió correspon a aquest procediment. L’empresari, àlies ‘Mon’ en les investigacions del cas Mediador i el cas Casernes, presumptament va utilitzar aquesta via en més d’una desena de comandàncies per diverses províncies espanyoles.

Obres defectuoses o inconcluses

Els defectes a les obres fetes per les empreses de ‘Mon’ es detallen en la investigació d’Assumptes Interns a què ha tingut accés aquest diari, i és especialment detallada en el cas de la Comandància de Tenerife, on els investigadors organitzen les obres defectuoses a cinc blocs.

Així, per exemple, la Guàrdia Civil va detectar vuit casos en els quals no es va executar alguna de les unitats facturades per Angrasurcor, Solocorcho o pel pintor subcontractat per Ángel Ramón Tejera de León a Alacant i per les quals s’havien cobrat un total de 38.727 euros per picar, retirar runa i enlluir parets a les casernes de la Victoria, Santa Cruz de Tenerife, Puerto de la Cruz, Los Llanos de Aridane, Fasnia i Icod de los Vinos.

En deu casos més l’actuació de les empreses només es va limitar a zones puntuals, malgrat que s’havia facturat per 51.078 euros. En el cas de la caserna de Tacoronte, malgrat que es van contractar i van pagar les obres d’enlluït de paraments anteriors, no es va arribar a fer res, i a San Sebastián de la Gomera es van pagar més de 3.000 euros per uns treballs que en cap cas van afectar els 102 metres quadrats facturats.

També es van detectar dos casos en els quals el nombre d’unitats d’obra està «sobredimensionada» per un total de 70.859 euros a Playa de Santiago i La Laguna, ja que les superfícies facturades eren superiors a les reals de les casernes; d’altra banda, a Los Llanos de Aridane i Valverde del Hierro es parla d’«execució deficient» al no aplicar-se la resina que constava a la factura, malgrat que es van cobrar 13.546 euros per la pintura de la façana. En un altre cas, a La Laguna, es va detectar que «es superposen obres».

Les primeres indagacions són menys concretes en relació amb les obres a 26 casernes d’Àvila que van donar lloc a un procediment penal en aquesta província que ha sigut traslladat a Madrid, després d’assegurar-se el jutge que les irregularitats amb adjudicacions al mateix empresari s’estenien a 12 comandàncies més. En tot cas, es va encarregar un peritatge que va posar en evidència la mala qualitat dels treballs de ‘Mon’.

Nyaps a les casernes d’Àvila

Notícies relacionades

Assumptes Interns de la Guàrdia Civil va demanar al jutge interrogar sobre corrupció caps de 13 comandàncies

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

Les sospites amb aquest constructor ja van ser evidenciades, en tot cas, pels responsables dels llocs que van declarar davant Assumptes Interns. Així, i per diferents raons, com trobar-se les dependències en bon estat o haver experimentat reformes recents, molts dels treballs de pintura facturats es consideraven no necessaris.

En un altre cas concret, els operaris que havien de dur-les a termes van arribar a acudir a la caserna «sense cap material de pintura», per la qual cosa els obrers van haver de ser acompanyats a comprar-lo a establiments pròxims, segons els testimonis.