Cas Casernes

Dues proves que impliquen un tinent coronel en el cas Casernes: la seva cal·ligrafia i el segell oficial

La Guàrdia Civil analitza 25 factures emeses per empreses de Tejera de León, àlies ‘Mon’, segellades amb l’estampilla de qui va ser cap de la Comandància d’Àvila, Carlos Alonso

Dues proves que impliquen un tinent coronel en el cas Casernes: la seva cal·ligrafia i el segell oficial
4
Es llegeix en minuts

L’anàlisi de la cal·ligrafia de qui va ser tinent coronel de la Comandància de la Guàrdia Civil d’Àvila, Carlos Alonso, ha sigut fonamental per determinar si va estar implicat en el denominat cas Casernes, una presumpta trama de corrupció encapçalada pel tinent general retirat Pedro Vázquez Jarava i en la qual n’hi ha tres més d’investigats judicialment, entre ells el mateix Alonso.

Segons una interlocutòria del 20 de febrer en què l’Audiència Provincial de Madrid rebutja sobreseure la imputació d’Alonso, hi ha 25 factures emeses per empreses administrades per l’empresari Ángel Ramón Tejera de León, conegut amb els àlies de ‘Mon’ i ‘Alférez Mon’, que van ser «segellades amb l’estampilla» del tinent coronel, en qualitat de cap de la Comandància d’Àvila.

La prova pericial cal·ligràfica del Laboratori de Criminalística, a què ha tingut accés aquest diari, al·ludeix a determinades «concordances» i «similituds» de les firmes atribuïdes al tinent coronel amb què van validar les factures del constructor de Lanzarote. El document científic apuntava que era «probable» que l’autor de totes aquestes fos la mateixa persona, és a dir, el cap de la Comandància d’Àvila. No obstant, a l’analitzar-ne únicament les firmes, la conclusió era que no es podia ni atribuir ni descartar que l’autor fos Carlos Alonso.

Cadena de custòdia en el cas Casernes

Davant aquesta conclusió ambigua, la defensa d’Alonso va restar rellevància a l’informe grafològic, al mateix temps que va defensar que les firmes que autoritzaven els pagaments havien de ser validades per dos funcionaris més de la Guàrdia Civil. Alonso va negar, en el mateix sentit, que la rúbrica que apareix en la majoria de les factures fos la seva.

Aquest oficial, ara destinat a la Comandància de Madrid, va recordar en el seu recurs que la prova pericial cal·ligràfica del Laboratori de Criminalística va concloure que no es podia ni afirmar ni negar que ell fos l’autor de les rúbriques, per la qual cosa no es podia afirmar «sense més ni més» que ell hagués validat les factures de les empreses de ‘Mon’ i, per tant, fos el responsable dels pagaments. Va al·legar, també, que la cadena de custòdia de les proves s’havia trencat i per tant aquestes no havien de ser considerades com a vàlides.

No obstant, l’Audiència madrilenya va defensar una postura totalment oposada i va recordar que l’informe grafològic tampoc assegura que Alonso no fos l’autor de les firmes, sinó que de manera oberta diu que «ni es pot atribuir ni es descarta». De fet, s’indica que és probable que el conjunt de firmes comparteixi «una comuna autoria en la seva estampació, així com que la comparativa i confrontació grafonòmica de mostres dubtables i indubtables indiquen un nombre de concordances més significatiu davant les discrepàncies».

La versió del tinent coronel Alonso

La versió d’Alonso, mentrestant, és que la seva tasca es va limitar a organitzar un grup de treball per supervisar les tasques de manteniment per millorar l’estat i la imatge de 27 casernes de la zona d’Àvila. I que aquestes es van encarregar a un contractista recomanat pel màxim responsable de la Sotsdirecció General de Suport de la Guàrdia Civil, [Pedro Vázquez Jarava]. Afirma, també, que l’únic que va fer va ser seguir instruccions, sense emetre factures ni participar en la supervisió de les obres.

El lletrat d’Alonso també critica la inspecció «bastant superficial» de la pèrita designada per Assumptes Interns per comprovar si els treballs de pintura s’havien fet o no. La funcionària va detectar «desviacions entre les feines facturades i les abonades, i les executades» en moltes de les obres, totes fetes per les empreses de ‘Mon’. No obstant, Carlos Alonso va certificar les obres ara sota sospita.

La investigació del cas Casernes –que porta a terme des de finals del 2021 el Jutjat d’Instrucció número 3 de Madrid sobre suposades irregularitats en la contractació d’obres per a 13 comandàncies de la Guàrdia Civil– està paralitzada a l’espera que la Direcció General de Patrimoni de l’Estat, dependent del Ministeri d’Hisenda, designi nous pèrits per analitzar les obres fetes pel constructor de Lanzarote.

Obres sospitoses en casernes

Notícies relacionades

La titular del Jutjat d’Instrucció número 3 de Madrid, María Isabel Durántez, investiga si alts oficials de la Guàrdia Civil van afavorir l’empresari de Lanzarote Ángel Ramón Tejera de León, que està imputat per rebre adjudicacions d’obres sospitoses en casernes per un valor superior als 3,3 milions d’euros. El seu nom també apareix cinc vegades en el sumari del cas Mediador. Segons les indagacions portades a terme per Assumptes Interns de l’institut armat, el tinent general Pedro Vázquez Jarava va ser el principal promotor d’aquestes adjudicacions.

La magistrada manté com a investigat Carlos Alonso, ja que les proves apunten que hauria obligat els guàrdies civils a subscriure contractes amb les empreses de ‘Mon’. Entre les proves que va aportar l’informe d’Assumptes Interns figuren documents manuscrits i fins i tot firmes que s’atribueixen al llavors tinent coronel d’Àvila.