El Congrés agonitza

Fa molts mesos que el Congrés està en coma. La seva activitat legislativa és gairebé nul·la i el seu màxim protagonisme es troba en les picabaralles de les sessions de control dels dimecres.

El Govern està orgullós per haver aprovat en aquesta legislatura 32 lleis i, afegint-hi els decrets llei convalidats, la xifra arriba fins a 63. Però el fet cert és que la majoria va tirar endavant en el primer terç de la legislatura i, des de l’anunci de Junts que el Govern no té els seus vots, l’acció legislativa brilla per la seva absència. Avui dia hi ha més de 50 projectes de llei en fase d’esmenes, que ni s’esmenen ni es debaten, i es limiten setmana rere setmana a ampliar el termini esmentat perquè no decaigui.

Hi ha casos escandalosos com el projecte de llei de família, aparcat des del 18 de març del 2024 i que, de nou, una setmana més es va ampliar el termini d’esmenes fins al 21 de maig d’enguany. En la mateixa situació es troba el projecte de llei d’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. Des del 6 de novembre del 2024 pesa figues. Igual com el projecte de llei per a la universalització de la sanitat o la llei del cine i de la cultura audiovisual, enterrada des del setembre del 2024.

Però la llista és més llarga, amb altres proposicions de llei importants que, probablement, no veuran la llum i no aniran al ple en aquesta legislatura. Només per esmentar-ne algunes, són als llimbs la modificació de la llei de memòria històrica, el projecte de llei orgànica d’enjudiciament criminal, mesures urgents de protecció a l’atur, la llei per a la protecció de menors a entorns digitals i una llarga llista més.

El Govern fa com si això no existís i gairebé cada setmana anuncia un nou projecte de llei per portar al Congrés. Encara més, com aquell qui res fa dues setmanes va anunciar el Pla Anual Normatiu per al 2026 amb 179 mesures (moltes que ja van anunciar altres anys), i és fàcil vaticinar que molt poques es faran realitat.

L’estratègia governamental passa també per haver ordenat a tots els ministeris presentar propostes que no hagin de passar pel Congrés, i allà espera la de Yolanda Díaz per al registre obligatori dels horaris a les empreses. Com que és una reforma reglamentària, només cal l’aprovació del Consell de Ministres, però fa mesos que la vicepresidenta segona espera pas i continua allà perquè alguns sectors socialistes de l’Executiu no veuen amb bons ulls la reforma. En especial, el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo. Les tensions entre Cuerpo i Díaz són cada cop més grans dins el Govern, fins al punt que fonts de Sumar apunten que "Cuerpo fa bona Nadia Calviño".

Tot és tan fictici en els plans del Govern que ni tan sols es té en compte que pràcticament no queda legislatura. Un mes i mig abans de l’estiu, resten el període de sessions que s’inicia al setembre i el període de sessions del febrer. Això donant per descomptat que Sánchez continuï en l’afany d’esgotar la legislatura.

La pregunta que sorgeix llavors és: ¿per què continuar governant? I des del Govern s’assenyala que "algunes coses" encara poden ser aprovades. A més, es portaran al ple temes que, tot i que surtin derrotats, puguin posar en evidència el PP, com la reforma constitucional de l’avortament o la llei d’abolició de la prostitució. A ningú se li escapa que amb el cas Ábalos tampoc seria un debat gaire còmode per als socialistes.

Notícies relacionades

Junts demana "un gran acord de país" que pari el conflicte dels mestres

Fons europeus i pensions

A més, continua el serial dels Pressupostos, i el nou ministre d’Hisenda, Arcadi España, ha assegurat ara que es presentaran, tot i que continua sense fixar una data. Les possibilitats que siguin aprovats són gairebé nul·les.

Tot indica que ens mourem en aquest desert legislatiu els pròxims mesos i fins a la convocatòria electoral. Així que ens haurem de conformar amb les infames sessions dels dimecres d’insults que no aporten res al ciutadà i que, a més, continuen donant una imatge lamentable de la classe política.