La millor gala de totes les gales

No hi ha a Barcelona una nit igual a la de la gala solidària People in Red que organitza la Fundació Lluita contra les Infeccions del doctor Bonaventura Clotet. És una d’aquestes cites en què la ciutat es vesteix de festa. Elles, majoritàriament de vermell; ells –nosaltres–, amb vestit fosc o esmòquing, intentant estar a l’altura d’una vetllada que forma part del calendari sentimental i social de la capital catalana.

Sempre hi ha qui s’atreveix a vestir-se de taronja. Ho va fer Judit Mascó, tot i que a ella, per la seva condició d’icona eterna, se li pot permetre tot. L’altre gran color de la nit va ser el negre, com l’elegant i atrevit vestit que va lluir Aina Clotet, sens dubte una de les millors vestides. M’expliquen que el va escollir al costat de la seva estilista, Miriam Arruga, i que era de Yolancris. Aina Clotet va acudir acompanyada de la seva parella, Marcel Borràs, ara immers en l’èxit d’Els estunmen. Això sí, van ser dels primers a abandonar el sopar, ja que l’endemà la filla del doctor Clotet viatjava a Cannes per presentar Viva, el seu debut com a directora, una pel·lícula que arriba envoltada d’excel·lents crítiques i que ha sigut una de les grans sensacions del reconegut festival de cine francès.

Elegants estaven, perquè ho són, Verónica Blume, Laura Ponte, Maria Eugènia Gay, Maribel Verdú, Sol Daurella i Helena Garcia Melero, que es va recrear al photocall amb el seu vestit vermell de Tothom. A la meva taula, igualment estiloses, hi havia la presidenta d’Holaluz, Carlota Pi; la directora general d’EL PERIÓDICO, Mabel Mas; la subdirectora de l’SPORT, Iulene Servent; l’actriu Cristina Brondo i Yolanda Llamazares, a més també de Gerard Guiu, que és el millor lobbista del país, i del director general de Prensa Ibérica, Sergi Guillot.

Les altres taules més animades de la nit van ser la de Carles Sans, que va estar amb Àlex Corretja, Martina Klein, David Ferrer o les esmentades models, i la de Joan Dausà i la seva estimada, Elisenda Dalmau, que van compartir amb Girard Marin, una altra de les guapes de la nit, i el seu marit, Rafael Martín, de Cadaqués, que va ser qui va aportar els excel·lents vins i caves Martín Faixó.

Més discrets es van mostrar l’alcalde Jaume Collboni i el president Salvador Illa, que van ocupar un segon pla. Salvador Illa hi va voler ser, però va marxar aviat perquè unes hores més tard havia de volar rumb a Califòrnia en viatge oficial. No s’ho perden mai l’expresident Artur Mas i Xavier Trias, que estrenava vestit.

No puc oblidar-me del periodista Pere Mas, sempre alegre; de Fede Sardà, que fa de DJ com ningú; o del cocteler Manel Vehí, arribat també de Cadaqués per preparar els seus còctels excepcionals. És impossible citar-los a tots, però em vaig creuar amb el president i fundador de Mesoestetic, i persona solidària, Joan Carles Font; amb Joan Manuel Serrat, Òscar Camps, Jan Andreu, Montse Pinyol, Víctor Font, Jordi Barceló, Jordi Cerqueda, Tatxo Benet, Camino Quiroga, Gemma Recoder, Oriol Nolis, Daniel Clarà i amb altres dones amb estil propi, com són Susana Donada i Alegría Fernández. I directament des de Miami, les conegudes conferenciants i empresàries Tenay Rodríguez i Gaby Bravo.

No puc deixar-me a la meva estimada Natalia Sánchez , l’actriu madrilenya i parella de Marc Clotet, que sempre marca estil i que encara parla un excel·lent català tot i viure ara a Madrid. Tornava dels premis Platino a Mèxic, on va ser reconeguda pel seu excel·lent paper en la sèrie Sueños de libertad.

Notícies relacionades

La Barcelona d’Opisso, l’artista que va renunciar a Gaudí

"Als 10 anys vaig anar a missa per primer cop"

Doncs sí, va ser una autèntica festassa amb l’únic objectiu de recaptar diners per a la Fundació. Per això, un no es pot oblidar de l’excel·lent treball que porta a terme el director científic de la Fundació, Roger Paredes, o de les moltes hores que hi dedica la directora de la gala, Laura Duran, al costat del doctor Bonaventura Clotet, perquè tot sigui un èxit. Sense l’esforç, persistència i tossuderia d’ells, Barcelona no tindria la millor gala que se celebra en aquest país. I, sense ells, hi hauria menys diners per a la investigació.

Dit això, i vista la repercussió, l’alt nivell de convocatòria, el bon ambient i el compromís social aportat per tots els presents, un pensa que la recaptació hauria de ser superior. O sigui, que les donacions haurien d’augmentar. Ja ho saben. Queda dit.