Infraestructura a debat

La B-40, un projecte en eterna discussió durant dècades

Conegut també com a quart cinturó en part del seu recorregut, la construcció a trossos d’aquesta autovia al Vallès sempre ha anat acompanyada de controvèrsia

ERC defensa que les millores en la mobilitat de la zona podrien afrontar-se sense la necessitat de completar l’eix viari mentre que el PSC creu que és imprescindible

La B-40, un projecte en eterna discussió durant dècades

Josep Garcia

2
Es llegeix en minuts
Cristina Buesa
Cristina Buesa

Periodista

Especialista en infraestructures de mobilitat i la Copa Amèrica de vela.

ver +

En la tríada de projectes que ara mateix encallen la negociació de pressupostos entre ERC i el PSC, la culminació de la B-40 s’emporta la palma de la longevitat. L’ampliació de l’aeroport del Prat (o la injecció de recursos per fer-ho atractiu, més ben dit) i Hard Rock i els seus esculls socioeconòmics s’allarguen, a tot estirar, una dècada. En canvi, el tercer, acabar el quart cinturó, suma lustres de discussions.

Ha format part d’infinitat de converses entre la Generalitat i l’Estat, perquè és de la seva competència; de planificacions territorials; pactes nacionals d’infraestructures; plans de mobilitat de tot calat. Ha enfrontat ajuntaments, provocat manifestacions en contra i firmes d’acords amb pompa, alguns d’anul·lats en l’últim moment, com el de l’equip del conseller Jordi Puigneró al juny. També d’inauguracions parcials, poques, les últimes el 2010. Ministres, consellers, alcaldes, tant governant com a l’oposició, però insuficient.

Pocs quilòmetres oberts

L’autovia va començar a dissenyar-se als anys 60. Estava pensada per connectar Vilafranca del Penedès i Mataró, passant pel Vallès, a través de la segona corona metropolitana, amb Abrera, Terrassa, Sabadell, Granollers... En tot aquest temps només s’han completat petits trams, així com recorreguts amb menys oposició social, com la C-60. Però el gruix del traçat, principalment el que es va idear per travessar el Vallès Occidental, continua sent focus de conflicte polític i territorial.

Durant molts anys, el Ministeri de Foment havia traslladat la responsabilitat de consensuar el traçat a Catalunya. Es va aconseguir fer-ho des d’Abrera fins a Terrassa però, una vegada allà, arribar a Sabadell o, molt pitjor, decidir per on passar per arribar a Granollers, un impossible. Moviments contraris, com la Campanya contra el Quart Cinturó, bel·ligerants als carrers i en els tràmits, denunciant la caducitat d'aquests, han fet la resta.

Veïns de la comarca

Notícies relacionades

Ara mateix, un veí del Vallès (de la Roca), el socialista Salvador Illa, i un altre de Sabadell, el conseller de Territori Juli Fernàndez, exemplifiquen la discrepància. Però també d’altres, com el secretari de Mobilitat i Infraestructures, Marc Sanglas, resident a la comarca, o el diputat d’aquest àmbit del PSC, Jordi Terradas, de Granollers. Des d’ERC defensen que la mobilitat al Vallès s’ha de millorar però no a costa de culminar la B-40, ja que la factura ambiental en plena crisi climàtica no seria tolerable.

Fernàndez proposa que es connecti millor l’actual carretera amb la C-58 i la C-58c, també amb la C-16. Per això, des de la Generalitat, també demanen que es facin canvis a l’N-150 o s’inverteixi en els intercanviadors ferroviaris, una cosa que sí que apareix en els acords dels pressupostos del Govern entre els dos partits, a través de les encomandes de gestió. Els socialistes insisteixen en aquesta fórmula per al pacte en els pressupostos catalans: que sigui el Govern qui l’executi, una cosa que sembla difícil de moment.