EL CLÀSSIC DE DIUMENGE

Lamine Yamal es destapa per anar al Bernabéu

L’extrem afronta el seu primer clàssic com a major d’edat, amb el 10 a l’esquena i un comentari provocatiu que el Madrid «roba»

Lamine Yamal es destapa per anar al Bernabéu

Valentí Enrich / SPO

4
Es llegeix en minuts
Joan Domènech
Joan Domènech

Periodista

Especialista en Futbol, Barça, Esports.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Es va presentar en el clàssic de l’any passat una mica tapadet. Per més que s’hagués consagrat internacionalment quatre mesos abans a l’Eurocopa 2024, proclamat el millor jugador jove del torneig i autor del millor gol del torneig amb Espanya. Camuflat entre Robert Lewandowski i Raphinha, acudia al Bernabéu a ser escrutat vestit de blaugrana, com si al coliseu blanc fos la plaça major de totes les ratificacions futbolístiques. Lluïa el 19 a l’esquena, encara era menor d’edat i se’l mirava amb certa indulgència.

Va marxar Lamine Yamal del Bernabéu amb un golet a l’aclaparador 0-4 amb el Barça, i dos dies després volava cap a París per rebre el trofeu Kopa al millor jugador jove del món. Amb el temps, van caure el 2-5 de la Supercopa (un altre gol) de l’Aràbia, el 3-2 de la final de Copa (dues assistències) a Sevilla i el 4-3 de Montjuïc (el tercer).

Lamine Yamal celebra el gol decisiu de Jules Kounde a la final de la Copa del Rei. /

Valentí Enrich / SPO

«Roben, es queixen...»

Aquest diumenge, quan es compleix un any exacte de la primera algarada del Barça, Lamine Yamal reapareix al santuari blanc amb els 18 anys complerts i el 10 a l’esquena. I acudeix destapat després d’un comentari elevat a provocació pel madridisme mediàtic.

«Roben, es queixen...», va dir el davanter en una xerrada promocional de la Kings League, en una analogia que comparava l’equip Porcinos, d’Ibai Llanos, amb el Madrid. Lamine Yamal és el president d’un altre equip, La Capital, i va dir que li motiva més un gol en aquesta competició que al Bernabéu. «Em posa més marcar-te a tu que al Reial Madrid... perquè al Madrid ja li he marcat, ¿no te’n recordes?», li etziba a Llanos, mentre acceptava el repte de fer un senyal al Bernabéu dedicat a Ibai si marca de nou en el clàssic.

Lamine Yamal, Lewandowski i Raphinha, després de golejar el Madrid (2-5) a la final de la Supercopa d’Espanya de futbol el gener del 2025. /

RFEF / SPO

L’únic titular

Sense ningú en qui delegar o compartir, si més no, la màxima responsabilitat, Lamine Yamal carregarà amb tota la pressió. Lewandowski ni viatja, lesionat, i Raphinha, acabat de recuperar, sortirà una estona. Al costat de Ferran Torres i Marcus Rashford, l’extrem de Rocafonda serà a primera fila.

Sense poder excusar-se, ni abans ni després, dels seus comentaris ni del pubis. Va fer un tractament que el va tenir parat quatre partits. Va tornar i va recaure, i ha reaparegut per les lesions dels seus Lewandowski, Raphinha i la de Ferran Torres.

«No té problemes físics», va respondre Hansi Flick dimarts després del discret partit de Lamine Yamal davant l’Olympiacos. «Diumenge es veurà un altre Lamine, ell sempre es motiva en els partits importants», va afegir el tècnic. No només va llançar un missatge tranquil·litzador a l’afició culer, sinó que emplaçava el seu pupil a oferir la seva millor versió el dia més indicat.

Hansi Flick i Lamine Yamal, en un entrenament a Corea del Sud, durant la pretemporada. /

Valentí Enrich / SPO

Tres derrotes, quatre victòries

El jugador ha multiplicat l’atenció sobre si mateix. Per imprudència o a consciència. Lamine Yamal no sent ni la pressió ni la por, ha dit repetides vegades. Se sap un privilegiat i se sap fora de perill ara que juga en l’elit. «Mentre guanyi, no em poden dir res. Quan em guanyin, sí», va assegurar Lamine Yamal, en una frase que l’acompanyarà tota la vida. De moment, parla ell.

Sent una confiança absoluta en les seves aptituds, tot i que abans de guanyar els quatre clàssics de la campanya passada havia perdut en tots tres de l’anterior. Per molt jove que sigui, s’ha erigit en un esperó per als seus marcadors, desitjosos de tirar a terra amb una manotada la simbòlica corona que es col·loca al cap. Simbòlica, encara. La Pilota d’Or l’hi van donar a Ousmane Dembélé.

Messi celebra un gol en l’anada de les semifinals de la Champions al Bernabéu l’abril del 2011. /

JORDI COTRINA / EPC

La reencarnació

A ulls dels madridistes, Lamine Yamal representa la reencarnació del malson més gran que han conegut en els últims lustres. L’anterior 10 del Barça. Lionel Messi va despatxar el seu primer clàssic a Madrid amb un 0-3 i en el tercer, encara amb 19 anys, es va apuntar el primer triplet.

L’astre argentí és el segon en partits disputats (45, empatat amb Sergio Ramos, i per darrere tots dos dels 48 de Sergio Busquets) i el màxim golejador, amb 26 , a distància d’Alfredo di Stéfano i Cristiano Ronaldo (18).

Racisme al Bernabéu

Lamine Yamal ha inaugurat el seu compte realitzador davant el Madrid i és el nou símbol de l’adversari. Acabat d’arribar a un clàssic centenari –s’han disputat 261 partits–, li ha donat per renovar la rivalitat perduda dels últims anys després de les retirades dels emblemàtics antecessors.

Després dels càntics ofensius a Messi, ell carrega ara amb el pes del racisme. El Bernabéu el va menysprear i el va vexar en la seva anterior visita, però les autoritats van minimitzar els insults que van rebre ell i Raphinha dels espectadors.

Notícies relacionades

Les imatges i els micròfons d’ambient van registrar diverses persones vociferant contra els futbolistes amb epítets com «puto negre», «mena de merda», «puto moro i «a vendre mocadors al semàfor».

Només s’ha identificat un menor com a autor de racisme, a qui s’ha castigat amb un any sense poder acudir a un estadi i a 30 hores de tasques socioeductives, a més de demanar disculpes per escrit i expressament al futbolista del Barça.