El Tribunal Constitucional consolida aquest dilluns la seva majoria progressista amb la incògnita sobre la seva presidència

Amb més de sis mesos de retard sobre la data prevista, el juny passat, el Tribunal Constitucional consolidarà aquest dilluns la seva majoria progressista amb la presa de possessió de quatre magistrats corresponents als torns de designació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Govern. Amb l’entrada de César Tolosa i María Luisa Segoviano, que van ser magistrats, a compte de l’òrgan de govern dels jutges, i de l’exministre Juan Carlos Campo i Laura Díez, que va ser assessora a la Moncloa, per l’Executiu, l’òrgan fa un gir radical cap a una sensibilitat majoritàriament progressista que es mantindrà fins almenys el juny del 2030.

En tot cas, el sector conservador hauria de ser de cinc magistrats si no es mantingués vacant la plaça del magistrat Alfredo Montoya, designat al seu dia pel Senat a proposta del PP i que hi va renunciar per motius de salut. La seva substitució necessitaria un acord a la Cambra alta entre els dos principals partits, cosa que sembla poc probable mentre es mantingui la falta d’acord per renovar un altre òrgan constitucional, el mateix CGPJ, una situació anòmala que amenaça de prolongar-se el que queda de legislatura.

També queda pendent, tot i que es resoldrà previsiblement aquesta mateixa setmana, la designació de la presidència de l’òrgan de garanties, un lloc clau, ja que és al president o a la presidenta a qui correspon la convocatòria dels plens i l’elaboració de l’ordre del dia, de manera que controla els temps de resolució dels assumptes. 

Al tractar-se d’un òrgan de majoria progressista, i per tradició no escrita, la presidència ha de correspondre a un dels dos magistrats d’aquesta sensibilitat que afronten la seva última etapa a l’òrgan, que són, en aquest cas, Cándido Conde-Pumpido, que va ser fiscal general de l’Estat, i María Luisa Balaguer. Però el resultat final no sembla encara gens clar.

¿Conde-Pumpido o Balaguer?

L’elecció correspon als mateixos magistrats –que han de votar el seu candidat en un ple que s’ha de celebrar una vegada es constitueixi l’òrgan amb els seus nous components– i la designació de Conde-Pumpido, malgrat la seva talla jurídica i la seva reconeguda capacitat, desperta una forta oposició entre amplis sectors del PP i la dreta judicial i mediàtica, a causa de la seva proximitat a determinats postulats del Govern. 

Per la seva banda, la catedràtica malaguenya es ve postulant també per al lloc i podria recollir les simpaties del sector més conservador i, fins i tot, de part dels progressistes, com podria ser la nova magistrada Segoviano. La que va ser primera dona a presidir una sala (del Social) del Tribunal Suprem sempre s’ha manifestat a favor d’un increment de la presència de dones a la cúpula judicial i en les seves últimes manifestacions públiques ha assenyalat que una de les virtuts que ha de tenir el nou president o presidenta del TC ha de ser l’«empatia» amb la resta del seu els seus companys. La data per a la votació, en tot cas, serà la que designi aquest dilluns Ricardo Enríquez, que és el magistrat de més edat i, per això, l’encarregat de presidir puntualment l’òrgan al sortir ara l’actual president, Pedro González-Trevijano, i també el vicepresident Juan Antonio Xiol (juntament amb Antonio Narváez i Santiago Martínez-Vares). La intenció d’Enríquez és convocar el Ple just quan es produeixi el relleu, segons fonts jurídiques consultades per aquest diari.

Avortament, eutanàsia, reformes judicials

Entre els assumptes que cal resoldre hi ha els que incumbeixen a les dues últimes reformes de la llei orgànica del poder judicial –per prohibir els nomenaments a la cúpula judicial per un òrgan de govern dels jutges i per posar un termini legal per a les renovacions del mateix TC–, així com l’intent d’introducció d’esmenes a la reforma penal per accelerar la renovació de l’òrgan, ja que es va paralitzar com a mesura cautelar, però queda decidir sobre el fons. També, els recursos contra la llei catalana que elimina la quota del 25% de castellà a les aules, o contra lleis de gran transcendència social com l’actualment vigent de l’avortament –que acumula més de dotze anys de retard– o la llei d’eutanàsia.

Altres recursos a l’espera de decidir-se al Constitucional són els presentats contra la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, per la votació del 3 de febrer del 2022 de la reforma laboral, que va tirar endavant després del vot emès telemàticament per error pel diputat popular Alberto Casero. També s’espera sentència pels recursos contra el decret d’estalvi energètic aprovat l’agost passat, així com les impugnacions contra la nova llei educativa, la LOMLOE, també coneguda com la ‘llei Celaá’ –la ministra que la va impulsar–. Igualment, estan pendents els dos recursos d’empara presentats per la defensa d’Alberto Rodríguez, que va ser diputat de Podem, contra la sentència del Tribunal Suprem (TS) i contra la pèrdua de l’escó.

Magistrats i vinculacions polítiques

Durant els últims dies, des del Partit Popular s’han succeït les crítiques cap als nous magistrats elegits pel Govern de Pedro Sánchez, atesa la seva recent vinculació política amb el mateix Executiu. Mai abans un exministre de Justícia, i en aquest cas també exdiputat del PSOE, havia passat a formar part del tribunal, però sí que ho han fet exdiputats del PP, com ara Carlos Ollero, i fins i tot va existir certa polèmica al conèixer-se que qui va ser president de l’òrgan entre el 2013 i el 2017, Francisco Pérez de los Cobos, havia estat afiliat al partit avui presidit per Alberto Núñez Feijóo.

Aquestes crítiques semblen oblidar, no obstant, les fortes vinculacions als populars de l’actual magistrat Enrique Arnaldo, que va entrar a l’òrgan el novembre del 2021 en el torn del Congrés dels Diputats a proposta del PP. En aquell moment els de Casado no van tenir en compte l’activitat del seu bufet, que va efectuar múltiples treballs per a administracions governades pel PP, i la va simultaniejar amb la seva condició de lletrat a les Corts, a la qual cosa se sumaven les seves col·laboracions a FAES i els seus vincles amb l’expresident balear condemnat per corrupció Jaume Matas, un passat que per a alguns entelava la seva imatge d’independència

Ponències i abstenció de Campo

Aquesta imatge d’independència també es tindrà molt en compte respecte a l’exministre Campo quan es produeixi el repartiment de les ponències d’assumptes que havien correspost als magistrats que ara surten de l’òrgan. L’extitular de Justícia s’haurà d’abstenir si li corresponen ponències sobre lleis en què hauria pogut participar des del Consell de Ministres.

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

Hi ha recursos de transcendència que ja se sap que no li correspondran, com ara el presentat contra l’eutanàsia, que és de Ramón Sáez; el presentat contra la vigent llei de l’avortament, que va ser repartit a Arnaldo després de la sortida d’Ollero el novembre de 2021, i el presentat contra la ‘llei Celaá’, que és de Ricardo Enríquez. «En els altres és difícil preveure a qui tocarà, perquè el sistema de transferència de ponències és complicat», assenyalen a EL PERIÓDICO DE ESPAÑA fonts del tribunal, que afegeixen que «caldrà veure quins li toquen i haurà de decidir en principi en quins s’abstindrà». 

Les mateixes fonts afegeixen que quan s’hi van incorporar Arnaldo i Espejel es va redactar una interlocutòria molt restrictiva amb les recusacions fundades en la trajectòria professional dels magistrats, i es basaven en el fet que és aquesta trajectòria personal, jurídica i política la que fonamenta la seva elecció i que ningú arriba al Tribunal mancat de pronunciaments previs. «Caldrà estudiar a fons cada assumpte i veure on s’estableix la línia», conclouen les mateixes fonts jurídiques.