El laberint català

¿Tot continua igual a Catalunya? Claus i detalls de l’enquesta del Gesop després de la ruptura del Govern

El primer sondeig elaborat després de la sortida de Junts de l’Executiu consolida algunes tendències i obre diversos interrogants de futur

  • El PSC consolida el seu avantatge i ERC s’imposa a Junts després de la ruptura del Govern

  • El 40% dels catalans culpen Junts de la ruptura del Govern

  • Els catalans, dividits entre eleccions o pactes per continuar la legislatura

  • Els votants de Junts aposten per aprovar els Pressupostos d’Aragonès

  • El 60% dels catalans no donen per acabat el procés malgrat la ruptura entre ERC i Junts

¿Tot continua igual a Catalunya? Claus i detalls de l’enquesta del Gesop després de la ruptura del Govern
4
Es llegeix en minuts
Jose Rico
Jose Rico

Cap de la secció de Política

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Un hàmster és la rosegadora metàfora que més va calar en l’imaginari català per descriure els efectes de l’anomenat procés. Moltes voltes sobre una mateixa roda (independentista) per quedar-se sempre al mateix lloc. Després d’haver patit l’esquinç més important en 10 anys amb la ruptura entre ERC i Junts, la gran incògnita és: ¿tot seguirà igual al tauler polític català? L’enquesta del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (Gesop) que acaba de publicar EL PERIÓDICO ha donat les primeres pistes.

A simple vista, sembla que sí, que l’equilibri de forces en la política catalana continua impertèrrit davant l’última gran convulsió. Però els detalls del sondeig demostren que la realitat és una mica més complexa.

¿Per què guanya el PSC?

Salvador Illa tornaria a guanyar les eleccions catalanes i ho faria amb un marge de 5 escons i gairebé 5 punts respecte a Pere Aragonès, quan en els comicis de l’any passat tots dos van quedar empatats a diputats. El creixement socialista té tres explicacions principals. La primera és que Illa consigna la fidelitat de vot més alta de tota l’enquesta, per sobre del 76% (la d’ERC és del 56%). A més, el transvasament de vot més important que reflecteix el sondeig és que el PSC es quedaria amb el 17% dels votants d’En Comú Podem, soci pressupostari d’Aragonès i marca catalana del soci de govern de Pedro Sánchez. I en paral·lel, els seguidors socialistes són el partit que atrau un nombre més gran d’indecisos i abstencionistes, ja que amb prou feines el 9% de l’electorat socialista assegura estar avui indecís.

¿Podria governar Illa?

Com va passar després de les eleccions del 2021, per més que guanyi a les urnes, les opcions d’Illa de ser president seran escasses mentre ERC mantingui el veto a qualsevol tipus d’aliança estable amb el PSC. Socialistes i republicans sumarien 69-71 escons, cosa que els permetria governar sense dependre del suport d’En Comú Podem, però l’independentisme també mantindria la majoria absoluta, amb 71-74 diputats. Un nou acord amb Junts i la CUP evitaria a Aragonès haver de cedir a Illa la presidència de la Generalitat, però aquest pacte és el mateix que acaba de saltar pels aires. En tot cas, el Parlament que dibuixa l’enquesta seria el més d’esquerres de la història: entre 86 i 90 escons serien per a formacions progressistes. Gairebé dues terceres parts de l’hemicicle.

¿Aragonès salva el ‘match ball’ de Junts?

Quant a expectatives electorals, el president esmorteeix els efectes de la sortida de Junts del Govern. ERC aconsegueix un avantatge de 3 escons i 1,5 punts respecte al seu exsoci, però, en vots, aquesta diferència amb prou feines millora en tres dècimes l’estret marge pel qual els republicans van guanyar les eleccions als postconvergents. A això cal afegir-hi que Esquerra no aconsegueix frenar l’ascens del PSC, i que bona part dels catalans (i dels votants d’ERC) creuen que serien recomanables unes eleccions anticipades. La part positiva per a Aragonès és que la seva imatge com a líder continua sent millor que la d’Illa i és l’únic polític que aprova, tot i que sigui amb un 5 pelat, i destaca la seva bona tirada fins i tot en territori comanxe. El 16% dels enquestats no independentistes prefereixen Aragonès abans que Illa al capdavant del Govern.

¿Junts en surt tan malparat?

Tot i que el partit de Jordi Turull i Laura Borràs seria la formació independentista que més retrocediria, des de l’enquesta que va difondre al juliol la Generalitat (elaborada també pel Gesop), Junts ha millorat sensiblement les seves expectatives, mentre que el PSC i ERC es mouen en forquilles similars a abans del canvi de Govern. No obstant, la imatge dels postconvergents cotitza ara mateix a la baixa: el 40% dels catalans els culpen del cisma al Consell Executiu; només un de cada 10 enquestats recolzen que Aragonès se sotmeti a una qüestió de confiança com exigeix Junts; i el 70% dels seus propis votants els demanen, en contra del que predica la direcció, que aprovin els pressupostos del Govern que havia deixat encarrilats el ja exconseller Jaume Giró.

¿Perilla la majoria independentista?

De nou es compleix la tendència que el procés resisteix davant vent i marea, però no suma nous adeptes. Tot just hi ha transvasaments de vots significatius entre els dos grans blocs, i tampoc dins de l’independentisme. El que sí que hi ha al bloc secessionista és un gran nombre d’indecisos. Un de cada quatre votants d’ERC el 2021 i els mateixos de Junts no saben avui quina papereta triarien, fet que deixa la fidelitat de vot a les dues formacions al voltant del 60%. La suma de l’independentisme oscil·laria entre 71 i 74 escons, és a dir, en cap cas milloraria els 74 actuals. En vots, ERC, Junts i la CUP perdrien gairebé dos punts respecte a les últimes eleccions, baixant del 48% actual al 46,2% dels sufragis. A tot això cal afegir-hi que el 60% de catalans no donen per mort el procés, opinió majoritària entre totes les tendències ideològiques.