Sondeig del Gesop

Enquesta eleccions Catalunya: el PSC consolida el seu avantatge i ERC s’imposa a Junts després de la ruptura del Govern

L’independentisme mantindria la seva majoria al Parlament, la suma de les esquerres es reforçaria i Ciutadans desapareixia

  • Sondeig: el 40% dels catalans culpen Junts de la ruptura del Govern

  • Sondeig: els catalans, dividits entre eleccions o pactes per continuar la legislatura

Enquesta eleccions Catalunya: el PSC consolida el seu avantatge i ERC s’imposa a Junts després de la ruptura del Govern
5
Es llegeix en minuts
Jose Rico
Jose Rico

Cap de la secció de Política

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Ricard Gràcia
Ricard Gràcia

Infografia

Especialista en Visualització de la informació, dades, mapes, diagrames... Noves narratives

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Després de la col·lisió interna i el gir a babord del Govern de Pere Aragonès, toca fer balanç de danys. El diagnòstic d’urgència ens l’ofereix el Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (Gesop), que, en la primera enquesta feta després de la sortida de Junts de l’Executiu català, conclou que la ruptura de la coalició ha ajudat el PSC a ampliar l’avantatge que mantenia sobre una ERC que, en el seu duel particular amb JxCat, resisteix l’envit del seu ja exsoci i lidera l’independentisme. En cas de celebrar-se ara eleccions autonòmiques, els sobiranistes mantindrien la seva majoria al Parlament (sense ampliar-la ni en escons ni en vots), però es reforçaria, sobretot, la suma de les esquerres. De fet, el PSC i ERC podrien governar sense dependre dels comuns. I una altra dada que crida l’atenció: per primera vegada en una enquesta autonòmica, Ciutadans desapareixia de la Cambra que el va veure néixer fa 16 anys.

El sondeig, elaborat a partir de 803 entrevistes els dies 13 i 14 d’octubre, situa Salvador Illa al capdavant amb el 24,8% dels vots i 37-38 escons (ara en té 33), 4,7 punts i 5 escons més que Aragonès. ERC es quedaria en el 20,1% dels sufragis i 32-33 diputats (avui en té 33), cosa que significa que, en un any i mig de legislatura, els republicans han perdut un punt i els socialistes n’han pujat dos. Si a les urnes l’avantatge del PSC sobre Esquerra va ser d’1,7 punts, aquesta bretxa ha crescut tres punts des dels últims comicis, el febrer del 2021, en què els dos partits van empatar a escons.

El creixement socialista té tres explicacions principals. La primera és que Illa consigna la fidelitat de vot més alta de tota l’enquesta, per sobre del 76% (la d’ERC és del 56%). A més, el transvasament de vot més important que reflecteix l’enquesta és que el PSC es quedaria amb el 17% dels votants d’En Comú Podem, soci pressupostari d’Aragonès i marca catalana del soci de govern de Pedro Sánchez. I en paral·lel, els seguidors socialistes són el partit que atrau un nombre més gran d’indecisos i abstencionistes, ja que amb prou feines el 9% de l’electorat socialista assegura estar avui indecís.

Així doncs, Illa tornaria a guanyar les eleccions, però les seves opcions d’arribar al Govern dependrien un altre cop que Aragonès acceptés una aliança amb el PSC abans que reeditar el pacte amb Junts i la CUP que el va fer president l’any passat i que acaba de saltar pels aires. Per resoldre aquesta disjuntiva, la dada clau per ERC és la distància que tregui als postconvergents, que els últims comicis va ser de tot just d’1,2 punts i 1 diputat. Després del cisma entre tots dos, el matalàs dels republicans seria d’1,5 punts i 3 diputats, ja que Junts aconseguiria el 18,6% dels vots i 29-30 escons (ara en té 32).

Tot i que el partit de Jordi Turull i Laura Borràs seria la formació independentista que més retrocediria, si comparem tots els resultats amb l’última enquesta sobre eleccions catalanes publicada, la que va difondre al juliol el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat (elaborada també pel Gesop), Junts ha millorat sensiblement les seves expectatives mentre que el PSC i ERC es mouen en forquilles similars a abans del canvi de Govern. La CUP, amb el 7,5% de les paperetes, passaria de 9 a 10-11 diputats, cosa que faria que la suma de l’independentisme oscil·lés entre 71 i 74 escons, en cap cas per sobre dels 74 actuals. En vots, ERC, Junts i la CUP perdrien gairebé dos punts respecte a les últimes eleccions, baixant del 48% actual al 46,2% dels sufragis.

L’enquesta reflecteix que amb prou feines hi ha transvasaments de vot significatius entre les tres marques secessionistes i que, en canvi, sí que hi ha un gran nombre d’indecisos en totes. Un de cada quatre votants d’ERC el 2021 i els mateixos de Junts no saben avui quina papereta triarien, cosa que deixa la fidelitat de vot a les dues formacions al voltant del 60%, tot i que una mica més alta a JxCat que a Esquerra. El percentatge general d’indecisos que mostra el sondeig és del 31,6%.

Els comuns podrien repetir per tercera vegada els 8 escons o perdre’n 1, però l’avanç del PSC faria que els vots morats fossin una mica menys decisius que en l’actualitat. Els socialistes i ERC, que sumarien entre 69 i 71 diputats, podrien governar sense el seu suport si els republicans volguessin. El pols entre Illa i Aragonès que sí que es resol a favor del president és la valoració de líders. El cap del Govern és l’únic polític que aprova, però amb un 5 pelat, seguit del líder del PSC, que, amb un 4,8, empata amb la cupaire Dolors Sabater. Jéssica Albiach es queda amb un 4,6 i Laura Borràs, amb un 4,2. Quant a preferències com a president, el 21,7% dels catalans optaria per Aragonès i el 19,1%, per Illa, que és el polític amb més suport entre el seu electorat.

Notícies relacionades

A Aragonès l’aproven els votants d’ERC, el PSC i En Comú Podem, però el suspenen els de Junts i la CUP. A Illa l’aproven els votants del PSC, els comuns i el PP, però el suspenen els d’ERC. L’electorat de JxCat només aprova Borràs, mentre que el d’Esquerra aprova el seu president i Sabater, i suspèn Borràs. Aragonès i Borràs obtenen notes molt semblants entre els votants independentistes. Entre els no independentistes només aprova Illa. El president aconsegueix millor puntuació entre els no independentistes que el líder socialista entre els independentistes i, de fet, el 16% dels enquestats no independentistes prefereix Aragonès que Illa al capdavant de l’Executiu català.

I per més eclipsada que quedi, la batalla entre Vox, Ciutadans i el PP dona una altra de les dades més curioses del sondeig. Per primera vegada, la demoscòpia pronostica que Cs quedaria fora del Parlament, la primera Cambra on va obtenir representació, el 2006. Els 6 escons actuals del partit taronja nodririen el PP, que experimentaria el creixement més gran de totes les formacions, saltant de 3 a 9-10 diputats, i desplaçant Vox, que baixaria d’11 a 8-9 escons. Els ultres esmorteirien la caiguda a l’absorbir el 17% dels votants de Ciutadans, però la seva fidelitat de vot no arriba al 50%.

Fitxa tècnica del sondeig

-Empresa responsable: Gesop.

-Tècnica d’investigació: entrevista telefònica.

-Àmbit territorial: Catalunya:

-Univers: Població major d’edat amb dret a vot.

-Mostra: 803 entrevistes.

-Tipus de mostreig: proporcional per dimensió de municipi. Selecció de les persones a entrevistar a partir de quotes creuades de sexe i edat.

-Marge d’error: +/-3,5% per a un nivell de confiança del 95% i p=q=0,5.

-Treball de camp: 13 i 14 d’octubre del 2022.