Juanma Moreno es reuneix amb Javier Lambán en plena ofensiva fiscal

Els presidents d’Andalusia i Aragó es reuniran aquest dijous al palau de San Telmo, seu del Govern andalús, en plena ofensiva fiscal del baró andalús del PP davant el Govern i quan les comunitats socialistes també preparen les seves pròpies baixades d’impostos.

La cita bilateral entre Juanma Moreno i Javier Lambán serà la primera d’una sèrie de reunions convocades pel president andalús per pressionar per un nou finançament autonòmic. 

Moreno va obrir la caixa dels trons fa dues setmanes amb la supressió de l’impost de patrimoni i una rebaixa de l’IRPF, cosa que va provocar una licitació fiscal a la baixa de les comunitats autònomes. Primer van ser les del PP i després les socialistes, amb el baró valencià Ximo Puig apostant també per rebaixar l’IRPF per a rendes fins a 60.000 euros i trencant el discurs del Govern socialista en contra de la baixada d’impostos.

Com a contraofensiva, el PSOE i Unides Podem van pactar un pla fiscal amb un impost a les grans fortunes, que anul·la l’efecte de la supressió de patrimoni a les autonomies del PP, i rebaixes en l’IRPF per a rendes fins a 21.000 euros. Una oferta que el Govern va considerar que aturaria les comunitats socialistes que s’afegien a les rebaixes fiscals. No ha sigut així, aquest mateix dimarts el president de Castella-la Manxa, Emiliano Garcia-Page, ha anunciat noves baixades d’impostos.

En aquest context, Moreno reprèn les seves reunions amb presidents autonòmics. Cites bilaterals que ja va celebrar la passada legislatura amb entrevistes amb Puig o els presidents de Múrcia i Galícia, i va apostar per obrir d’una vegada la reforma del finançament autonòmic caducat des del 2014.

El lideratge de Moreno

Moreno ha trobat la tecla a través de la reforma fiscal i obrint el debat dels impostos ha aconseguit consolidar el seu lideratge nacional. Al seu equip no oculten la satisfacció i avisen que no pensa cedir ni un mil·límetre en aquest protagonisme. Ple a més el discurs d’aquest missatge que els andalusos «no pensen clavar el genoll» ni «admetre ser condemnats a ser comunitat de segona» que alimenta aquest andalusisme que tan bon rèdit electoral ha donat al PP a les autonòmiques. 

Moreno ha aconseguit que la supressió de l’impost de patrimoni posi del revés l’agenda política d’un país on fins ara el tema era el cru hivern a tocar, l’escalada de preus i la incertesa econòmica per la guerra desencadenada per Rússia. La deflactació de l’IRPF era una promesa d’investidura, que ja va desgranar Moreno el juliol passat i que no va ocasionar més soroll que la confirmació que la recepta del PP per afrontar la crisi tenia un model de rebaixes fiscals molt diferent al que havia defensat el Govern. El gran canvi va ser el seu anunci que suprimiria patrimoni, seguint el camí de Madrid, que ja va acabar amb aquest impost el 2011. 

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

En l’anterior legislatura, el president andalús, a part de per les seves aliances inèdites fins aleshores amb Vox, va aconseguir el focus nacional per la seva aliança amb el socialista valencià Ximo Puig en matèria de finançament. Els dos barons del PP i el PSOE es van aliar per reclamar una reforma del finançament autonòmic, caducat des del 2014, que demandava recursos per a dues de les comunitats, juntament amb Múrcia, més castigades per l’anterior sistema.

Moreno brandia un acord de tot l’arc parlamentari (tret de Cs) segellat el 2018, amb l’anterior govern socialista, que, per cert, incloïa un punt rebutjant la competició fiscal entre autonomies. El PP de Moreno, llavors, va votar a favor d’«una harmonització fiscal en els tributs cedits tradicionals, fixant uns patrons mínims de regulació a nivell nacional que eliminin la possibilitat de generar greuges comparatius entre comunitats autònomes i estratègies de dúmping fiscal». Ara, Moreno parla de «recentralització», «invasió de competències», «contrareforma» i «frau de llei». Ha passat de demanar 4.000 milions a l’Estat per compensar un finançament injust a convertir-se en paladí de la supressió d’impostos.