ENTREVISTA

Jéssica Albiach: «Aragonès haurà de triar entre els comuns i les retallades de la patronal»

La líder parlamentària d’En Comú Podem crida a apostar per les renovables per no dependre «ni de Putin, ni d’Algèria»

6
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Si hi ha algú al Parlament que sàpiga el que va fer fins a final d’any, aquesta és Jéssica Albiach. La líder dels comuns a la Cambra es prepara per entaular, per tercer any consecutiu, una negociació pressupostària amb el Govern. El 2020 va ser amb l’Executiu de Quim Torra, tot i que el seu interlocutor va ser Pere Aragonès. L’any passat, com passarà ara, amb el republicà, ja president, i el conseller Jaume Giró.

Últim trimestre de l’any. ¿Quin balanç fan del compliment dels pressupostos de la Generalitat del 2022?

Queda una reunió de seguiment, que serà clau, perquè el compliment d’aquests comptes és decisòria per negociar les del 2023. De moment hi ha un compliment desigual. Bé en Mobilitat i, lents en Salut i Educació.

 

¿Fins que no es faci aquesta tercera reunió no s’asseuran a negociar els comptes del 2023?

Voldríem avançar en paral·lel. No podem anar tard i malament.

 

Sembla que tornaran a ser, per tercer any consecutiu, la parella de ball del Govern. ¿Quan un suport esporàdic es converteix en una relació formal? ¿A la tercera ‘cita’?

No volem fer-li la vida més fàcil al Govern, sinó a la gent. Catalunya no es pot quedar sense pressupostos. Aragonès, en la pròxima negociació, haurà de triar entre les retallades de la patronal i En Comú Podem. Aquesta serà la seva gran decisió.

 

Els comptes del 22 van revertir finalment les retallades de l’era Mas. Veient la que s’augura que s’acosta en el terreny econòmic, ¿els pressupostos poden continuar sent expansius?

Els volem ambiciosos i expansius. La patronal vol rebaixes fiscals en patrimoni i en les rendes del capital. A més, Foment està bloquejant convenis col·lectius perquè no vol actualitzar els salaris. Tenim una crisi energètica i una crisi d’inflació, que no ve dels salaris, sinó pel preu de les matèries primeres. I així com els empresaris repercuteixen en el preu dels seus productes aquesta inflació, també els treballadors han de tenir actualitzats els seus salaris. Es diu justícia. Volem avançar ara en la fiscalitat verda i l’impost als ultraprocessats i convertir Catalunya sobirana energèticament. No volem ser dependents ni de Putin, ni d’Algèria. I tot això té un nom: renovables, també a les ciutats.

 

«No volem ser dependents ni de Putin, ni d’Algèria. I això té un nom: energies renovables»

¿I el Midcat, pel qual tant sospiren Sánchez i Aragonès?

El Midcat és pa per avui i engrunes per demà, és una estructura fòssil. Europa, Espanya i Catalunya haurien de reflexionar si s’utilitza la guerra com una tapadora per tornar als macroprojectes fòssils o bé s’utilitza per fer la transició ecològica i energètica.

 

La prioritat dels comptes del 22 van ser sanitat i educació. Al 23, ¿transició ecològica?

Emergència social i sobirania energètica. És a dir, ajudes directes a aquelles indústries que estan patint especialment el preu de l’energia i actualitzar l’Indicador de Renda de Suficiència (IRS), que és la que determina quanta població accedeix a les ajudes i que fa 10 anys que no s’actualitza.

 

¿Per què, en el que és el diàleg Estat-Generalitat, de vegades sembla que els interlocutors siguin només PSOE i ERC? És a dir, que vostès no hi són.

No comparteixo la seva visió. Les mesures que s’obren pas, com la no-ampliació del Prat, són les que proposa ECP. Com les de Rodalies i la de la reforma del codi penal. Es converteixen en pista d’aterratge per a uns i d’altres.

  

Yolanda Diaz va visitar La Ricarda i no es recorda un acte semblant en algun tresor natural pròxim a Barajas. ¿Potser els aterratges a l’altiplà contaminen menys?

No sé com es va gestionar a Madrid perquè jo soc d’ECP i em centro en Catalunya. I a Catalunya, gràcies a la ciutadania, es va frenar.

 

«El gasoducte Midcat és pa per avui i engrunes per demà»

¿Quina aliança gaudeix de la pitjor salut de ferro, la del PSOE amb UP o la d’ERC amb Junts?

Les diferències són normals en un Govern de coalició, però l’agenda legislativa del Govern central és de les més prolífiques dels últims temps. En canvi, a Catalunya hi ha una gran paràlisi. Els pressupostos i poc més.

 

¿Va sobreactuar ERC al congelar les relacions amb la Moncloa quan va esclatar el ‘Catalangate’?

L’espionatge és una qüestió gravíssima, un atac a la democràcia i compartim l’enuig i la indignació. No va sobreactuar. Però va entendre que si hi ha alguna via de solució a les discrepàncies amb l’Estat és la del diàleg.

 

ERC va descongelar les relacions i vostè mateixa va reconduir un ultimàtum que va llançar a Aragonès, arran de la tensió generada per la reforma laboral; va llançar un ultimàtum a Aragonès. ¿La ‘realpolitik’ ha vençut l’idealisme?

Necessitem l’idealisme per marcar un horitzó i després, en el dia a dia, et trobes amb totes les dificultats. Governar és molt difícil. I amb l’objectiu de les majories absolutes, el diàleg i la negociació són un pilar central. 

 

¿Receptaria a Junts una mica de ‘realpolitik’?

Posem el focus sempre a Junts, com si no sabéssim des de fa temps què són. Cal centrar-se en els que creuen que s’hi pot pactar. Que Junts sigui a l’Executiu és responsabilitat d’ERC. És important que tothom se n’adoni que pactar amb Junts no és bo per al país.

 

«Posem el focus sempre a Junts, com si no sabéssim des de fa temps qui és JxCat i l’hauríem de centrar en aquells que creuen que es pot pactar amb ells»

ECP és autodeterminista, però apunta que ara no es donen les condicions per a un referèndum. ¿Quines serien aquestes condicions que es requereixen?

Defensem la celebració d’un referèndum vinculant i reconegut. I això passa perquè el PSOE torni a posicions abandonades per ells fa anys. És una qüestió aritmètica i de no aixecar unes expectatives a la població sobre una cosa que, ara mateix, no passarà.

 

¿La reforma del delicte de sedició és també un problema aritmètic, com diu el PSOE?

Si el PSOE i ERC se sumen, seria factible la reforma. És una qüestió democràtica que no només afecta els líders independentistes, sinó el dret de protesta de tothom.

 

¿Tenen definit quina articulació tindrà ECP amb Sumar de Yolanda Díaz? 

És un moviment de ciutadania que vol construir un projecte per a la pròxima dècada i ara està en fase d’escoltar el que vol la gent. Les fórmules electorals no m’importen gens i a la ciutadania, menys. El més important és l’objectiu i la resta anirà caient pel seu propi pes.

 

¿Temen una possible polarització i tornada al bipartidisme a Espanya?

No hi ha por. Espanya ha canviat. El que fa por és que la ciutadania no recuperi la confiança en la política, perquè quan passa això es rearmen ideologies perilloses per a la democràcia. Han volgut vestir de moderat Feijóo quan té posicionaments més durs que Casado. Veurem el que passa el dia 25 a Itàlia, si es fa un pas més en l’aliança entre la dreta extrema i l’extrema dreta.

 

«Ada Colau ha de poder culminar la transformació de la ciutat. Ella ha demostrat tenir un model de ciutat»

Comprometre’s a limitar els mandats a dos i optar a un tercer, ¿encaixa en la regeneració democràtica de l’‘esperit’ del 15 M?

Em parla d’Ada Colau. I això estava contemplat en el codi ètic de Barcelona En Comú des dels seus inicis. I és una cosa necessària. Perquè la transformació de la ciutat cal culminar-la. Colau està demostrant que té model de ciutat i de la resta sentim molt soroll i cap model de ciutat.

Notícies relacionades

¿Pot estar tranquil, aquest any, Ernest Maragall quan vegi ERC i els comuns negociant de nou, veient els antecedents?

Ell va ser generós i coherent amb el que havia fet en l’inici del mandat. ERC ha sigut el soci prioritari del govern municipal