Aragonès i Albiach segellen els pressupostos per al 2022

I, sobretot, aquests comptes són expansius, és a dir, gestionen més diners, cosa que ha de servir per rellançar l’economia catalana després de la pandèmia, quan aquesta cedeixi, i dota la presidència d’Aragonès de prou estabilitat per arribar amb garanties al 2023, l’any on sembla que passaran moltes coses, entre eleccions diverses i finals de termini de les taules diverses de diàleg i negociació. El resum és que d’aquí dos dies, els governs de Pedro Sánchez i Aragonès, cada un per la seva banda i amb les seves aritmètiques desbrossen el camí immediat. I si ampliem el focus, apareix la tercera administració en lliça, l’Ajuntament de Barcelona, amb Ernest Maragall com a gran damnificat.

Les bases de l’acord amb els comuns són conegudes. Un reforç de la sanitat catalana, sobretot en aquelles àrees que han quedat més desprotegides per la concentració d’esforços per la covid, com els diagnòstics. De fet, s’afegeixen 160 milions a aquesta àrea (60 per a la primària).  S’incrementa, així mateix, en 40,5 milions la partida destinada a salut bucodental, fins a arribar a un mínim de 50,5 milions, 35,5 per ampliar la cartera de serveis a la població infantil i 15 milions per iniciar el desplegament en adults vulnerables i embarassades.

Política impositiva

Com a grans novetats es pot destacar la inclusió com a subjectes passius de l’impost als pisos buits dels grans tenidors amb els immobles buits més de dos anys, les deduccions en el tram autonòmic de l’IRPF per al lloguer de famílies monoparentals i per naixement o adopció de fills, així com l’anunciada rebaixa del tram de l’impost que homologa monoparentals i famílies nombroses.

També es modifica l’impost al CO2, que exclou els vehicles en baixa temporal i s’assimila en l’impost de successions a les persones en acollida en familiars en primer grau (pares i fills).

Tramvies a tot arreu

També ja anunciats en el seu dia, el Govern emprendrà una sèrie d’estudis informatius sobre la possibilitat d’implantar un ferrocarril lleuger, o tramvia, a la Costa Brava, Terres de l’Ebre i l’àrea de Tarragona (la més històricament reclamada) a fi de potenciar la mobilitat sostenible.

Quant a les polítiques de vivenda es retorna a aquells 1.000 milions promesos en la investidura i que la CUP va voler que fossin garantits i no condicionats, 250 milions dels quals, a la recaptació que s’obtingui. Els comuns es mostren més comprensius amb aquesta excepció.

Aquest plus de 250 milions es destinaria a l’augment del parc de vivenda públic mitjançant el tempteig i retracte i a la construcció de pisos de lloguer.

Notícies relacionades

El Govern deixa en ‘stand by’ el pacte amb la CUP

Aragonès lliga els pressupostos amb els comuns davant la resignació de Junts

En el que fa referència a les ajudes a la rehabilitació dels fons europeus, l’Executiu prioritzarà especialment el programa de barris vulnerables i el programa de vivendes.

Finalment, en polítiques socials, els comuns han aconseguit que les ajudes que es faciliten als joves extutelats quedin en ‘stand by’, i que no se suspenguin definitivament, en cas que la persona trobi una feina. Cosa que li permetria retornar a l’ajuda en cas de cessament d’activitat. La por de perdre aquest benefici podia actuar com a efecte dissuasori.