Govern i comuns reprenen el fil després de la pugna per la reforma laboral

Passada l’efervescència que va envoltar el debat i negociació (o no negociació) de la reforma laboral, que va motivar fins i tot un ultimàtum de Jéssica Albiach a Pere Aragonès en el qual va condicionar el seu suport al Govern que ERC votés en favor del nou marc legislatiu laboral, el president i els comuns van reprendre aquest dijous el camí del diàleg. L’ultimàtum, per tant, queda en no res, tot i que la mateixa Albiach, després de veure’s amb Aragonès al Palau de la Generalitat, envoltés aquest fet amb la mateixa duresa verbal que va fer servir la setmana passada al Parlament. El retorn al camí del diàleg amb els comuns alleugereix de pressió un Aragonès que, en tot just nou mesos, ha passat de pactar amb fins a quatre forces a quedar-se sol, o pitjor per a ell, sol amb Junts.

«La reunió ha anat bé i el to ha sigut cordial. Però també ferm per la nostra banda –va explicar Albiach als mitjans–, en què hem traslladat al president la nostra preocupació per la paràlisi, el continuisme i la falta de lideratge» de l’Executiu. Dit això, la líder parlamentària d’En Comú Podem va afegir, donant per enterrat el seu propi ultimàtum: «En totes aquelles qüestions en què el Govern faci un pas endavant per millorar la vida dels ciutadans ens trobaran». I va sentenciar, a mode potser d’explicació de la marxa enrere : «No som aquí per facilitar la vida al Govern, si no als ciutadans».

Immobilitat canviant

Notícies relacionades

De Podem i Cs a Vox i Alvise: el ‘vot protesta’ baixa, però encara atrau el 25% de l’electorat i vira a la dreta

La rebaixa al 10% de l’IVA dels carburants entra en vigor aquest diumenge

Exposada a aquest aparent canvi de posició, respecte al que va dir fa dues setmanes, Albiach va reiterar que la seva força «no donarà suport a mesures continuistes» i que, per tant: «[Els comuns] som on sempre hem estat».

Arran del dit per Aragonès en la conferència de dilluns al MNAC, la presidenta del grup parlamentari d’ECP va afirmar que «els consensos no s’anuncia, sinó que es construeixen». I va posar com a exemple el que ells consideren que cal treballar, el model de finançament, assumpte sobre el qual Aragonès s’ha negat, reiteradament, a entrar ni tan sols a debatre amb l’Estat a l’entendre que la LOFCA (la llei orgànica que regeix la qüestió en totes les autonomies excepte les forals) ja no dona més de si i Catalunya requereix un acord bilateral, en espera que arribi la independència.