El TEDH s’inclina per sentenciar que el TS va perjudicar Junqueras, Sànchez i Turull

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) farà pública avui, a partir de dos quarts d’onze del matí, una sentència que es pronuncia sobre tres demandes per la detenció preventiva de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Oriol Junqueras en un procés electoral (en el cas de Junqueras) o quan estaven a punt de ser investits en càrrecs institucionals (en els de Sànchez i Turull), en la investidura fallida per a la Presidència de la Generalitat del mes de març del 2018, així com la prohibició que Junqueras assumís l’acta de diputat. Fonts jurídiques assenyalen a EL PERIÓDICO que el tribunal s’ha inclinat per estimar que s’han vulnerat els drets de participació política en les resolucions del jutge d’instrucció Pablo Llarena, avalades per la Sala Segona del Tribunal Suprem, que presidia Manuel Marchena.

L’advocat Jordi Pina assenyala que s’ha al·legat vulneració de l’article 5 del Conveni Europeu de Drets Humans (dret a la llibertat i la seguretat jurídica), de l’article 10 (llibertat d’expressió i extralimitació de l’ús de restriccions als drets), de l’article 18. Alhora, s’invoca la vulneració de l’article 3 (eleccions lliures i els seus resultats).

–"¿Què espera avui?", pregunto.

–Per al TEDH és més fàcil dir "escolti, Suprem, vostè ha vulnerat el dret d’aquest senyor perquè no ha pogut participar en una elecció" que no pas dir, en el cas dels recursos contra la sentència del procés del 2019, "escolti, aquí s’ha inventat una causa i no se’ls havia d’haver condemnat a aquestes penes tan severes". Aquestes demandes les vaig presentar el maig del 2020 i els recursos contra la sentència del procés són de l’abril o el maig del 2021. Per tant, la del procés encara trigaria un any més. Al jutge d’instrucció Pablo Llarena li vam donar totes les possibilitats. No és que jo li digués "deixi’ls sortir, si vostè vol acompanyats per la força pública, o habiliti una sala a Soto del Real i que es faci un debat telemàtic". És diferent amb el cas de Carles Puigdemont. Perquè ell no venia voluntàriament al Parlament i no estava prevista a la cambra la compareixença telemàtica, tret de casos de malaltia. El Jordi no pot venir, perquè està pres. Doncs em quedo a la presó si vostè vol i permeti’m fer un debat parlamentari. Jo no hi vaig perquè no vulgui anar-hi sinó perquè hi ha una situació, un senyor que és el jutge Llarena, que ho impedeix.

El TEDH decidirà si hi havia motius reals per ordenar l’ingrés a presó de Jordi Turull, que estava en llibertat. I que, de cop, Llarena ordenés presó per a ell, Carme Forcadell, Raül Romeva i Josep Rull. Si a Turull no l’haguessin proposat com a candidat a president de la Generalitat, ¿Llarena l’hauria enviat a la presó?

"Hi va haver situacions increïbles. El Tribunal Constitucional va trigar 21 mesos a resoldre el recurs d’empara de Turull, per exemple, i va provocar que comencessin una vaga de fam. I fixi’s, això va donar lloc a una pregunta del TEDH a l’Advocacia de l’Estat, sobre si és normal que el TC trigui 21 mesos a resoldre un recurs d’empara d’aquestes característiques".

La defensa va plantejar al tribunal d’Estrasburg que s’havien vulnerat els drets polítics de Jordi Sànchez perquè no se l’havia deixat participar en la campanya electoral del 2017, no se l’havia deixat comparèixer al Parlament a fi d’assumir el seu escó com a diputat i després, quan va ser proposat pel president del Parlament a ser candidat a president, no se li va deixar anar en dues ocasions. "Vaig posar com a exemple el cas d’un candidat basc a qui s’havia autoritzat fer-ho. El jutge Llarena em va contestar que no era el mateix perquè a Jordi Sànchez hi havia moltes possibilitats que l’elegissin i l’altre cas era simbòlic; això és, si el Jordi no hagués tingut cap possibilitat, ¡Llarena l’hauria deixat presentar!", apunta.

Greuge comparatiu

La prohibició de participar en la campanya va resultar ser un greuge comparatiu amb el fet que el 2019, enmig del judici del procés, Pedro Sánchez va convocar eleccions anticipades, l’abril del 2019. Sànchez, Junqueras, Turull i Romeva es van presentar a les eleccions generals i van ser elegits. I en aquest cas, el Suprem els va permetre participar en la campanya des de la presó de Soto del Real. "Va ser quan Jordi Sánchez va sortir a la foto amb la bandera espanyola al costat de la foto de Felip VI al darrere. I més tard, al sortir elegits, el Suprem va suspendre una sessió del judici oral perquè poguessin acudir, acompanyats de la força pública, al Congrés dels Diputats per acceptar el seu escó. Jo els hi vaig acompanyar. La policia no va entrar a l’hemicicle", recorda Pina.

Notícies relacionades

El PP insisteix en una operació contra Ayuso "instigada per la Moncloa"

Lobato justifica davant el Suprem l’ús de dades de González Amador

Potser el cas de Jordi Turull és el més notable. Perquè estant en llibertat des del desembre del 2017, al ser proposat com a candidat el març del 2018, el jutge Llarena va ordenar-ne l’ingrés a la presó. "La seqüència va ser que, encara que la Sala d’Apel·lacions no havia resolt sobre la llibertat de Jordi Sànchez, aquest em va donar una carta perquè l’entregués al president del Parlament, Roger Torrent, en la qual renunciava a ser candidat perquè no podria participar en el debat d’investidura. Torrent va anunciar que Sànchez ja no era candidat i que Junts per Catalunya proposava Jordi Turull. I llavors Llarena va dictar una providència: citava Turull per considerar mesures cautelars. Turull es presenta al Parlament un dia abans per a la primera votació d’investidura, però la CUP s’absté, i no surt elegit. Cal anar a una segona votació".

La decisió d’Estrasburg suposa una victòria moral, una derrota de pràctiques esbiaixades i polititzades de la Segona del Suprem, amb afectació al dret de participació i indemnitzacions simbòliques.