El Govern flirteja amb els comuns per als Pressupostos sense descartar el PSC

El conseller d’Economia, Jaume Giró, ja esbossa algunes xifres, però espera que el Govern aprovi el marc pressupostari. El seu propòsit és complir en temps i forma, això és, tancar el projecte perquè sigui convalidat al desembre. Per això, ja hi ha hagut la primera presa de contacte amb els partits i, segons fonts governamentals, negociarà amb diverses forces polítiques per no dependre d’una única carta.

El president, Pere Aragonès, no amaga la seva preferència pels comuns. La líder d’En Comú Podem, Jéssica Albiach, i el cap del Govern van protagonitzar en el ple de dimecres el primer acostament públic per associar-se. Els morats estan disposats a negociar, sempre que puguin incidir des de l’inici en el repartiment de fons, que no es toqui la política fiscal i que es continuï executant el ja tancat per al 2022. El president va ser ferm sobre els impostos, i va descartar la proposta dels seus socis, Junts, d’eliminar el tribut de successions, una cosa que va acontentar els morats.

Però la negociació serà diferent de les precedents perquè el context socioeconòmic i les postures dels possibles aliats també ho són. El 2020, el Govern i els comuns van poder negociar a fons, per al 2022 va ser molt de pressa i després que la CUP sortís de l’equació. De cara al 2023, els comuns es proposen aconseguir més fons per a serveis públics –especialment en sanitat, intentant elevar el 17% de pressupost a l’atenció primària fins al 25%– i en matèria fiscal que no hi hagi canvis, llevat de l’impuls de l’impost als creuers, diuen fonts de la formació.  

La porta del PSC

Per estalviar-se possibles complicacions, el Govern no descarta l’opció socialista. Fonts del PSC remarquen que estan disposats a parlar dels comptes i que seguiran amb la seva «actitud constructiva» tot i que el Govern «no hagi tingut en compte» les seves 43 propostes per abordar el diàleg entre partits. «Davant la inflació, és urgent que s’aprovin uns Pressupostos que ajudin a frenar l’impacte en les empreses i en les famílies», apunten.

Tanmateix, aquesta aliança genera seriosos dubtes a ERC, però també en la direcció de Junts, malgrat que en la vigent legislatura han coincidit en assumptes de pes com l’ampliació de l’aeroport de Barcelona o la candidatura olímpica dels Jocs d’Hivern. I és que després del conclave postconvergent, en el qual han certificat la seva aposta per acabar amb la taula de diàleg, les files ‘lauristes’ no podrien defensar el seu relat desobedient en el multicicle electoral del 2023, malgrat que governen junts a la Diputació de Barcelona.

La plantada de la CUP

El que sí que està pràcticament descartat és un suport del flanc independentista, de la CUP. Després del fracàs d’una llarga negociació pressupostària per als del 2022, i si es constata la trajectòria de l’actual Govern, els anticapitalistes no estan disposats ara com ara a recolzar els comptes. Llevat que l’Executiu «trenqui» amb els seus plans i doni la volta, mirant a l’esquerra, a la seva obra de govern. «Ja no és només una qüestió d’incompliment de l’acord d’investidura, és que es tracta de les polítiques que impulsa el Govern, contràries al que entenem que necessita el país», defensa una veu cupaire. «Amb la visió actual, és impossible que els comprem», resumeix, perquè suposaria avalar el seu pla de govern, això és, «les lògiques de l’Estat», diuen, perquè no burxen en transformacions «estructurals». «Fa molt temps que els seus socis prioritaris són els que governen a Espanya», conclou aquesta font. De fet, els cupaires ja activen la seva maquinària per intentar liderar l’oposició i mobilitzar el sector independentista que no està ni per la taula de diàleg ni pels macroprojectes.

Notícies relacionades

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

ERC dilueix el veto al PSC i fixa les línies vermelles del referèndum i el finançament

En el Govern afirmen que no dedicaran onze reunions, com l’any passat, a seduir els anticapitalistes. I la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ja ha criticat públicament en el Parlament que hagin donat un cop de porta en els Pressupostos d’aquest any i al pacte pel català a l’escola. «No es confonguin d’adversaris», els va etzibar, acusant-los d’estar instal·lats en el dogma.

Un any enrere, va ser Junts el partit que més va pressionar el conjunt del Govern i Aragonès perquè intentés per tots els mitjans pactar els números amb la CUP. I fins i tot va rebutjar que Giró es reunís amb els comuns i va llançar dures crítiques a aquesta opció, tot i que finalment es va felicitar que el conseller aconseguís tirar endavant el projecte sense grans cessions. Giró i Aragonès hauran de buscar l’equilibri per poder tirar endavant uns comptes que permetin apaivagar els efectes de l’alta inflació.