'El segon cafè' de La 2Cat
L’Editorial de Cristina Villanueva: Tempestes, alertes i por
Cristina Villanueva, al frente de El segon cafè. /
Enmig dels sopars de família. Mentre posàvem a dormir els nens. O quan molts ja es preparaven per anar a dormir. De sobte, tots els mòbils van sonar alhora.
Un ensurt que va pertorbar, fins i tot, l’èxtasi de sentir-se privilegiat escoltant la Rosalía al MNAC. Era l’ES-Alert.
Una alerta real, enviada a quaranta comarques pel risc de pluges torrencials. I ens hi haurem d’acostumar... Perquè el clima se’n va de mare. Ja no són tempestes puntuals: ara el cel descarrega amb una força que espanta, que inunda carrers i desborda barrancs.
Després de la mala gestió de la DANA a València, ¿ens hem tornat més cautelosos? On és la mesura justa? Ni la por pot convertir-se en costum, ni l’alarma en soroll de fons.
El que sí que queda clar és que l’eficàcia d’una alerta depèn de la credibilitat de qui l’emet. El canvi climàtic ja no és un avís: és una alerta que sona a les nostres butxaques. Però la Unió Europea es doblega a la pressió dels negacionistes...
Notícies relacionadesDos anys després d’haver forçat un acord històric per abandonar els combustibles fòssils, ara en rebaixa les exigències. I deixa que les evidències científiques se les endugui l’aigua. El clima avisa, l’alerta sona i la política, com si sentís ploure.
Benvinguts al Segon Cafè.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
