¿Un Parlament al ralentí?

Ramon Espadaler, en nom del grup del principal grup de l’oposició, PSC – Units per Avançar, remarca, amb les xifres a la mà: «Hem enviat més projectes al Parlament nosaltres que el Govern». També lamenta «una sobreutilització del decret llei, que en part s’explicava per la pandèmia i era l’instrument adequat per a qüestions no previstes, perquè eren canvis puntuals i urgents, però al Govern li ha quedat l’hàbit i ara abusa del decret, tot i que això coarta el debat». En aquest sentit, Espadaler afegeix que «molt pocs» dels decrets s’acaben tirant endavant com a projecte de llei. És a dir, amb la possibilitat de debatre el contingut durant setmanes a la Cambra.

L’abús del decret sense debat

Fonts de la CUP i de Ciutadans coincideixen, sense que serveixi de precedent, amb el PSC: «El decret llei hauria de ser un procediment extraordinari d’urgència, però és possible que amb la inèrcia de la pandèmia aquest procediment s’estigui utilitzant més del que és necessari». Els cupaires citen, com Espadaler, l’exemple del decret sobre el català, que el grup anticapitalista va demanar que es tramités com a llei «per totes les implicacions que tenia», però el Govern i els grups favorables al decret van decidir seguir sense la tramitació ordinària. «Cal estar pendents –afegeixen en la CUP– perquè aquest ús del decret llei no es converteixi en un abús, per garantir que els debats legislatius se celebren amb el temps i la forma necessaris. Els grups del Govern afirmen que els decrets s’han justificat per situacions excepcionals i l’oposició no els ha tombat en la Junta de Portaveus ni ha forçat que es tramitessin com a lleis.

Espadaler també considera que la intensitat dels debats parlamentaris ha descendit notablement. «Som a l’altre extrem respecte al 2017, en part perquè és interès del propi Govern aplanar el debat el màxim possible, complir els tràmits amb el perfil més baix i l’opció de legislar a través de decrets ho demostra, o que no enviïn projectes de llei potents». El diputat lamenta que moltes resolucions, fins i tot aprovades transversalment, queden dormint «el son dels justos». Amb tot, el parlamentari del PSC – Units per Avançar sí que veu positiu que s’hagin produït diferents aliances i debats d’interès, com el monogràfic sobre la salut mental o el que va aprovar la llei del català amb una majoria transversal: ERC, Junts, PSC i comuns.

ERC inicia una reflexió

Ernest Maragall, diputat i regidor a l’Ajuntament de Barcelona per ERC, afirma que el Govern aconsegueix tirar endavant al Parlament malgrat «el soroll, moltes vegades [generat] des de les files de la majoria». Maragall és crític amb el paper del soci de l’Executiu, JxCat: «ERC està aguantant, tirant endavant, arrossegant, de vegades ha de desbordar els intents de frenada, però hi ha un accent progressista que domina davant una barreja de no sé què, d’interessos diversos».

Maragall sí que fa autocrítica sobre l’activitat parlamentària i revela que el grup parlamentari d’ERC ha iniciat una reflexió interna: «Hi ha molts desajustos o ineficiències i una percepció ciutadana que no és com podria ser». Al respecte, el diputat considera que els sistemes electorals amb llistes tancades per part de cada partit són un factor clau en aquest problema.

Notícies relacionades

Junts prepara una tornada incerta a la confrontació amb l’Estat

El llegat de Laura Borràs en el Parlament: una cadira buida i uns quants assumptes pendents

La portaveu de Junts, Mònica Sales, evita polemitzar amb Maragall sobre les relacions entre socis, però sí que admet que «la política té l’agilitat que té, de vegades es podria posar l’accelerador en algunes qüestions. Nosaltres [JxCat] estem fent una valoració interna d’aquesta qüestió, també». I afegeix: «Tenim una assignatura pendent, que és explicar millor a la ciutat què es fa al Parlament i que no sigui notícia només per temes que no són propis de l’activitat política. I és veritat que últimament s’ha posat més el focus en el tema dels treballadors i de la presidenta, a la qual reitero el nostre suport.» Sales recorda que quan es va iniciar com a regidor veia lents els ritmes de l’ajuntament i ara, al Parlament, «els tempos són més lents».

El factor Borràs i els blocs

Sens dubte, l’activitat del Parlament, com comenta Sales, ha estat marcada per qüestions alienes a la producció de lleis o mesures relacionades amb els ciutadans i les seves necessitats. El cas Borràs –el procés que ha fet que el Parlament suspengués la seva presidenta quan ha sigut citada a judici per delictes relacionats amb la corrupció– ha monopolitzat l’atenció mediàtica i política. Els defensors de Borràs –és a dir, Junts– han llançat dures crítiques al funcionament de la resta de partits per haver facilitat que s’apliqués el reglament del Parlament. Maragall lamenta «el soroll que genera la pròpia institució parlamentària i la seva presidenta». Ignacio Martín Blanco, de Ciutadans, va més enllà: «El Parlament ha patit aquest últim any i mig un procés de degradació important i en això la presidència de Borràs ha sigut nefasta per al prestigi i reputació del Parlament. Mentre els partits nacionalistes no acceptin que els procediments en democràcia són importants, difícilment recuperarem el prestigi del Parlament». Paraules del diputat d’un grup que es continua caracteritzant per les seves actuacions polèmiques a l’hemicicle.