Reaccions a l’entrevista

Vilagrà: «Iceta ha oblidat que defensava l’autodeterminació»

  • «Acordar qualsevol cosa amb ell sempre és difícil», la consellera replica les paraules del ministre a EL PERIÓDICO

  • Sobre la reforma del delicte de sedició, la dirigent d’ERC respon: «És qüestió de voluntat política»

Vilagrà: «Iceta ha oblidat que defensava l’autodeterminació»

MARTA FERNÁNDEZ JARA / EUROPA PRESS

3
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

ver +

L’entrevista d’EL PERIÓDICO al ministre de Cultura i Esport i dirigent del PSOE, Miquel Iceta, no ha agradat gens al Govern ni a ERC. Tant perquè va refredar l’acord recent entre governs per desjudicialitzar el procés, com perquè va advertir que el model federal que ell propugna no avançarà mentre l’independentisme no assumeixi que Catalunya s’ha de mantenir a l’Estat.

«No és fàcil, diguem-ho clar», va assegurar Iceta a l’entrevista respecte a la possibilitat que la desjudicialització es concreti en una reforma del delicte de sedició. Per a un independentista, no és fàcil acceptar que sigui delicte anar contra la Constitució. És tant com dir que el que volen només es pot aconseguir per determinades vies i això limita el seu camp. El passat recent, però, ja ens ha limitat molt a tots», al·lega el ministre. Doncs bé, la consellera de Presidència del Govern, Laura Vilagrà, d’ERC, en declaracions a EL PERIÓDICO, replica: «És una qüestió de voluntat política, es juguen la continuïtat de la legislatura i ja han vist que quan juguen a fer de PP, la dreta els avança per tots costats». La consellera va més enllà, a la línia de flotació de la trajectòria política d’Iceta: «Acordar qualsevol cosa amb l’Iceta del 2022 sempre és difícil, ha oblidat els principis que tenia el 2007 quan defensava l’autodeterminació».

«Mai renunciarem a l’autodeterminació»

La resposta de la consellera no acaba aquí. Quan Iceta a la seva entrevista planteja que «la transformació de l’Estat requereix una voluntat de mantenir-se en aquest Estat», Vilagrà replica: «Mai renunciarem a l’autodeterminació com a fórmula responsable de resolució dels conflictes polítics. I és inexplicable que una persona tan rellevant del PSC estigui en contra de la millora de vida dels catalans i catalanes». Vilagrà conclou que això «no és sorprenent».

La titular de Presidència recorda que hi ha tota una sèrie de qüestions pendents de complir-se, respecte a Catalunya, en termes d’autogovern. Iceta, a l’entrevista, afirma que el Govern està avançant en iniciatives com la presència del català al Senat i al Congrés i a l’Europarlament, la millora de les inversions a Catalunya i el plantejament d’un altre model de finançament. En canvi, la percepció del Govern és ben diferent: consideren que els avenços de la taula de diàleg són «parcials» i requeriran un temps.

A l’entrevista, el ministre també assenyala ERC i el descriu com un partit que «accepta la realitat», perquè considera que el camí de la unilateralitat és «inviable». És aquí on Vilagrà respon amb una defensa de l’objectiu màxim del seu partit, l’autodeterminació. Junts per Catalunya i la CUP han evitat respondre les paraules d’Iceta en què considera difícil de complir el pacte sobre la desjudicialització.

Les dificultats de fons

Notícies relacionades

L’intercanvi dialèctic entre el ministre i la consellera a través de les pàgines d’EL PERIÓDICO revela la dificultat en els avenços de la taula de diàleg, ateses les posicions de partida d’un costat de la taula i de l’altre. Respecte a la desjudicialització, fonts del Govern afirmen que és ERC qui té dificultats per assumir que es mantingui –rebaixat– el delicte de sedició i, per això, els republicans proposen una solució extrema no acceptable pel PSOE. En canvi, a ERC confien molt en la discreció de les converses i eviten donar pistes sobre aquest diàleg no públic en relació amb la sedició i a altres possibles mesures que es puguin anar adoptant per apartar els tribunals del debat sobre el procés. Mesures que poden tenir a veure amb el Tribunal de Comptes, l’actuació de la fiscalia o el perfil dels nous integrants del Tribunal Constitucional.

I quant a l’acord sobre el català a l’escola, les paraules d’Iceta –contrari al decret que va aprovar el Govern– també revelen la complexitat del pacte. I és que tot i que el Govern es compromet a no portar la llei del català –contrària al 25% del castellà i a tota quota lingüística–, el TSJC ja ha remès el decret de la Generalitat al Tribunal Constitucional.