Catalunya presenta la seva candidatura en solitari als Jocs d’hivern després del fracàs de la conjunta amb Aragó

Un mes després que Alejandro Blanco oficiés el funeral de la candidatura conjunta de Catalunya i Aragó als Jocs d’hivern del 2030, la Generalitat ha presentat el seu projecte en solitari. Ho ha fet un any després que Pere Aragonès donés el tret de sortida de la carrera olímpica. Una aposta que va néixer tocada i feia pudor de mort des que Javier Lambán, president de l’Aragó, es va desmarcar l’1 d’abril de l’acord tècnic pactat. Ara el Govern català recupera el pla traçat en els estudis que havia fet entre el 2018 i el 2021 en una proposta que ja han traslladat al COE.

En la proposta no es parla del 2030 en cap moment a part del logo de Jocs d’Hivern 2030 en petit. «No es pot perdre aquesta oportunitat però hem preferit no situar una data que generaria expectatives que potser no són. Hem preferit la neutralitat», ha reflexionat la consellera de Presidència, Laura Vilagrà. «Hem volgut mostrar una candidatura sòlida, robusta. Catalunya sola pot tenir candidatura. Podríem tenir candidatura per al 2030 però no ens toca a nosaltres determinar-ho», ha afegit, ja que el COE no té previst presentar candidatura el 2030 pel fracàs de l’opció conjunta, per la qual cosa ja seria per al 2034.

Vilagrà, que ha explicat que a la taula de diàleg amb el Govern espanyol no van parlar del tema, ha aclarit que no reprendran la consulta ajornada al Pirineu fins a no tenir el suport del COE a una candidatura, sigui per a l’any que sigui. 

En els treballs previs al fallit intent d’anar junts amb l’Aragó s’apuntava que Catalunya podria acollir la majoria de les proves, a excepció de l’esquí de fons i el patinatge de velocitat (que en el pacte que no va rubricar Lambán haurien anat a l’Aragó) i les proves de skeleton, bobsleigh o salts (que en la candidatura conjunta es volien fer a Sarajevo).

L’opció de la capital bosniana es manté (amb les franceses Courchevel i La Plagne com a alternatives) en el pla que la consellera ha presentat aquest dijous als alcaldes del Pirineu català i a les federacions esportives. En la reunió, Barcelona ha proposat coliderar la proposta, en la línia del que va dir Jaume Collboni en l’acte del 30 aniversari de Barcelona-92.

Notícies relacionades

Jocs Olímpics 2030: ¿Qui paga el preu polític del fracàs de la candidatura Catalunya-Aragó?

El triatló s'acaba disputant i amb més polèmica

Seguint el que s’apuntava en els informes anteriors del Govern es planteja construir a Fira de Barcelona una pista de 200 metres de llarg per 80 d’ample per al patinatge de velocitat. El Palau Sant Jordi seria la seu del patinatge artístic i l’Olímpic de Badalona i el nou Palau Blaugrana, encara per construir, acollirien l’hoquei sobre gel. El cúrling, previst inicialment a Jaca, passaria a un altre recinte encara per construir, el Centre d’Alt Rendiment de Gel, a Gavà.

El biatló i l’esquí de fons, que també s’havien de disputar a l’Aragó, es traslladarien a Baqueira Beret. Els estudis preliminars de l’Executiu català apostaven per adaptar el pla d’Anyella, a la Molina, calculant que això suposaria un cost de 18,5 milions inicials i 25,1 d’inversió permanent. La Molina-Masella es manté com el refugi per a les proves d’esquí alpí mentre que les de snowboard i freestyle serien a Baqueira Beret.