El cercle viciós de Carmen Herrero

Hivern demogràfic i sobrequalificació

L’anàlisi d’Herrero va partir de dues premisses. La primera és que Europa, i molt especialment Espanya, viuen un hivern demogràfic en què els naixements ni tan sols cobreixen la reposició de les morts. S’hi suma que la sobrequalificació dels joves espanyols per als llocs de treball que les empreses són capaces d’oferir-los ha comportat la pèrdua de tres milions de joves en els últims 30 anys. El malbaratament més gran és que el que s’ha invertit en la seva formació no hem sigut capaços d’aprofitar-ho per a la nostra economia, sinó que l’hi hem regalat a altres països: La Gran Bretanya, Alemanya i Suïssa, que és on han acabat pagant els seus impostos, la qual cosa ha generat un dèficit públic difícilment recuperable a curt termini.

Immigració i economia informal

Mentrestant, aquests llocs de treball mal pagats han quedat en mans de ciutadans espanyols amb salaris poc conformes amb la seva formació i d’immigrants, especialment llatinoamericans, romanesos i marroquins, que treballen en l’agricultura, en la construcció i en el servei domèstic, en la majoria dels casos de manera informal, allò que habitualment anomenem treballar en negre. De manera que no poden pagar impostos tot i que de moment no facin un ús intensiu dels serveis públics. Amb tot, són els col·lectius més dinàmics des del punt de vista de la reproducció. I així és com la regió mediterrània acaba concentrant les densitats més elevades de població migratòria, amb taxes superiors al 25%.

L’habitatge, motor d’expulsió del talent

La tempesta perfecta de l’habitatge remata la situació. Necessitem mà d’obra, no construïm pisos, no paguem bons salaris, especialment als més ben formats, i bona part del parc residencial s’ha passat a utilitzar com a turístic. De manera que els joves senten que el país que els ha format, els paga malament, tant en termes relatius, respecte al que cobrarien en altres països, com en termes absoluts, perquè amb el salari no poden pagar-se un pis. Així és com el talent se’n va, d’Espanya, i molt intensament de les comunitats autònomes de la ribera mediterrània, les convocades a aquesta tercera edició del Fòrum amb el lema Un mar de compromisos.

Notícies relacionades

Europa també pot innovar

L’arribada de Bizum Pay obligarà a aplicar noves capes de control

Andalusia, final d’un cicle electoral

De tot això, se n’ha parlat poc a la campanya de les eleccions andaluses. Serà perquè els fanàtics de la "prioritat nacional" són els mateixos que després promouen els llocs de treball de poca qualitat al mercat informal. Però aquest cercle viciós, tan ben descrit per la catedràtica Herrero, té uns components que són molt difícils de revertir si no s’apliquen polítiques a llarg termini consensuades entre els partits que puguin alternar-se en el govern. Si Juanma Moreno repeteix la majoria absoluta, encadenarà dotze anys al capdavant del govern i ja se li podran demanar responsabilitats. Però si no ho aconsegueix, aquesta última baula del cicle electoral forçat per Feijóo per mirar d’emparedar Sánchez podria significar un gir. Segons la IA, el grau de coincidència en els assumptes descrits per Herrero, entre el PP i el PSOE és superior al 60%. Seria l’ocasió d’acabar amb aquest mur artificial que els separa des que Sánchez mana.